De la música folklòrica al reagge, el so de la resistència se sent a tot el món i és la veu dels oprimits. La música de protesta explica històries alternatives que qüestionen la versió dominant dels esdeveniments. Explica la història de les lluites i converteix els herois de la lluita en personatges. Alguns músics indígenes fins i tot han mort per les seves creences i el que aquestes representaven com a compositors. Aquest va ser el destí d’Arnold Ap, d’lrian Jaya (Papua Occidental), fundador de Mambesak, l’any 1978. El grup interpretava cançons de llibertat, les emissores de ràdio locals els adoraven i se’ls podia sentir a través dels radiocassets portàtils, fins i tot en els pobles més remots. Tot això, però, era massa per al Govern. Les autoritats indonèsies van decidir prendre mesures, abans que la fama d’icona cultural d’Ap se’ls escapés de les mans. El Kopasssus, un grup especial de l’exèrcit, el va detenir el novembre del 1983. Va ser retingut sense càrrecs durant seixanta-sis dies i després, els zeladors de la presó el van dur a la platja on el van matar d’un tret. Les autoritats van dir que havia intentat fugir de la presó. Ara un nou grup, Black Paradise, està fent versions de les cançons de llibertat de Mambesak. No es pot amagar una bona cançó de protesta.
[…]
Els kurds fa molt de temps que estan utilitzant la música per mantenir encès el foc de la identitat cultural i les seves aspiracions de constituir una nació. Durant segles ha estat un vehicle oral important per a la poesia i la història i per posar en contacte un poble disseminat. La llengua i la literatura kurdes han estat reprimides pels règims dominants a la regió. Els músics han estat empresonats o han hagut d’exiliar-se. Fins fa poc, a Turquia estaven prohibides les cançons cantades en kurd i s’amenaçava tant els músics com els oïdors, amb la presó, la tortura i, fins i tot, la mort. Els músics han de memoritzar i transmetre oralment tot el que canten, sovint per mitjà de cançons èpiques. Sivan Perwer és el cantant kurd més popular actualment. Conegut com «la veu del poble kurd», canta sobre el seu desig d’alliberar-se de la persecució. Ha estat exiliat del Kurdistan turc durant més de vint anys.
Lotte Hughes
El text anterior correspon a uns fragments del llibre Pobles indígenes (2004), versió catalana d’Indigenous Peoples (2003) de Lotte Hughes.
Una referència més propera que els exemples citats per Lotte Hughes al seu llibre la trobaríem en el fenomen de la Nova Cançó que va sorgir als Països Catalans durant el franquisme.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 