Trobo que val molt la pena de veure sencer aquest vídeo que els enganxo aquí sota. És un fragment d’una “conversa” entre en David Fernández, diputat al Parlament per la CUP-Alternativa d’Esquerres, i Adolf Todó, president conseller executiu de Catalunya Caixa, ex-director general de Caixa Catalunya, president de Catalunya Banc, ex-director general de Caixa Catalunya del 2008 al 2010 i ex-director general de Caixa Manresa.
El ridícul que fa el banquer, a qui en un determinat moment en David titlla —amb molt bon criteri lingüístic— de lladre, és de traca i mocador. Fa goig veure com intenta girar la truita, llençar pilotes fora i fugir per la porta del darrere, davant les diverses escomeses del diputat. El moment àlgid de l’espectacle barroer del senyor ex-director general arriba, sota el meu parer, quan en Fernández esgrimeix un contracte (votat per representants d’ICV, PSC, CiU i diversos sindicats) una de les clàusules del qual atorga al senyor banquer una indemnització astronòmica. “M’estranya que el tingui, aquest contracte, però vaja...”, etziba el senyor Todó. La seva sorpresa, la seva estranyesa, diu molt de la transparència amb què aquest bon home deu estar acostumat a “treballar”. Tot just després d’aquesta esperpèntica resposta, el senyor president conseller executiu comença a balbucejar tot un reguitzell d’absurditats per mirar de justificar que, en efecte, tot i haver estafat milers de persones amb les preferents i tot i haver deixat milers de famílies sense casa, ell va cobrar la seva indemnització. Suposo que deu estar convençut de merèixer-la.
Espero, benvolgudes i benvolguts, que hagin gaudit tant com jo amb aquesta sessió de clatellots d’alta volada. A mi, si més no, m’ha anat molt bé. Tenia ganes de veure algú, per fi, amb prou dignitat com per dir les coses a la cara, sense embuts ni falses aparences. Només lamento una cosa. I la lamento moltíssim. I és que ara per ara l’esquerra independentista, amb només 3 diputats al Parlament, només pot fer això, dir les coses a la cara. Per passar a l’acció i fer pagar tots els culpables de l’estafa econòmicofinancera que ofega el país, encara haurem d’esperar.
Està clar que per a alguns no hi ha crisi i que s’han i s’estan folrant a costelles nostres. És un escàndol.
Lo més indignant de les preferents és que, fonamentalment, tota l’operació feta en el 2008-2010, consistí en comprar preferents dels compradors originals (gent amb contactes privilegiats) i revendre-les indiscriminadament, posant-hi èmfasi, a més, en els col·lectius de petits estalviadors més vulnerables