No puc dormir soleta, no.
Què em faré, llassa,
si no mi’s passa?
Tant mi turmenta l’amor!Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
Què em faré, llassa?Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
Què em faré, llassa?Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
Què em faré, llassa?Anit vos he somiat
que us tenia en mon braç.
Què em faré, lassa?Anònim
No, no vol dormir sola la dona, sinó amb el seu amant i no ens sorprendria la cosa si no fos perquè el poema anònim anterior data del segle XV, una època a la qual segurament no era gens habitual parlar tan obertament d’aquestes qüestions.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Es precios.
M’agrada que t’agradi. Gràcies pel teu comentari.