La família sí importa

Sembla que m’és impossible acabar el café del desdejuni sense sobresalts. L’última (penúltima, més aviat, perquè aquestes nefastes accions sembla que mai no acaben): les dones solteres i les parelles de dues dones no podran accedir a la reproducció assistida pública.

A ningú no ens pot estranyar, actualment, que el Partit Popular impulse aquestes mesures. Aquest partit, amb una ideologia més aviat dictatorial, que pretén homogeneïtzar-nos en funció d’una llengua, d’unes creences, d’unes preferències sexuals i d’uns paràmetres ideològics, ja ha deixat clar, en moltes ocasions, el tipus de societat que vol.

Aquesta societat desitjada per al Partit Popular és una societat blanca, heterosexual, masclista, castellanoparlant i catòlica. I la resta de la gent sobraria (sobraríem) d’aquest món pervers (per a ells, idíl·lic, supose).

Sense comptar les batalles passades, com el divorci i les lleis per la igualtat entre homes i dones, ens centrarem només en els moments més recents. Així, primerament, ja van deixar clar que no hauríem de tindre dret per a triar els nostres companys. Un home ha d’estar amb una dona, i una dona, amb un home. Per a ells, no hi ha cap altra possibilitat. Qualsevol combinació diferent d’aquesta que ens volien imposar era, tot simplement, una aberració, una atrocitat. I mai no podria ser una família. Perquè ja sabem, “una pera y una manzana…”

Amb la derogació de la llei de l’avortament (paralitzada, però no abandonada), passava exactament el mateix. Una ideologia, una creença religiosa, es convertia en llei per a regular el ventre de qualsevol mare, malgrat la seua opinió, malgrat la seua decisió i malgrat les seues creences. L’obsessió del Partit Popular amb l’avortament ha provocat que les mares se situen en una minoria d’edat eterna, les quals no poden, de cap manera, decidir sobre el seu cos. Així, el ventre d’una mare no és seu, és de l’Estat (catòlic) que el regula.

Ara arriba l’última (perdó, la penúltima… encara hem d’esperar a conéixer la següent mesura dictatorial que reduirà les llibertats dels ciutadans): la reproducció assistida només està reservada als matrimonis heterosexuals. Vull dir, als matrimonis sense cognoms, perquè ja sabem que una pera i una poma no és un matrimoni… com si la religió haguera d’imposar, de nou, les lleis (això no era un estat aconfessional?). Resulta evident que el Partit Popular no creu que una mare siga capaç de tirar endavant amb un fill. Tampoc dues mares, el súmmum de la perversió moral. Una altra volta, la dona es troba en l’eterna minoria d’edat, supeditada al seu home, com Déu mana (de debò?).

No obstant això, que no patisquen totes les dones. Per al Partit Popular existeix només una excepció per a aquestes lleis ideològiques (imposades per la voluntat de Déu, segons se’n podria deduir… però potser Déu ho veu d’una altra manera…): els diners. Els avions de dones “de bé” (vull dir, que amb diners poden fugir de la llei) tornaran a solcar els cels cap a França i el Regne Unit per a avortar. Les clíniques de reproducció assistida (privades; les públiques són per als pobres, de llibertats retallades) estaran a l’abast només d’aquelles dones que coneixen el color dels bitllets de 500€. Per a la resta… per a la resta, però, el que sempre ha passat: només vos (ens) queda la resignació i la submissió… o alçar les veus per a dir, ben fort, que ja n’hi ha prou. Que de la meua vida, jo en sóc l’amo. Perquè la família importa. No només el model de família que ens volen imposar, sinó tots els models de família que nosaltres, lliurement, volem triar. He dit bé: lliurement.

Article publicat per Enrique Lomas López @enriclomas

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “La família sí importa
  1. Oriol López ha dit:

    Ja tan sols ens falta això, que el PP ens digui amb qui ens podem anar al llit i amb qui no i amb qui podem formar família i amb qui no. Quin nivell d’intromissió de l’estat a la vida privada de les persones!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: