Sobre els racistes de @Sanitas

No estem parlant de demanar un cafè amb llet en un bar de Barcelona i que el cambrer xinès ens porti un cafè amb gel. No estem parlant de si l’Ahmad, que regenta la botiga de queviures de la cantonada, ens mira amb cara de pòquer quan li demanem una “ampolla d’aigua freda”. No estem parlant dels necis guàrdies civils de l’aeroport del Prat, que són capaços d’engegar-nos les vacances a prendre pel cul si no ens dignem a parlar-los en crit·tiano. No estem parlant del call center llatinoamericà de la companyia telefònica de torn, que truca a l’hora de sopar per fer ofertes irrefutables al senyor “Yósep” o al senyor “Ándriu”. Estem parlant de quelcom força més transcendental i molt, molt greu. Estem parlant de negar l’atenció mèdica a una persona pel sol fet d’haver presentat un diagnòstic escrit en llengua catalana. Estem parlant, per tant, de discriminació, d’apartheid nacionalista, de racisme amb tots els ets i uts.


(8 al dia. 8TV. 1 minut i 19 segons)

I mentrestant, el nostre govern, el govern “de la llibertat” (ui, sí), anar enviant missives al senyor Rajoy. I anar retallant sanitat, educació i mitjans públics amb l’excusa que és que Espanya ens roba. Senyores i senyors, si ens roben, si ens humilien, apugin-se els pantalons d’una punyetera vegada i fotem el camp. És això el que els vam demanar de manera massiva el passat onze de setembre i el que els demanarem el proper onze de setembre. No volem cartes, no volem permisos ni complicitats; volem votar i volem ser lliures. I cada dia que passa sense que vostès, senyors governants i senyores governantes, facin gestos significatius en aquest sentit, és un dia més que els deslegitima per representar aquest país.

Bixo.

http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Sobre els racistes de @Sanitas
  1. Oriol López ha dit:

    Què fort que encara passin coses com aquestes, com en plena dictadura franquista…

  2. Trobe que el problema, a més de la gravetat de la discriminació lingüística (evidentment!), és un altre. M’explique. Una empresa privada no està obligada a atendre en català, i Sanitas és una empresa privada. El problema, el gran problema, és la privatització de la sanitat i les retallades sanitàries que fan que molta gent haja d’anar a un centre privat. El gran problema és fer negoci (i que els governs en siguen els artífex i els còmplices) amb la salut de la gent.

    • elbixo ha dit:

      Estic totalment d’acord amb això que diu, senyor Lomas, sobre la privatització i les retallades de la sanitat, però discrepo en això altre del sector privat i la no-obligació d’atendre en català. Tal com diu l’article 32 de l’actual Estatutet de Catalunya, “totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques”. Ho diu així mateix, sense diferenciar entre sector públic i privat. A més, l’article 34 encara va més enllà i especifica que “totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis”.

      Em sembla, per tant, que l’afer de Sanitas constitueix una violació claríssima i flagrant dels nostres drets lingüístics i del nostre dret a no ésser discriminats segons la llengua que parlem.

      • Moltes gràcies per l’aclariment. La veritat, desconeixia la legislació lingüística a Catalunya. En qualsevol cas, amb lleis lingüístiques específiques o sense, la mateixa Constitució Espanyola (per si algú no es refia de les lleis catalanes) ho deixa clar: ningú no pot ser discriminat per raó de llengua.

        I si ens deixem de lleis i anem al sentit comú, en un país amb dos llengües (pobres aranesos, sempre ens en oblidem!), el més normal és que tot servici (públic o privat, tant se val) ha de poder atendre en les llengües de la ciutadania.

        Però bé… Ja sabem el que passa amb els drets lingüístics. El pitjor de tot és que este cas de Sanitas no em sorprén. Malauradament, el tema dels drets lingüístics i de la discriminació per parlar en català és tan (tan!) freqüent al País Valencià (i encara més a la ciutat d’Alacant), que ja he perdut la capacitat de sorprendre’m… Quan, en realitat, totes estes accions s’han de denunciar (no només públicament, sinó també a la justícia).

        Encara ens queda molt a fer…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: