Maneres per desmuntar la consulta (2/2)

Avui continuem amb altres formes de desmuntar la consulta per la independència. Com ho havíem deixat, el tema democràtic i legítim, no era l’únic problema. Si el govern català tirés pel dret i se saltés la llei espanyola formant-ne part (això és important tenir-ho clar), deixant de banda que hauria de pagar les responsabilitats que se’n derivessin, imagineu que l’estat espanyol entrés a jugar a la partida. Molt bé, a mi, se m’ocorre, senzillament, començar a empadronar gent de fora de Catalunya a Catalunya. Ep, és perfectament legal! Alguns recordareu que quan van il·legalitzar l’esquerra abertzale al País Basc, coses de la vida van fer que a molts pobles independentistes hi guanyés el PP… Senzillament, qualsevol es pot presentar a regidor a qualsevol poble de l’estat espanyol. Per tant, per aquí també ho tindrien fàcil. A més, malgrat la llei de consultes no ha estat recorreguda, com que l’estatut(et) és una llei orgànica espanyola (sovint ens n’oblidem), si cal recórrer-la o tombar-la, com que juguem en camp contrari, no crec que els costi massa. Però, seguim.

Imagineu que, malgrat tot això, encara tiren endavant amb la consulta. Bé, és tant senzill com seguir per donar instruccions des dalt de tot (des dalt de tot, de Madrid, que Barcelona és un nivell per sota! Tinguem-ho clar també) per tal que no es facilitin infraestructures (col·legis electorals) ni urnes. Repassem alguns dels municipis més poblats de Catalunya: Barcelona (CiU + Unitat per Barcelona sumen 16 regidors, mentre que PSOE i PP en sumen 20; caldria veure què fan el 5 d’IU); Hospitalet de Llobregat (PSOE i PP i PxC, sumen el 77.77% de regidors; ERC ni tan sols hi és representada); Badalona (PSOE i PP sumen el 74%; ERC tampoc hi és, i CiU té 4 regidors); Terrassa (PSOE i PP sumen el 55,55% i passa quelcom semblant amb CiU i ERC). La darrera ciutat amb més de 200.000 habitants és Sabadell (PSOE + PP sumen el 59.25% i, en referència a les forces nacionalistes, tenim CiU amb 5 regidors i caldria veure què farien IU i ES. Em penso que és suficient que des de dalt, es donin instruccions per tal que no es facilitin les coses… La primera gran ciutat (onzena de Catalunya i amb menys de 100.000 habitants) que tenen majoria nacionalista és Girona, on CiU i CUP, disposen del 52%. Què farien aquests municipis (exceptuant Girona) si reben instruccions de no facilitar les coses?

Però, fent més ciència ficció, imaginem que, arribats a aquest punt, ho tirem endavant. “Adelante!”. Se m’ocorre que des de dalt de tot, es donen instruccions per, no votar no, sinó fer una crida a l’abstenció directament. Ja m’ho imagino… Això seria força clau perquè si només van a votar els independentistes i sota totes aquestes circumstàncies, sí, es guanyarà però, de quina xifra de participació estaríem parlant? Siguem realistes…

I quan tot acabés (em costaria de creure que tot això acabaria bé) ens presentem a Europa i demanem que volem ser un estat de la Unió Europea. Que hem fet una consulta sense el consentiment de l’estat espanyol, amb una llei de consultes que ens l’hem fet venir bé, amb una baixa participació i on la majoria dels unionistes no han votat. Jo, si fos Europa, em faria un fart de riure.

Per contra, la opció bona, la de la declaració unilateral, és infinitament més senzilla. Es munten unes eleccions autonòmiques com s’han fet sempre; aquestes sí que serien, possiblement, les darreres. Són perfectament legals i legítimes perquè s’han fet així des de la pseudodemocràca. L’estat espanyol, sota la seva llei, ens facilita el cens, els col·legis electorals… a més, la festa la paguen/paguem tots els espanyols; repartim costos, que més voleu! Aleshores, uns partits escriuen en el seu programa electoral que si són majoria, declararan la independència, allò de “sapigueu que si em voteu, pretenc fer això; esteu avisats, voteu a consciència”. Això no és nou, Regrupament ja ho va fer en una ocasió i va ser perfectament legal i, ERC ho va contemplar en les darreres eleccions. Votem. Fins aquí, tot legal i amb les armes de l’estat espanyol.

Guanyen (m’agrada creure-ho) les opcions de la DUI. Mentre no facin l’acte de declaració, no estàs cometent cap il·legalitat. En el moment que fas l’acte, trenques amb la legalitat espanyola i passes sota legalitat internacional on, vés per on, s’ha demostrat que tampoc és cap il·legalitat. No només això sinó que, si Espanya es posa en pla xulesc, es queda amb tota la hipoteca i posem un impost sobre les nostres carreteres on tot el que vagi o provingui de l’estat espanyol es fa pagar; quelcom semblant a l’eurovinyeta però, només per Espanya (és un exemple). Catalunya, per posició geogràfica, pot fer aïllar Espanya del món, així que, utilitzem les armes que tenim. Cal tenir en compte que Europa està pel Corredor del Mediterrani i Espanya pel central; malgrat no tingui un duro. Es donaria la paradoxa que Catalunya, tindria la paella pel mànec. Fi de la història.

Carles Costa – Maneres per desmuntar la consulta (2/2)

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Maneres per desmuntar la consulta (2/2)
  1. Oriol López ha dit:

    Potser sí que, finalment, no quedarà més remei que seguir la via de la DUI…

    • Carles Costa ha dit:

      Tot i que no en sóc expert, tinc el total convenciment que serà així. Això no significa que no hagin d’esgotar aquesta via però, si no ens deixen, no poden tirar pel dret. Vaja, crec que els meus dubtes són força raonables… i ningú me’ls ha aclarit ni explicat… al contrari, que claven la banya a la consulta i no expliquen res.

      Gràcies pel comentari, Oriol.

  2. El Cau del Llop ha dit:

    M’agradaria sintonitzar amb el teu anàlisi i agafar el camí curt, com tu dius l’eix transversal amunt,
    Però abans hem de prendre el camí que ens hi porti, hem d’explicar-nos i hem de convèncer, i si no ens deixen o no el sabem trobar aleshores si, aleshores DUI i amunt.
    Sobretot es important no defallir i persistir en el camí o en les vies, diguem-li com vulguem, sense una estructura ideològica ben fonamentada i ben entesa tot es mes difícil.

    • Carles Costa ha dit:

      L’entesa amb Espanya no és possible…. Un tal Pujol ho va intentar i un tal Maragall també… ;-)

      Estic molt d’acord en que hem de convèncer als no convençuts però, no sembla que s’estigui fent massa. Jo entenc que la gent necessiti omplir Camps Nous, fer vies i totes aquestes coses però no és aquí on s’ha d’atacar, sinó a altres bandes; d’això em queixo…

      Pel tema defalliment, també hi estic molt d’acord. Particularment, em considero independentista de pedra picada. No vaig caure al parany de l’engany fiscal ni em deixo condicionar per CEOs, enquestes, ni altres històries però, la societat catalana no és així, sinó que va per impulsos i emocions. La societat catalana quan veu una manifestació d’1.5 es pensa que ja està tot fet (cosa que no era certa) i quan són incapaços d’unir Folgueroles amb Vic (14km si mal no recordo havien d’unir el passat diumenge tot fent un assaig de la gran Via catalana) es pensen que no hi ha res a fer.

      Convèncer als no convençuts, generositat, humilitat i més que pressa, molta feina. Evidentment, intentar estalviar-se tot el que no estigui sota control i no defallir.

      Gràcies pel comentari

  3. didaclopez ha dit:

    També hem de contemplar altres escenaris. El risc de col·lapse directe de les institucions estatals espanyoles (incloent-hi les autonòmiques) és més elevat que no pas sembla. És molt probable que, en qüestió de mesos o anys, la Mediterrània sencera no sigui més que una col·lecció d’estats fallits. En aquest escenari, cal la reconstrucció de formes autoorganitzatives de vida comunitària, i ací apareix un forat formidable que l’actual independentisme català no hauria de desconèixer

    • Carles Costa ha dit:

      Tens raó Dídac, el que passa és que un estat no pot fer fallida sense ser estat. I Catalunya, com estat, no crec que fes fallida perquè és perfectament viable… D’altra banda, sí, la Mediterrània ja ho té això… Espanya, Itàlia, Grècia… Té tota la pinta que acabarà així.

      Suposo que ho dius prenent com a referència l’URSS (??). Sí, Espanya se’n va a norris però nosaltres, per voluntat pròpia, en formem part. Deixarà Europa fer fallida a un estat com l’espanyol? Deixarà Europa que fracassi l’Euro? Res em sorprendria a aquestes altures, certament.

      Mai ho hem tingut tan de cara com ara. Possiblement, l’estat espanyol, malgrat ja hagi fet fallida 13 vegades (http://1.bp.blogspot.com/-PGGtvvxrFec/T-B669uWL3I/AAAAAAAAPaA/xpIqQrgt67I/s1600/fallides-economiques-spain.JPG), mai ha estat tant tocat com ara; espero que ho sapiguem aprofitar. Per cert, 4 d’aquestes fallides, posteriors al 1714 i Catalunya continua formant part d’Espanya. Al final, em faran creure que, amb tot, en el fons ens estimem… ;-)

      Gràcies pel comentari

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: