Una cursa desigual

Recordo que en una ocasió Jordi Porta, quan era President d’Òmnium Cultural, deia que als catalans se’ns exigeix que competim amb els altres, referint-se aleshores a la necessitat o no de donar suport especial a la llengua catalana, prescindint de les agressions que hem sofert al llarg de la història, de les que continuem patint ara, i, per tant, sense considerar el punt de partida. I feia un símil amb una cursa d’atletisme en la qual se’ns vol fer competir “en igualtat de condicions” sense tenir en compte que acabem de ser apallissats, que no estem col•locats en la mateixa línia de sortida i que encara tenim una cama lligada a l’esquena.

El plantejament espanyol de no voler saber res de les agressions de l’Estat envers nosaltres, però alhora ser molt exigent perquè no ens passem en l’intent de recuperar-nos, ha calat no només als sectors més cavernaris de l’Espanya profunda sinó també a casa nostra. L’altre dia el periodista Antonio Franco, a TV3, es queixava en contra de l’Assemblea Nacional Catalana amb l’argument tan inversemblant i esperpèntic com el de dir que la seva actuació era reprovable perquè reclamava la Independència abans de saber si la majoria dels catalans, en una consulta o referèndum, hi donaria suport. Els qui estan en contra de la independència no cal que esperin el resultat de la consulta, només han d’impedir-la. És el mateix argument del Navarro i la Camacho quan reclamen al Govern de la Generalitat i als partits que hi donen suport que siguin imparcials en tot el procés sobiranista perquè, altrament, sembla que ja donin per suposat el resultat de la consulta o com a mínim que volen condicionar-lo. Tan Inversemblant i esperpèntic que a ningú se li acudiria demanar al PP o al Govern espanyol que fos imparcial, i que no es pronunciés en contra de la independència de Catalunya.

Quan algú ha emprat el terme de discriminació racista envers els catalans, se l’ha reprès dient que no es pot parlar en aquests termes perquè, evidentment, no es tracta d’una discriminació estrictament racial. Però el tipus de discriminació és molt similar en la mesura que no es reconeix la igualtat de drets dels uns i dels altres, i s’exigeix als catalans, o almenys als catalans sobiranistes, el que a ningú se li acudiria d’exigir als altres. En un Estat estrictament racista és possible que no es deixés participar a alguns corredors per motiu de raça; aquí se’ns deixa participar, sempre que sigui en inferioritat de condicions. I si veuen que tot i així som capaços de guanyar, anul•laran la sortida.

Josep Romeu

http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: