La interminable via catalana

Ahir, el Molt Honorable President de la Generalitat va sorprendre una part —força nombrosa, em sembla— dels independentistes d’aquest país en anunciar que, si en Rajoy impedeix la consulta el 2014, hi hauria eleccions plebiscitàries el 2016. El 2016. Dos anys més tard de l’any que teníem tots i totes gravats al cap per fer la nostra passa endavant. Per acabar-ho d’adobar, no ens caldrà pas telefonar a en Sandro Rey per saber que la condició a què ho supedita tot plegat, que en Rajoy “impedeixi la consulta”, és cosa feta.

Ahir vaig llegir qui apuntava que cal veure-hi més enllà dels fatídics dos anys d’espera, que el que realment importa és que el “nostre” President ha assegurat que les properes eleccions catalanes seran plebiscitàries si no tenim referèndum l’any vinent. Tot i que és evident que aquest punt de vista és plenament raonable, argumentar-lo ara, tot just després d’un nou acte d’aquest entremès interminable que és La Puta i la Ramoneta, em sembla pecar d’una ingenuïtat colossal. ¿Com se suposa que ho hem de fer per confiar en qui amb una mà ens retalla la vida en nom de la dependència i amb l’altra segella pactes en secret que allarguen miserablement el captiveri?

Que un President tingui prou cor per esgrimir aquesta estrepitosa manca de connexió amb la hipotètica voluntat majoritària del país, ara que falta menys d’una setmana per l’onze de setembre, no em sembla quelcom casual. De la mateixa manera que tampoc trobo gens casual que la “cimera discreta” Rajoy-Mas se celebrés només quinze dies abans de la commemoració dels 300 anys de segrest. I si m’ho permeten, els diré que tampoc pot ser pas casualitat que, després d’onze anys d’espera, el Ministerio de Fomento hagi decidit invertir 108 milions d’euros en els accessos ferroviaris del Port de Barcelona, precisament ara que “l’afrenta separatista” sembla estar al seu punt àlgid. ¿Si el Molt Honorable President Mas hagués posat, per fi, els collons damunt la taula d’en Rajoy, Espanya invertiria quatre dies després aquesta milionada en el Port del que serà la capital del país veí? La resposta és evident.

Hi haurà pacte fiscal. Això és el que penso. Això és el que penso que sempre han perseguit en Mas i en Duran, interpretant a la perfecció els seus dos personatges que en determinades ocasions han resultat pràcticament antagònics. Sempre ha estat així, sempre han anat darrere les molles que d’entrada els van negar. Sempre hi ha hagut bona sintonia entre Convergència i Unió, entre Mas i Duran. Tot era teatre, pantomima. I molt em temo que els mateixos que van aplaudir el gir argumental cap a l’Estat Propi, ara ovacionaran entusiasmats l’inesperat final digne d’un mal thriller. He conegut ovelles en ramat amb molt més criteri que determinades persones adultes d’aquest país.

Si aquesta terra realment vol ser lliure, ha de començar a adonar-se d’una vegada que haurà de ser-ho sense Convergència i Unió. Si no ens desfem del llast, ens estimbarem.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “La interminable via catalana
  1. Julian ha dit:

    Reblogueó esto en Para mis amigos… Blogy comentado:
    Add your thoughts here… (optional)

  2. civileconom ha dit:

    Jo penso que no m’agrada els articles que tendeixen a no fer pinya i que llavors dona la
    sensació que el que escriu es un altre partit i llavors fa mal al seu propi partit.Pot ser que
    ara penseu de mi lo que jo he dit, però os treure de dubtes, jo era si d’Unió, però em vaig
    donar de baixa fa 10 mesos. civil econom

    • elbixo ha dit:

      Miri, sincerament, no sé què pensar perquè no acabo d’entendre què vol dir. Això sí, si vostè era militant d’UDC i s’ha donat de baixa, no puc fer res més que felicitar-lo.

      Salutacions.

      • civil econom ha dit:

        Sr. es Bixo o Bitxo? gracies per la seva felicitació.Lo que volia dir es si vostè no es un
        pes pesant dintre d’un partit i no sap de cert lo que exposa, llavors
        amb sols un presentiment o opinió valida com totes, es pot crear unes
        dubtes de desunió , quan lo que ara fa falta de debò es l’unió de tot
        al poble en la mateixa direcció i després ja vindrà l’hora dels diferents
        partits i idees. No sé si he sabut expressar lo que volia, en tot cas
        si no es així perdoneu-me civil econom

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: