El que passarà o el que volen que passi

Un dels problemes que pot tenir qualsevol que pretengui analitzar la realitat del país i la seva situació política és el de confondre aquesta realitat amb els seus desitjos. Qui més qui menys suposo que tothom hi deu haver caigut alguna vegada en un intent de veure la realitat, a vegades potser inconscientment, tal com ens agradaria que fos. Això fa perdre, evidentment, molta objectivitat i per tant també credibilitat. I d’exemples en trobaríem, segur, a tot arreu.

Però en el debat sobre les relacions entre Catalunya i Espanya aquest fet pren una dimensió sovint desmesurada. Els desig dels populars catalans i concretament de l’Alícia Sánchez Camacho de veure com s’ensorra el país, per tal de poder dir que és culpa del sobiranisme, fa que vegin cataclismes on hi ha una certa normalitat o que vegin fugues d’inversions quan Catalunya continua essent una de les comunitats que capta més inversió estrangera. De fet, quan parlen de les catàstrofes que ens sobrevindran amb la independència en realitat estan dient el que els agradaria que passés i, sobretot, allò per al qual ells esmerçaran tots els esforços. La mateixa Alícia que ha pressionat el Govern espanyol, amb força èxit val a dir-ho, perquè no pagui els deutes contrets amb Catalunya, que no compleixi l’Estatut pel que fa a inversions, que no executi les que s’han pressupostat, i que en la mesura que sigui possible escanyi tant com pugui les finances catalanes però també les empreses del país, serà la mateixa Alícia que pressionarà perquè Mariano Rajoy no cedeix ni un mil•límetre davant les reivindicacions catalanes, que l’any que ve empitjori el finançament català amb una encara menor aportació de l’Estat, i per suposat perquè Catalunya quedi exclosa de la UE quan assoleixi la independència.

De fet, és el mateix que ha fet el Comissari Europeu de la Competència, Joaquín Almunia, quan ha assegurat que Catalunya en quedaria fora en el moment d’esdevenir un Estat independent, opinió recolzada per l’inefable i sempre hostil Duran i Lleida. Ell sap que no hi ha cap llei, cap article ni cap disposició comunitària que prevegi què passaria en el cas, fins ara inèdit, que es produís una secessió en un dels estats membres; com ell sap igualment que aquest és un tema que dependrà única i exclusivament de la voluntat política de totes les parts. El que passa és que Almunia no diu el que creu que passaria sinó el que voldria que passés i l’objectiu per al qual ell treballarà per tal que passi.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
11 comments on “El que passarà o el que volen que passi
  1. Manel ha dit:

    Què passarà o què volen que passi.
    No ‘el que’

  2. Jordi Camps ha dit:

    De la Camacho i tota la seva capelleta, podem esperar-ho tot i molt més, i ases seríem que no ho esperèssim. Com també eren d’esperar, ja que no podia ser d’altra manera, foren les declaracions de l’Almunia, al capdavall és un socialista. Dit això, vull discrepar amb tots els meus respectes d’una de les definicions que fa el Sr. Romeu, en adjectivant Duran i Lleida d’hostil. Llavors, si les hemorràgies de declaracions d’en Duran en contra de la independència, és només ser hostil, llavors també hauríem de definir només com a hostils i no més, tot el què fa i deixa de fer el partit del “gobierno” amb Catalunya. Tampoc puc oblidar que, en els temps de bonances en les relacions C.U./ P.P, Duran va ser durant alguns anys, valorat com el millor polític espanyol. I a mi, això em sona com a una majúscula i escandalosa botifleria. Bé, aquesta és la meva respectuosa opinió.

  3. civileconom ha dit:

    Estic molt d’acord sobre lo que he llegit vers lo que voldria La CAVERNA i vers la Sra. Sanchez Camacho,i el Sr. Duran,l’Almunia i altres, però si parlem dells es deija de parlar
    de cosas molt i molt importants.Com que els sous dels funcionaris d’Espanya no es retallan i
    si a Catalunya es retallan no es culpa del gobern sino del gobierno i que els sous dels metges es mes alt a les espanyes que aqui, però que aixó també es culpa del gobierno, no
    del goben.Aixó es el que tenim que dir i explicar i maxacar un cop i un altre, però no sols
    nosaltres sino també el GOBERN i no dejarse embrotir amb mentides i explicar aquestes
    veritats que farian que el poble indecis o temeros, perdi la pò i vegi que la seva decisió
    ha de ser L’INDEPENDÈNCIA per sortir de l’expoli que patim, sigui Català o no. I tàmbé que
    que el que després no vulgui nacionalitzarse Català ningu l’obligarà, doncs si a nosaltres
    ens emprenya l’obligació de ser espanyols, no volem obligar a ningu que sigui lo que no vol
    ser. Jo se que es pot viure, treballar i pagar impostos a un Pais i que no pasa res,per expe-
    riencia propìa. Em pedagogia cap a nosaltres mateixos el GOBERN i nosaltres guanyarem
    mes que no perden el temps amb persones que no ho mereixen. Gracies .. Civile econom

  4. Antoni Alcázar ha dit:

    Tal com sembla que pinten les coses, si sortir d’Espanya equival a sortir de la UE, solucionem dos problemes alhora. Que vagin pensant a la UE en l’escepticisme creixent pertot i en la importància que pot tenir que un dels territoris més convençudament pro europeu deixi de ser-ho. Farien bé de no dir tanta bajanada.

  5. Jordi Camps ha dit:

    Estic completament d’acord amb Vós, però ai làs !, aquesta suposada UE (la unió encara no sé on és, perquè no l’he vist en cap lloc perquè només en mana un en benefici propi) és un cau d’interessos econòmics propis, encara que els suposi anar en contra de les persones, cosa la qual estan aconseguint, i si no hi ha una revolució, és que hauré d’admètre que Déu existeix, perquè ens han fet recular 30 o 40 anys en les fites socials aconseguides, i esperem perquè encara no han acabat. I a aquest pas, aviat tornarem o millor dit tornareu aquells que encara sou joves, a veure que les dones no tindran el dret de vot i que la sanitat i ensenyament, seran com abans de la guerra: Exclussivisme per als rics. Cada dia que passa, només veig que hi ha més gent que se suma a la meva tesi: Declaració unilateral d’independència i fora de l’UE, adoptant l’euro com a moneda. Entrar a l’UE, és esclavitzar la nostra societat. I com a molt, acceptaria una Catalunya com a membre de la EFTA

  6. Jordi Camps ha dit:

    Abundant sobre el meu anterior comentari, una de les coses que m’obliguen a pensar que hem de sortir de l’UE, són fets com el que es comenten a l’enllaç que us proporciono: http://ataquealpoder.wordpress.com/2013/09/18/se-abre-la-caja-de-pandora-el-deficit-de-tarifa-de-las-electricas-se-revela-como-una-estafa/
    Feu copiar i enganxar a Google i aneu al segon post o web que s’hi mostrarà. No us perdeu un enllaç que hi ha a l’article, no massa luny del principi que diu: Políticos bajo sospecha o delincuentes habituales…
    I acabo, ens convé una DUI per fer cau i net amb la corrupcíó, perquè a l’UE, n’hi ha tant o més que a casa nostra.
    Com a últim, lamento que no es puguin adjuntar enllaços als comentaris. O és que jo no sé fer-ho ?

    • Oriol López ha dit:

      Responent a la consulta tècnica sobre els enllaços, sí que es poden publicar enllaços als comentaris. De fet, veig que al vostre comentari ja n’heu publicat un. El que potser pot donar problemes és intentar publicar-ne més d’un en el mateix comentari, pel filtre antispam automàtic que incorpora el blog. Gràcies llegir-nos i per comentar.

      • Jordi Camps ha dit:

        Mercès per la informació, però de fet si he dit el què he dit, és perquè jo em pensava que una vegada transcrit l’enllaç, hauria de sortir o bé aquella mà que t’indica l’enllaç activat, o bé que es tornaria de color blau (generalment), circomstàncies que no han ocorregut. D’aquí que jo hagués dit i transcric “Feu copiar i enganxar a Google”. De totes maneres, mercès, ho sabré per una altra vegada.

  7. Roser ha dit:

    Veig que no sóc l’única que pensa “i què!” cada cop que ens amenacen amb sortir d’Europa.

    Pel que fa a ensorrar Catalunya en la misèria econòmica en cas de secessió… si fos fàcil ja ho haurien fet en els darrers 300 anys!

    • Jordi Camps ha dit:

      Roser, és que per a mi la DUI i fora de l’UE, és l’únic camí. Fins i tot hi ha economistes que suggereixin sortin de la zona euro i adoptar la pesseta com a moneda, la qual per cert és d’origen català. Així podríem devaluar segons ens convingui. Però bé, el tema econòmic no és el meu fort, però sí que ho és, és el fet de que ens estan robant la dignitat i fins i tot els nostres origens milenaris, I en això, no hi passo i com és de caixò, no hi estic absolutament pas d’acord, com tampoc pot ser una moneda de canvi.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: