El País Valencià, una casa de putes

“Sempre hem segut una casa de putes”, comença l’Himne Irregional de Les Mãedéus. I esta frase, al menys per el moment, descriu a la perfecció la realitat del País Valencià. Convindria fer una reflexió sobre les actuacions i els fets que ens han portat a ser-ho, important tasca en un dia com hui, Dia del País Valencià.

1.- Autogovern
“775 anys de Comunitat”, és l’eslògan que ha triat la Generalitat Valenciana per a commemorar el 775 aniversari de la creació del Regne de València. Estaria bé si no fóra perquè el lema resulta anacrònic (la “Comunitat Valenciana” només té 31 anys; nom que, a més, va ser imposat per Madrid), i a més, allò de la “Comunitat”, no se sap ben bé què és. Però és evident que el govern valencià mai no hauria commemorat la creació del Regne de València.

No ho hauria fet per una raó: el govern valencià i el president Alberto Fabra són incapaços de donar prioritat al País Valencià, i se sotmeten a les directius del govern espanyol i a les voluntats del Partido Popular. Per a ells, l’autogovern és només una manera d’enriquir-se.

2.- Dignitat democràtica
Les institucions valencianes estan plenes de merda. Diputats corruptes en Les Corts, càrrecs ocupats (a dit, lògicament) per persones de dubtosa vàlua, un desinterés evident dels problemes dels valencians. I el que és més alarmant: últimament les garanties i les llibertats dels ciutadans es veuen reiteradament violades.

3.- Valencià
El discurs del Molt Honarable President de la Generalitat em fa recordar el ridícul d’Ana Botella… No ha sigut molt diferent, Fabra hauria pogut dir: “a relaxing tassa de café con leche in Postiguet”. Però és evident que el valencià del President siga el que és: al País Valencià existeix una agenda perfectament establida per a fer desaparéixer el valencià en dues generacions. Com? Molt fàcil:

– Impossibilitat d’estudiar en valencià
– Canvi de model educatiu: los programes d’incorporació progressiva han esdevingut programes d’ensenyament en castellà
– Atacs a la filologia i al sentit comú amb idees acientífiques com ara la del secessionisme lingüístic (i tot el tema de l’iber)
– Invisibilització del valencià en documents, retolacions, noms… L’exemple més clar és el de l’Ajuntament d’Elx, que ha deixat de respectar la Llei d’ús i ensenyament del valencià
– Persecució del valencià per la Policia i la Guàrdia Civil, detencions i judicis il•legals
– Recordem que conéixer el valencià és només un dret: la cooficialitat que ens diuen no existeix en el moment en què conéixer el castellà, per contra, és un deure

4.- Territori
El medi ambient del País Valencià sembla que està condemnat de mort: Cofrentes, fraking, el magatzem de gas del Projecte Castor, macroabocador del Baix Segura, destrucció de la costa, destrucció dels boscos, ciutats inhabitables per la gran contaminació.

A més del medi ambient, les infraestructures són un gran problema: la AP7 encara amb peatge, un sistema de rodalies i de metro/tramvia amb freqüències baixes, amb línies molt antigues i sense intermodalitat tarifària, l’Aeroport de l’Altet seguirà sense connexió amb la xarxa de Rodalia (així com tampoc no es faran les línies Dénia-Gandia i Alcoi-Alacant).

5.- Serveis públics
Les retallades en sanitat i en educació, la privatització dels serveis públics, la derivació a empreses privades de pacients (i, miracle!, així s’acaben les llistes d’espera, amb una factura el doble de gran), creació de col•legis i universitats privades amb diners públics. Realment no cal dir-ne més, tots sabem el que hi ha i tots ho patim.

Potser hauré oblidat d’assenyalar-hi tantes altres coses (atur, igualtat dona-home, emigració…). Perquè no ens enganyem: l’únic projecte que té el País Valencià actual (orquestrat pel govern del Partido Popular) és el de la destrucció.

Ja ho diu l’Himne Irregional: “Cague’n la figa sa tia! Convidats vindran de fora, i a la que t’encantes, un quansevol dia, te trauran de casa, cangu’en Dénia móra!” Estos “convidats” són els polítics que han aconseguit fer del País Valencià un país sense futur.

Feliç Dia del País Valencià!

Article publicat per Enrique Lomas López @enriclomas

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “El País Valencià, una casa de putes
  1. Jordi Camps ha dit:

    Una casa de Putes i com diem al meu poble, Una Casa de Putes sense Barrets. Ja us planyo als valencians de bé, amb els governs que us toca tenir gairebé per gorça. Teniu tota la raó en tot allò que haveu expressat al vostre article, i és per això que us acompanyo en la vostra pena i desil·lusió.
    Ahir, diada de València, vaig escoltar el vostre himne al parlament, i cap dels mandataris va obrir la boca, segurament perquè ni el saben. Molta pena em va fer.

    • Moltes gràcies, Jordi pel comentari! L’himne valencià és molt simptomàtic de la situació que vivim/patim. No és només que els governants ni el coneixen, és que, a més, comença amb un vers, en la meua opinió terrible: “Per a ofrenar noves glòries a Espanya”. Eixa institució anomenada “Espanya” (o “Catalunya” o “País Valencià”, tant se val), que sempre (sempre) està per damunt dels ciutadans, hem d’aconseguir posar-la al nostre servei.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: