Hi ha dies que el millor que hom pot fer és quedar-se al llit. Hi ha dies que el més aconsellable és mirar el sostre per veure projectats els teus somnis, els aconseguits, però també aquells que han quedat al voral. Hi ha dies que et situen al museu dels perdedors en el què, els que habitem, som majoria… i silenciosa.
Ahir no va ser el teu dia. Vas agafar el pont aeri amb la força de Joana d’Arc però vas tornar amb la depressió de Virginia Woolf, aquella escriptora que va dir que “una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció”. I és que has tornat sense diners i sense habitació pròpia. De la ficció, ni parlem. Volies liderar la tercera via i t’has trobat amb el mur del no. Suposo que, finalment, has descobert què significa ser catalana a Madrid. Ara és l’hora de que descobreixis què significa ser catalana a Catalunya.
Què vas veure en aquella reunió? Quines mirades? Quines reaccions? Quantes vegades et van dir no? Vas recordar la teva infantesa a l’aquarterament quan cada dia veies el “todo por la patria”? Vas entendre a què es referien amb el “todo”? Vas visualitzar quin és el seu concepte de pàtria?
Després va venir el vol de tornada. A la porta d’embarcament vas veure el monitor amb la paraula Barcelona. Suposo que vas viatjar acompanyada de catalans. Alguna frase escoltaries en català. També tu parlaries en català… una trucada pel mòbil… un whatsapp en català… Vas recordar al teu amic Wert? Lo que queremos es españolizar a los niños catalanes. Vas mirar la teva targeta per recordar el teu seient. Potser, ara sí, vas abandonar la teva mirada al sostre. Mentre l’hostessa assenyalava les portes d’emergència un munt de pensaments creuaven pel teu cap. Sospitaves que els teus enemics s’acarnissarien. Imaginaves els titulars d’aquí i d’allà. Començaves a desterrar paraules del teu vocabulari: diàleg, tercera via, límit de la solidaritat… Aquella hora de vol et resultaria molt llarga.
Què vas sentir quan vas aterrar a El Prat? Et vas sentir petita? Sola? Quines emocions vas experimentar al veure alguna estelada camí de casa?
Suposo que vas arribar a casa amb poques ganes de sopar. Et vas quedar mirant la nevera sense saber què escollir. Un entrepà fred i una cerveseta. Res més. Desconnectar. Ara no hi ha política. Potser vas encendre el televisor i et vas quedar a TV3, la que adoctrina, la que no t’estima, la seva i no pas la teva. Qui sap. Potser vas veure El convidat amb Jorge Javier Vázquez. Potser vas sentir què deia sobre la independència de Catalunya. Potser vas apagar la tele. I és que hi ha dies que el millor que hom pot fer és quedar-se al llit.
Twitter: @alexsocietat
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Excel·lent article. I encara us deixeu un punt sobre el qual ironitzar, el qual em va copsar. I és quan la èmula del Cid Campeador va entrar a la seu o niu de les gavines, va ser escridassada precisament per la gent o “compatriotes” que l’estaven esperant al carrer. Vaja, que el sol fet de saber que anava -pressumptament, és clar- a demanar prioritats per a Catalunya, ja se’ls va indigestar.