5 de 7, Castellers d’Esplugues, 2013, Flickr
Quan diem que algú té un sisè sentit, parlem de quelcom d’extraordinari perquè considerem, erròniament, que tots tenim només 5 sentits: la vista, l’oïda, el gust, l’olfacte i el tacte.
Però és fals que en tinguem només 5, de sentits. Als cinc esmentats caldria afegir-ne, com a mínim, aquests 4:
– El sentit de l’equilibri, que ens permet, des de poder caminar sense caure fins a fer castells com el de la imatge, i que ens el proporcionen uns òrgans ubicats físicament a prop dels òrgans de l’oïda.
– El sentit de la propiocepció, que ens permet de conèixer la posició de les diferents parts del nostre cos, i que ens el proporcionen diferents terminacions nervioses distribuïdes arreu del cos.
– El sentit del dolor, que ens permet de reaccionar i protegir-nos de situacions que posen en perill la nostra integritat física.
– El sentit de la termocepció, que ens permet de percebre la temperatura de les diferents parts del nostre cos i ens ajuda a poder actuar per tal de mantenir-la dins d’uns marges adequats.
Tots tenim, doncs, un sisè sentit, i un setè, un vuitè i un novè sentit, i la llista anterior segurament encara no és completa.
Oriol López
Font: 100 mites de la ciència (2010), de Daniel Closa i Autet
M'agrada llegir i el món de la tecnologia.
Jo afegíria un sentit que és el meyns comú dels sentits, que és el SENTIT COMÚ Jejje com sempre gràcies Oriol pels teus interesants posts!
Sí, Julian, totalment d’acord, de vegades se’l nota en falta aquest. Bona aportació!
Podríem també afegir-hi el sentit de sentir vergonya ?
jejej aquest últim s’hauria de injectar a alguns polítics que anden rondant per tot arreu ! ;O)
Efectivament, Jordi, si als sentits com a sensors físics del nostre cos hi afegim altres acepcions com la que esmentava el Julian o la que proposes tu, la llista va creixent.