Casado con tres niños

A vegades resulta molt divertit explorar les biografies dels polítics. I és que les sessions d’onanisme intel·lectual poden ser realment curioses. Tot i així, m’agraden molt més les autodefinicions sinceres. Per exemple, Jordi Cañas de Ciutadans assegura que és “professional liberal i tertulià habitual en diversos programes de televisió”. És a dir, que si vols saber el que pensa has de fer zapping. De Matías Alonso, també de Ciutadans, la web del Parlament informa que va ser “Oficial del Cos General de les Armes de l’Exèrcit de Terra d’artilleria”. ¡A sus órdenes! De la diputada andalusa del mateix partit es diu que és “tertuliana de diversos programes d’actualitat política en l’àmbit local, autonòmic i nacional”. Una altra tertuliana. Experiència política no tenen però en petar la xerrada en platós són uns experts!

Tanmateix, la fitxa més divertida que he trobat és la del catalanòfob Jaime Maria de Berenguer d’UPyD i regidor de l’Ajuntament de Madrid. A la seva biografia afirma que està “casado con tres niños”. I què voleu que us digui, m’estimo més pensar que es tracta d’un problema de puntuació gramatical que de pedofilia i poligàmia. Són progressistes i demòcrates… però tant?

Twitter: @alexsocietat

berenguer

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Casado con tres niños
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Per ser verdulaire, peixeter, carnisser, etc. es necessita un carnet que costa uns dinerets. En canvi aquesta casta de políticastres coneguts com els gàngster Segle XXI, amb menys cultura que qualsevol d’aquells pobres immigrants que ens arriben de l’Àfrica pregona, es veuen capaços de decidir el nostre futur, felicitat i desencís, frustració, salut, ensenyament, sense cap mena d’examen ni psicològic ni psicotècnic per a dur a terme aquesta tasca tan delicada. I al damunt, més a més de cobrar unes prebendes que no es mereixen, tenen la barra de robar, estafar i votar unes decisions partidistes, encara que vagin contra la seva manera de ser.
    D’aquí que jo m’estiri els cabells quan sento que certes lleis aprovades al Congrès dels Imputats, han estat votades per unaminitat, i en canvi als passadissos, aquests que han votat a favor, no se’n estan d’esmentar les seves discrepàncies. L’Últim cas, amb la llei de l’avortament.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: