“Camponotus cruentatus”, de Joan Quintana, Flickr
Dels insectes, els més treballadors -i quasi poden tolerar la comparació amb totes les altres espècies- són les formigues, les abelles, les vespes i d’una manera general tots els insectes d’aquest gènere. És el cas igualment de les aranyes [….]. Ara bé, pel que fa a la laboriositat de les formigues, tothom pot veure-ho i constatar que totes segueixen sempre el mateix corriol i que construeixen dipòsits i fan provisions de queviures, car treballen àdhuc la nit de lluna plena.
Aristòtil
Realment, és difícil de dir quin insecte és més o menys treballador però, de ben segur que entre els candidats que se’ns acudirien, hi hauria els que ens proposa Aristòtil.
El text citat forma part d’Història dels animals, d’Aristòtil (segle IV aC), que conté pàgines realment molt interessants i amb informació molt exhaustiva com les que dedica a les abelles i a la seva organització i al repartiment de les tasques dins i fora del rusc. És una obra que m’ha sorprès gratament perquè no m’esperava pas trobar-me un recull tan exhaustiu i complet de coneixements sobre els animals, la seva anatomia, el funcionament dels seus òrgans interns, l’alimentació, la reproducció, les malalties específiques, la cura, els costums, etc, en uns textos escrits fa més de 2.300 anys.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
És que Aristòtil no va conéixer els treballadors espanyols de aquest segle que encara tenen feina, que fan el tréball de dues i tres persones amb menys temps de contractació, mentres afora n’hi han moltes que no el troben.
Ja ho pots ben dir, ja, Julian… Gràcies pel teu comentari.
Reblogged this on Les Ciències al Serrat.