L’alemany que va creure en Homer

Odissea, d'HomerConten que quan l’arqueòleg d’origen alemany Heinrich Schliemann (1822-1890) tenia uns 5 o 6 anys el seu pare no li contava els contes habituals, sinó les aventures d’Ulisses i la guerra de Troia que Homer havia relatat a l’Odissea i a la Ilíada.

Tot i que els seus professors ja l’havien advertit que Troia no havia existit mai i que era pura ficció, quan tenia 8 anys va anunciar a la seva família que trobaria les restes de Troia.

Quan ja havia arribat a ser un empresari amb molts de diners i tot feia pensar que se n’havia oblidat del seu somni d’infància, va deixar el seu negoci per dedicar-se exclusivament a la seva antiga passió.

Es casà amb una dona grega, Sofia Engastromenos, segons un ritus singular extret de les lectures dels textos homèrics i van anomenar els seus fills Andròmaca i Agamèmnon (noms de personatges de la Ilíada) i tan sols va accedir a batejar-los amb la condició que el capellà llegís durant la cerimònia una fragment de la Ilíada.

I va començar, juntament amb la seva esposa i un equip d’excavadors, a excavar al turó de Hissarlik  (Turquia).

Durant les excavacions van trobar una caixa que contenia el que va identificar com  el tresor de Príam, que va fer arribar d’amagat al Museu de Berlín on creia que estaria més ben guardat que a Turquia; més tard va haver d’indemnitzar el govern turc per aquest motiu.

També van trobar-hi les restes de diverses ciutats, entre les quals una que va identificar com l’antiga Troia de la Ilíada i els soterranis del palau dels descendents del rei Atreu amb els sarcòfags dels reis que fins aleshores es creia que havien estat una invenció de la fantasia d’Homer. Diuen que va enviar el següent telegrama al rei de Grècia: Majestat, he trobat els vostres avantpassats.

Durant la resta de la seva vida va continuar les excavacions i descobrint restes arqueològiques que demostraven que almenys alguns dels llocs esmentats per Homer als seus relats havien existit.

Els seus èxits van fer que molts arqueòlegs seguissin el seu exemple cercant els vestigis d’altres ciutats antigues la notícia de les quals ens havia arribat tan sols a través de relats aparentment de ficció.

Oriol López

Font: Història dels grecs, d’Indro Montanelli

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Altres
%d bloggers like this: