Sèneca ens diu a De la constància del savi (un dels seus Diàlegs a Serè) que el savi no s’ha pas d’ofendre per la supèrbia d’un nomenclàtor.
L’ofici del nomenclàtor (en llatí nomenculator) era tota una institució a la Roma clàssica.
El nomenclàtor era el servent (normalment un esclau) que s’encarregava de saber i recordar a cau d’orella al seu amo (o a la seva mestressa) el nom i el rang de les persones amb qui aquest (o aquesta) es trobaven pel carrer o els de les persones que els visitaven i, en aquest darrer cas, d’anunciar-ne les visites.
També era missió del nomenclàtor distribuir les invitacions i assignar els llocs de cada comensal en els banquets.
Aquestes funcions donaven un cert poder al nomenclàtor, per la qual cosa alguns l’utilitzaven per afavorir o perjudicar discrecionalment al seu lliure arbitri determinades persones o, fins i tot, arribaven a acceptar diners per variar el seu criteri.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 