La #DUI s’albira (2)

Recuperant el fil de la darrera entrada (comencem a obrir els ulls) i, fent ús de l’article 75 de l’estatut(et): “El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”, el moment clau que viurem aquest any seria alguna data durant el mes de setembre. No conec la llei electoral ni sóc jurista però les coses haurien d’anar per aquí.

És evident, com he explicat força vegades, que Mas no pot convocar un referèndum sense el consentiment de l’estat espanyol. Convocar no vol dir, com ha estat fins ara, que la consulta es farà sí o sí i que no vol sentir a parlar d’eleccions; les paraules se les emporta el vent. Convocar significa publicar la convocatòria de la consulta/referèndum al DOGC. Si bé la llei de consultes ni tan sols existeix, si se li acudís publicar-ho al DOGC, incorreria en una il·legalitat i n’hauria d’assumir les conseqüències. D’altra banda, si ho hagués de fer, ho ha de fer amb un cert termini (un temps abans del 9N; no ens pot avisar d’un dia per l’latre). Això ens porta a que hi ha una data de caducitat de la possible convocatòria de la consulta i, alhora, un termini màxim pel pla B (D en aquest cas com vam veure) tenint en compte que l’anterior hauria fracassat (recordeu que al cap de pocs dies de tenir el no oficial a la martingala fiscal ja va convocar eleccions). És a dir, abans de dos mesos del 9N ja sabrem si hi ha consulta o no. Com que presumiblement no n’hi haurà, caldrà convocar eleccions perquè la via estarà morta i esgotada com quan es va esgotar la via de la martingala fiscal.

Tot plegat penso que ens porta al setembre perquè crec que s’ha de publicar al DOGC entre quaranta i seixanta dies abans. Tal i com ho veig, Espanya podria allargar la resolució de la Declaració de Sobirania (la qual ja vaig escriure que no tenia cap mena de sentit perquè si fos certa on demanarien a l’estat espanyol permís per fer un referèndum; va donar per una segona i tercera part) fins a l’estiu. A l’agost, tothom està de vacances i és un bon moment per fer segons què; estiuejants per la independència. Resolució de la Declaració de Sobirania, Diada amb la gent amb les mans alçades amb una butlleta demanant votar, convocatòria (per fi!) d’eleccions i eleccions el 9 de novembre.

Fi de la història? No, no, no. Eleccions no vol dir independència. Cal que la gent ho tingui clar. Per explicar-ho, sempre poso l’exemple de la publicitat a la camiseta del Barça. Que els socis-compromissaris donessin el vist-i-plau a posar publicitat a la camiseta en una assemblea, no va significar que l’endemà li posessin. El que varen fer els socis-compromissaris fou donar legitimitat, permís, a la junta del Barça per tal que posessin publicitat. En el cas de les eleccions, serà semblant. Els partit polítics plantejaran un programa electoral on contemplaran la DUI (possible punt en comú de les forces independentistes) als electors i els electors hi donarem suport o no. Un punt comú (la DUI) i llavors les corresponents polítiques de dretes i d’esquerres segons cada ideologia. Al cap i a la fi, la DUI l’han de fer una majoria parlamentària i mentre 68 dels 135 diputats hi votin a favor, tan se val si són de CiU (possiblement C sola), ERC o CUP. Haurem convocat unes eleccions (del tot legal), tindrem cens on tothom podrà votar (del tot democràtic), podrem aprofitar totes les infraestructures de l’estat espanyol (embaixades, urnes…) i la festa de la democràcia no ens costarà ni un euro.

Un cop els parlamentaris tinguin la legitimitat per fer la DUI, s’ha d’obrir un procés de negociació de repartiment de vents (actiu, passius, drets i deures) amb l’estat espanyol i, sobretot i entenc que ja es deu estar fent, diplomàcia internacional i estructures d’estat. Un cop tinguem tot això enllestit (pot trigar un o dos anys perfectament i cal fer-ho bé i sense precipitar-se), sí, declaració unilateral d’independència. Un nou país us saluda, món!

Per tant, és motiu per estar content. Tanmateix, els arbres no poden fer que no veiem el bosc. És a dir, que hàgim arribat aquí i estigui molt content i feliç de ser-hi, no treu que tots plegats ens ho hàgim de fer mirar per no caure en els mateixos errors una i altra vegada. Fa molts anys que tot plegat dura i tot el que hem perdut, perdut està. No recuperarem aquells 3000 euros per català i any que significa l’espoli fiscal (podria tenir perfectament un bon nou cotxe); no recuperarem els immobles que s’ha venut la Generalitat, com tampoc podrem recuperar el temps perdut i la manca de benestar que estem patint o les oportunitats de tractar bilateralment amb altres països i arribar a tenir-hi convenis.

Carles Costa – La #DUI s’albira (2)

_

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “La #DUI s’albira (2)
  1. Jordi Camps ha dit:

    El paràgraf que més punyent trobo és l’últim. Jo, en aquest cas opino com Vós. Vull dir, perquè cony hem d’esperar tant si al capdavall hem d’anar a petar a una D.U.I ? A cada dia que passa, com molt bé Vós dieu, la Generalitat s’està polint el patrimoni, a cada dia que passa, se’ns insulta més des de les castelles cavernoses, a cada dia que passa, se’ns estorqueix més i més, ara fins i tot ens volen racionar l’aigüa, a cada dia que passa, hem de viure a les nostres carns una corrupció galopant, per part principalment, dels partits més grossos de la península, i que sent nosaltres a tots els efectes, uns “escanyols”, també som corruptes. A cada dia que passa, aquells partits anti – independència, estan sembrant males herbes, i no per ideologia, sinó per a què els seus líders conservin la cadira.
    Però també a tot aquest procès hi veig una mena de “laissez faire” o deixadesa per part dels polítics pro independència: I és que només parlen de consulta, però mai no ens parlen dels avantatges o desavantages que la nostra independència podrà comportar.
    I aprofito per maleir des d’aquí aquella cadena de TV, la qual abans anomenàvem “la nostra” perquè la política catalana, se la salten grollerament diàriament, llevat que no se’n puguin estar per la gravetat del fet. Abans ens parlen de l’estranger, de can madrit, dels immigrants que dels nostres problemes; això sí, de futbol, nois,a gogo o a dojo.
    Mentrestant, a can Cuni, no d’ara sinó des que aquest conductor està en aquella cadena, està guanyant més adeptes ambs uns tertulians més propers a l’unionisme i la monarquia, que al sentiment del nostre poble, de sortir sortir de l’enganyifa i maquinació continuada de dades de can madrit.

    • Carles Costa ha dit:

      Benvolgut Jordi,
      Hem d’esperar tant perquè els catalans (generalitzant) només entenem les coses a base de garrotades. Jo particularment estic convençut que si Mas hagués dit fa 4 anys que apostava per la DUI, molts l’hauríem seguit. No crec que Mas sigui un bon polític però el que sí té és que la gent l’estima, l’aclama, el venera… Si Mas ho diu, la gent s’ho creu. Amb tot, com que els catalans en realitat no ens agrada decidir, sinó que ens agrada agafar la darrera opció, hem preferit que maduréssim tots plegats o que no quedés cap altra opció que aquesta.

      Tens molta raó que els polítics no expliquen res. Fa temps que me’n queixo. L’entrada que apunto d’estiuejants per la independència va en aquesta línia. Ens trobarem havent de decidir i els polítics no hauran explicat res. En aquest sentit, sort en tenim de la societat civil, ANC, CCN, Col·lectiu Emma, Òmnium… Ja ho vaig apuntar quan parlava d’Escòcia (http://www.ccm1714.cat/2013/11/la-independencia-escocesa.html). Allí han escrit un llibre… aquí el més calent sembla que és a l’aigüera…

      En referència a TV3(la seva), ho comparteixo. Fa temps que dic que és un televisió seva i mediocre (http://www.ccm1714.cat/search/label/TV3). Fa anys… el que passa és que ara va sortint tot. Si el president Pujol aixequés el cap i veiés què li han fet al seu projecte del 1983… La reflexió que fas me l’he fet moltes vegades i la conclusió que he arribat és que per veure coses de l’estranger, sempre prefereixo versions originals; altrament dit, TVE. Tinc pendent alguna hora fer alguna entrada que fa temps que no la faig…

      Quant el Cuní… personalment no m’agrada gens. No el contemplo com a periodista… No sé com explicar-ho. Per mi, un professional que és abans notícia que l’explica, no és un periodista; serà un opinador però, tristament, com la majoria dels que s’anomenen periodistes, sols busquen audiència i protagonisme; el Polònia em feia un retrat molt encertat. Passa exactament amb d’altres del mateix grup, qui també atorguen el qualificatiu de notícia al que més els convé. Tampoc ara descobrirem l’ideologia del grup que engloba totes aquestes emissores.

      Moltes gràcies per l’aportació interessant com sempre.

      • Jordi Camps ha dit:

        Opino com Vós en molts de punts. Pel què fa en Mas, què voleu que us digui ? Veig que la societat catalana pateix una amnèsia col·lectiva molt greu. O és que no se’n recorden que ell, i fins i tot abans de l’11.09.2011 quan pactava amb el PP, ens deia que la “societat catalana no estava encara preparada per al canvi” ? És que no se’n recorden que ell junt amb el seu soci, se’n van anar a can madrit a vendre’s a les rebaixes el ja descafeïnat estatutet, el qual el maleït sociata d’en Guerra va acabar de polir ? Jo això no puc oblidar-ho i per tant no puc entendre que, “de la noche a la mañana” l’haguessin alçat als altars com el gran líder de la nostra independència. Ara, el respecto perquè el veig molt coherent i decidit, però la veritat sigui dita, el tinc vigilat de molt d’aprop.
        En quant a TV3, he de dir que la tinc semi “desintonitzada”. Només em serveix per veure els titulars del seu magre i espanyolista telenotícies. És una vergonya. Vergonya perquè no podria dir res si fos una cadena privada, però senyors !! que és una cadena pública i que paguem entre tots, i que per tant ens han de donar les notícies de casa. Francament, si jo fos com un d’aquests televidents que només es mira la tele per a assabentar-se de com funciona Catalunya políticament, arribaria a la conclussió de què pensaria que no ens cal la independència, perquè a casa no pasa mai res, vaja “Cataluña va bien”. Vaja, que és com un encefalograma pla en política catalana. I per acabar, vergonya haurien de tenir els seus locutors i/o conductors, pel català que hi parlen. Segur que no es deuen llegir un “puto” llibre en català.
        I m’aturo aquí, perquè quan més hi penso, més m’emprenyo. I més quan veig la greu intoxicació futbolística a la qual tenen sotmesos els seus televidents.
        Salut

        • Carles Costa ha dit:

          Jordi,
          No seré jo qui defensi a Mas. Malgrat li hagi donat les gràcies en alguna ocasió, crec que no és un bon polític. Ja no només pels pactes que ha realitzat sinó per la gestió política. Un breu resum:
          * Mas va fer campanya per una constitució europea que no s’ha acabat aplicant perquè només hi va donar suport Espanya.
          * Mas va repactar un estatut(et) i hi va apostar
          * Mas va apostar per un pacte fiscal
          * Mas aposta per una consulta
          * Mas va rebre una herència de majoria absoluta de Pujol i mai ha estat capaç d’igualar-la.
          * Mas, en la majoria dels casos, ha anat perdent diputats
          * Mas ha donat suport als pressupostos generals de l’estat espanyol durant molts anys que hem patit espoliació fiscal.
          * Mas fa trenta anys o més que viu de la política.
          * Mas no ha acabat mai una legislatura.

          No envà, la gent, mancada de memòria i cultura i maduresa democràtica, creuen (en el sentit més religiós de la paraula) en ell. És com el Senyor Satan de Bola de Drac (http://www.ccm1714.cat/2012/08/senyor-satan-vs-president-mas.html). En qualsevol país normal del món, Mas no hauria arribat a cometre tants errors perquè els electors li haurien retirat el suport. Catalunya no. És una cosa que en l’hem de fer mirar… Si algun dia algú valora Mas com a polític, potser convocarà unes eleccions que ens permetran ser independents, però això no treu que ha estat un pèssim polític. Amb aquests resultats polítics, si Mas fos un broker, qui li donaria suport? Qui compraria les accions que ell recomanés?

          Un humil consell, Jordi, deixeu que la cosa flueixi, vagi… No vós ni jo hi podem fer res i, davant d’aquesta impotència, és millor agafar-se les coses amb humor i no atabalar-s’hi. Catalunya és, té, serà i tindrà el que es mereixi i els que els catalans vulguin. Qualsevol cosa que on aconseguim, malgrat molt ens vulguin fer creure que és culpa de Madrid, els únics responsables i culpables som nosaltres.

          Moltes gràcies

  2. Jordi Camps ha dit:

    Teniu tot la raó Carles. Veig que Vós i jo sintonitzem la mateixa ona.
    Dit això, i sense treure-vos la raó en allò que dieu al vostre últim paràgraf, em rebel·lo davant del fet de que ara que tenim una oportunitat d’or, la malbaratem per tenir uns polítics tebis i al meu entendre, que no escolten el poble….., res d’estrany perquè mai no ho han fet.
    Salut

    • Carles Costa ha dit:

      Sí, sovint em veig reflectit en els vostres comentaris.

      Per la resta, jo no puc fer-hi més… No en clau política catalana (que també), sinó en la manera de pensar. A nivell personal, he intentat moltes coses, intentat aportar coses i emprendre’n d’altres. La meva breu experiència en aquest món polític m’ha ensenyat o, millor dit, reafirmat (entre altres coses):
      1. Només veiem les coses quan les, valgui la redundància, les veiem. L’home, per molt que ens diguin que ens estellarem, fins que no ens estellem, no ho veiem. I, contra això, una persona sola no hi pot fer res; és la conducta humana.
      2. No et preocupis per coses que no depenen d’un mateix. Dit d’altra manera, no hi ha cap relació entre el grau de preocupació/frustració/mal humor o el que sigui d’una cosa que no depèn d’un mateix i la seva capacitat per resoldre’s. Per molt que em molestés quan anava a fer conferències/xerrades i no venia ningú, a la següent, les coses no canviaven. És en aquest punt que jo vaig fer la reflexió que, o bé no en sabia prou, o bé no tenia cap mena d’incidència. En qualsevol cas, la decisió fou apartar-me i deixar que les coses segueixin el seu curs.

      Amb tot, no oblido que és una oportunitat d’or; però tampoc oblido que l’estem malbaratant els catalans com a conjunt. Si els catalans no volem ser independents, per molt que em dolgui, no puc fer-hi res i, com a demòcrata, ho accepto. Tristament, només l’estat espanyol amb les seves males arts, poden fer obrir els ulls als catalans. Tanmateix, els polítics, d’alguna manera els posem nosaltres. Ja sé que no hi ha llei electoral i no hi ha una democràcia real però, si no ens agrada el que hi ha, sempre tenim dues opcions:
      * Promoure ILP (iniciatives legislatives popular) per proposar una nova llei electoral. Crec que una organització en va presentar una fa un temps i jo mateix vaig proposar-ho fer a Reagrupament per tal que seguís viu i quedessin paleses les intencions d’aleshores (o bé dins o fora del Parlament, es continuaria amb la independència, la regeneració democràtica i l’excel·lència en el treball). Ara es distreuen amb altres coses.
      * Votar Escons en blanc o altres formacions; particularment, ho ha valorat en més d’una ocasió. La manera de demostrar el nostre acord o desacord amb els polítics, és donant-los suport o no a les eleccions. Així funciona. Mentre rebin suport, per quina raó haurien de canviar?

      Gràcies de nou Jordi.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: