Sèneca (segle I) en una carta al seu amic Lucili li parlava del xivarri que li arribava des d’un establiment de banys a sobre del qual habitava. La relació que hi feia dels diferents sorolls que sentia ens dóna una idea de la diversitat d’activitats relacionades amb la cura i el culte del cos que s’hi portaven a terme:
Quan els atletes més forts fan exercici i bracegen amb les mans carregades de plom, quan es fatiguen o fan el fatigat, sento gemecs; cada vegada que treuen l’alè contingut, sento xiulets i respiracions turmentades; quan m’escaic amb un minyó mandrós que es limita a l’untament plebeu, sento l’espetec de la mà damunt les espatlles, que fa un so diferent, segons que pegui de palmell o de clot. I si s’hi afegeix algun jugador de pilota i es posa a comptar els punts, ja has fet a tots. Afegeix-hi encara el cerca-raons, i el lladre sorprès en el delicte, i el cantaire que troba que dins el bany la seva veu és millor; afegeix-hi aquells qui salten a la piscina amb gran terrabastall de l’aigua remenada. Fora d’aquests, els quals, si més no, treuen la veu natural, figura’t el depilador, que fa sovint una veu prima i estrident, per fer-se més notador, i que no calla mai, llevat de quan depila unes aixelles, i en lloc d’ell, fa cridar l’altre.
Sèneca
El motiu d’aquesta relació era fer-li veure a Lucili l’entorn sorollós on havia d’aconseguir (i aconseguia) de concentrar-se per a l’estudi.
Oriol López
Font: Lletres a Lucili
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 