Carta a Bono (U2)

bono

Benvolgut, o no, Bono:

Sempre he desconfiat dels milionaris involucrats en causes benèfiques. Suposo que és una conseqüència lògica de que sempre he desconfiat dels milionaris. Tampoc he confiat massa en els milionaris involucrats en política. Imagina’t, doncs, si confio en tu, que vols ser el julivert de totes les salses.

He llegit que vas ser la prima donna del Congrés dels neoliberals europeus a Dublín. No sé si vas anar “in the name of love” o perquè la Merkel et sembla la “sweetest thing” però començo a pensar que el “beautiful day” arribarà quan els messies del rock deixeu de fer el “numb” i amb una bona “elevation” un llamp us esclati als dos acords en una “electric storm”. Llavors sí que somriuré “with or without you” quan trobin de buscar les teves ulleres de sol de 140 euros “where the streets have no name”. I és que és en aquests carrers sense nom, sense asfaltar, on es veu millor que en cap altre lloc les conseqüències de l’economia neoliberal que tant defenses. És en aquests carrers on es veuen els desnonaments, l’atur i el no futur.

Recordes?

The city’s aflood.

And our love turns to rust.

We’re beaten and blown by the wind.

Trampled in dust.

I’ll show you a place.

High on a desert plain.

Where the streets have no name.

I és que el teu darrer pensament m’ha ferit profundament:

On està la resposta de la família europea? On està la campanya paneuropea perquè la gent vagi de vacances a Espanya, compri productes espanyols i escolti música espanyola, per fer que U2 faci un àlbum de flamenc?”.

Oh my god? Are you kidding? Hem de pensar que ara Espanya serà la teva propera campanya chachisolidària i que faràs un we are the world, we are the children amb la guitarra de The Edge? De què parlaràs? De la llei de l’avortament, de l’IVA cultural, dels impediments perquè els catalans celebrem un referèndum, de les taxes judicials, de la pujada del rebut de la llum, dels càrrecs en empreses energètiques que tenen els exministres, d’un rei que mata elefants, d’una infanta que sembla la protagonista de Memento? Es pot saber de què collons parlaràs a les teves cançons quan la teva chachisolidaritat abandoni altres campanyes per centrar-se en Espanya?

Mira, nano, pots muntar l’escenari més gran del món per guarir vés a saber quins traumes freudians, pots penjar-te d’un cable i volar per damunt dels espectadors, pots disfressar-te amb bombetes de colors i cantar-li a tota la llista de Premis Nobels de la Pau però, abans d’això, informa’t. Baixa de la limusina, deixa de trepitjar per un moment catifes vermelles i coneix la realitat. Llavors, li cantes al Wert, el “Sunday Bloody Sunday” a cau d’orella. Però, si us plau, shut the fuck up!

Twitter: @alexsocietat

El meu blog

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Carta a Bono (U2)
  1. Jordi Camps ha dit:

    Quan ens van encolomar per la tele, el show d’aquest “pilotes”, em van venir basques. No havent sentit mai a parlar abans d’aquest individu, vaig pensar que el seu show, era degut a que seria un parent del falangista-sociata Bono.
    Bé que me’n alegro que amb el vostre article, m’hàgiu aclarit qui és i com és aquest “artistàs”.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: