L’origen de la paraula tertúlia

Apologètic, Tertul·liàEscodrinyant una prestatgeria d’una biblioteca pública em vaig trobar amb un llibre i un autor que desconeixia; d’aquest llibre, Apologètic, em va cridar especialment l’atenció el nom del seu autor: Tertul·lià.

Primerament vaig pensar que podria tractar-se d’un sobrenom; però no, el nom d’aquest autor llatí és realment Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus). Així que  vaig pensar que potser fos a l’inrevés, que la paraula tertúlia hagués tingut el seu origen en el seu nom.

En efecte, fent un cop d’ull al DECLC (Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana) d’en Joan Coromines, he pogut confirmar que el nom de Tertul·lià, que fou un cèlebre defensor de la causa cristiana a la Cartago romana del segle II, és a l’origen de la paraula tertúlia.

En Coromines ens explica al DECLC que als segles XVII i XVIII, amb la polèmica entre catòlics i protestants,  a Castella es constituïren grups de discussió pública per defensar la causa catòlica i que en aquests es feien constants referències als arguments i les obres de Tertul·lià. I que això va fer que els assistents s’acabessin denominant tertulians i a aquestes reunions les anomenessin tertúlies. El terme va anar-se aplicant a d’altres usos diferents de l’apologia catòlica i ens va arribar des del castellà al català.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: