Enmig d’un clima de misogínia que promou la idea de la inferioritat i de la maldat intrínseca de les dones, Christine de Pisan escriu el 1405 la seva obra “Le Livre de la Cité des Dames” (El llibre de la Ciutat de les dames), una defensa valenta que apunta alguns dels motius que mouen els misògins a carregar contra les dones, argumenta la falsedat del seu discurs i posa nombrosos exemples de dones que al llarg de la història han demostrat la seva vàlua.
Utilitza com a recurs literari l’aparició a l’autora de tres figures al·legòriques femenines (la Raó, la Rectitud i la Justícia) que seran les que li aniran donant al llarg de l’obra els arguments i els exemples que hi anirà citant.
El llibre, que s’avança a la seva època i que és una mostra més de l’esvaniment progressiu de la foscor de l’edat mitjana i de l’inici de la claror de l’humanisme de l’edat moderna, és una fita important de la literatura reivindicativa de defensa de la dona i un digne precursor dels tractats actuals sobre la matèria.
Oriol López