Vidal Vidal – vaixell insígnia de la literatura de ponent – va escriure al llibre “Memòria del segle XX” sobre el que ell en dia “Generació big-ben,” referint-se a la discoteca big-ben de Mollerussa. I fa algunes afirmacions com “ningú no s’hi sentia estrany”, “es comptaven per centenar els clients provinents de paratges ben allunats, des de l’ alta Pirineu fins a la ciutat de Barcelona o algunes poblacions d’ Aragó endins”, “d’aquí també que molts moltíssim dels matrimonis celebrats en els últims més de vint anys a la plana de Lleida siguin de parelles que es van conèixer o intimar a les seves pistes de ball”….
Vidal Vidal fa una descripció exhaustiva del Big-Ben de Mollerussa: punt de reunió, interclassisme, festeig – ara se’n diu lligar- i passar-ho bé. Però aquest fenomen no es donava només a la discoteca de Mollerussa sinó a la Mollerussa mateix. Tots recordarem una sèrie de locals musicals com “Tunel”, “look”, “epsilon”, “musicland” que servia de prolegomen – o no- als que després anirien al big-ben. Tothom recordarà els carrers plens de gent: des de noies amb mini falda de cuiro i mitges negres que ensenyaven unes cuixes força suggerents – o els nois amb americanes d’ espatlleres que imitaven als protagonistes de la sèrie “Miami Vice”.
I en cada local que esmentat – i perdó dels que me n’he oblidat- hi havia un ambient i un aire diferent. I aquí hi havia un combat silenciós com les mirades fugisseres a aquella noia de cabells llargs negres i llisos, bella com qualsevol princesa sortida d’un conte de fades. L’acostament dissimulat i estratègic a aquell noi o noia que agradava, o que un amic et presentava un altre amic i així augmentava el cercle d’amistats. Tantes sensacions, tanta bellesa, tantes com, gotes d’aigua té el mar.
La llarga filera de vehicles que anaven i venien, la gent que sortia de fer un beure dels pubs o de menjar una pizza tots confluïen als carrers de Mollerussa com perfectes artèries coronàries on el flux no parava mai. Cadascú anava o tornava, sortia o entrava, uns fins ben tard a la matinada i d’altres només feien un tomb, però era el glatir de la gent jove que donava vida a Mollerussa però que tanmateix es nodria d’un ambient modern propi de la capital del Pla d’Urgell que no podien trobar en d’altres llocs.
Per això goso rectificar el terme generació big-ben (el big-ben de Mollerussa) i cal dir generació Mollerussa i aquesta generació era lliure i poderosa, perquè com va escriure Voltaire: “Ésser veritablement lliure és poder. Quan jo puc fer allò que vull, aquesta és la meva llibertat.”
Autor Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 