ANTONIO

De fa molts anys, la ruta anomenada “el salt del duran” – a la comarca del Pla d’Urgell- ha estat freqüentada. He vist fotografies de finals dels segle XIX i que en aquest lloc treballadors de la forestal hi feien menjades. Avui dia, si s’agafa el camí de Vilanova i es segueix el canal d’Urgell, hom pot veure un lloc peculiar. La riba del canal és plantada de plataners centenaris. El camí no és gaire gran, però sense massa clots. La proximitat dels arbres fruiters i d’altres cultius, fa que hi vagin els pagesos mentre fan les tasques segons l’època: l’esporga, la collita etc.
Aquest paratge és molt freqüentat, per mestresses de casa que comparteixen les seves facècies alhora que caminen, per ciclistes, per esportistes nats, per esportistes neòfits i per algun esportista súper-pijo o, per gent que senzillament volen passejar. Ara, amb la greu crisi, el nombre de passejadors ha augmentat. És bo que aquelles persones que per culpa d’un mal desgovern aprofitin el temps i no caiguin en el sedentarisme o es neguin a ser “cul de bar”.
La ruta del canal d’Urgell m’ha donat l’oportunitat de conèixer molta gent, entre ells a un tal Antonio. Antonio és com tants, un paleta que durant 37 anys va treballar a la construcció, això vol dir aguantar calors, freds, altures, feines pesades… i també vol dir que després de la bombolla immobiliària s’ha quedat sense feina, com molta d’altre gent vinculada a la construcció. I significa que com que té més de cinquanta anys li costa més trobar treball, malgrat tenir molta experiència.
Ens vam conèixer i un cop, al salt del durant jo, li vaig dir que ens podríem arribar a Vilanova de Bellpuig i beure una cervesa fresca que, a l’estiu, és d’agrair. Hi va accedir però la tornada va ser pesada. La calor apretava, havia fet més kilòmetres dels habituals, feia més calor de l’habitual i jo no hi estava acostumat. Em va agafar un cop de calor i notava que les forces em fallaven, que em redova el cap i l’Antonio anava tant fresc. És normal: acostumat per la seva feina a les inclemències i perquè ja fa més de tres anys que fa aquest trajecte i més.

Plànol de la comarca del Pla d'Urgell

Plànol de la comarca del Pla d’Urgell

Ell se’n devia adonar del meu estat i m’anava parlant tranquil•lament, senzillament per entretenir-me i que jo no defallís. M’explicava mil i una facècies, que si de la mili, que si de la feina… Però ell ho feia com si no li donés importància, i el cert que el sol i la calor de les terres lleidatanes són molt fortes.
Al final vam arribar prop de casa meva i Antonio, m’hi va voler acompanyar, per assegurar-se que estava bé. Una bona dutxa i dos dies de fer llit em va lliurar del cop de calor. Per això dic: Antonio és un home bo, Antonio és un home treballador, Antonio és un home tranquil, però sobretot Antonio és un home savi – malgrat no tenir estudis perquè sempre ha treballat des dels setze anys- perquè com va escriure Lluís Racionero: ”La saviesa no és un resultat de coneixement, sinó un do d’acció; no és savi qui té molta informació o raona subtilment: savi és qui emprèn a cada moment l’acció justa.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: