De coherència i contradiccions

Potser moltes de vostès no em creuran, però jo sempre miro d’actuar de la manera més coherent possible respecte el que penso, el que crec i el que sóc. Al meu perfil del Tuitert m’autodefineixo com a rojoseparatista, animalista i vegetarià i diguem que no vaig pas de farol. Tot i així, les contradiccions són sempre presents arreu. Existim, som aquí, i per tant pensem. O je pense, donc je suis —que deia aquell. I si penses i penses és impossible no acabar pensant que hi ha coses que ben pensades potser les podries fer diferent i de manera més coherent, però probablement si encara penses una mica més acabaràs pensant que aquesta pensada no és pas tan bona pensada com semblava de bon començament, perquè la coherència que guanyes per un cantó segurament la perdràs per l’altre. No m’he explicat gens ni mica, ho sé. Tot i així no descarto pas que més d’una m’hagi entès.

De ben segur que a aquestes alçades de text ja s’estaran vostès preguntat a què collons ve tot aquest batibull de la coherència. Bé, doncs en realitat tot això ho deixo caure arran d’una piulada que un servidor va escriure el 30 d’octubre de l’any passat:

El context era una conversa entre el senyor @CarreJosep, el senyor @tmallafre i jo mateix a propòsit de la “conversió a l’independentisme” d’en Mas. Jo vaig dir —ja ho veuen— que em creuria el seu independentisme quan posés els dos pebrots a la taula d’en Rajoy. Els prometo que en aquell moment no parlava literalment, tot i que podria haver-ho fet, la veritat. Però en aquella ocasió vaig fer una cosa d’aquelles que em sembla que en diuen “metàfores”. I el cas és que ahir, exactament 9 mesos més tard, naixia la criatura. Vull dir que naixien els Collons d’en Mas. Bé, no és això exactament, cony, ja m’entenen. El que vull dir en realitat és que no podem negar que el President de la Generalitat ahir va posar els collons metafòrics damunt la taula d’en Rajoy. I diuen els rumors que van haver de cridar el secretari perquè els hi adjuntés una tauleta supletòria. I una metgessa perquè es mirés la boca d’en Rajoy, que diuen que va quedar tan bocabadat que no va ésser capaç de fer retornar la seva fesomia a l’estricta i bajana normalitat de sempre.

És de justícia, dit tot això, reconèixer que en Mas m’ha sorprès gratament en això que ell anomena “vessant nacional”. De les altres vessants avui potser no cal parlar-ne, no perquè no toqui —perquè sempre toca— però sí per evitar fer aquesta merda més llarga del que ja és per si soleta, entrant altra vegada en tot allò de les contradiccions i que si tomba que si gira, aquí se’ns faria setembre.

Com deia, és de justícia reconèixer avui que no em pensava pas que en Mas arribés fins on ja ha arribat. No m’esperava pas que mai arribés a posar els collons metafòrics del “vessant nacional” damunt la taula d’en Rajoy. Perquè òbviament, aquells collons no eren només els seus i no eren només collons. Allò que ahir va deixar en Rajoy descol·locat eren els ovaris i els collons de la majoria de catalanes i catalans, que volen poder decidir lliure, democràtica i pacíficament el seu futur com a poble. I per això ahir, i sense que serveixi de precedent, a banda de sorprès em vaig sentir força representat pel President Mas.

I amb tota aquest cony de paràgrafs pesats el que vull dir és que ara ja em crec la “vessant nacional” d’en Mas? Doncs, mirin, sí. Evidentment no me’l crec pas cegament, pel senzill motiu que no em crec cegament ningú. Ni tan sols el senyor David Fernàndez, que ja és dir. Però per tot el rotllo aquell de la coherència que els he clavat de bon començament, és qüestió d’honestedat admetre el que no em pensava que arribés a admetre mai: en Mas vol deixar-nos votar si volem o no volem la independència de Catalunya.

Ara esperem sortir-nos-en. I sortir-nos-en pel 9 de novembre.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
2 comments on “De coherència i contradiccions
  1. didaclopez ha dit:

    Talment com sant Tomàs, fins que no fiquem el vot a l’urna, no creurem

    • Jordi Camps i Vergés ha dit:

      Per tant, no en podem dir blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: