May your choices reflect your hopes, Scotland

Avui les escoceses i els escocesos votaran si volen esdevenir un poble independent o si volen continuar essent part del United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland. Això, com és natural, ha despertat una gran expectació a casa nostra, atesa la situació més o menys similar en què es troba immers el poble català. A les xarxes socials fins i tot m’he trobat catalanets i catalanetes autènticament hooligans del “Yes” escocès. No puc negar que a mi també em faria cert goig de veure la naixença d’un nou Estat independent al si de la Unió Europea. Em faria goig sobretot, sobretot, per veure què és el que passa quan passa això, per veure com reaccionaria la UE en general i l’anacrònic Estat espanyol en particular. Realment seria l’apocalipsi per a Escòcia? ¿Realment els farien arrossegar-se per terra i rebolcar-se en fems mentre demanen perdó per existir, per tal de poder ingressar de nou —si és que a Escòcia li interessés, és clar— a la Unió Europea? ¿Seria el gobierno realment capaç de perpetrar un acte tan fatxenda i tan xaró com el de no reconèixer la legítima i pacífica voluntat del poble escocès? Seria tan interessant i tan bonic de veure totes aquestes preguntes resoltes que si un servidor fos catalanoescocès, seria capaç de votar “Yes” tan sols per satisfer la curiositat, escoltin.

Però no els vull enganyar. No sóc escocès. De fet, avui dia amb prou feines em deixen ser català. Així doncs, avui no em toca votar. I ni ganes en tinc, de votar avui, si els he de ser sincer. Avui és el dia d’Escòcia i és Escòcia qui decidirà si quedar-se o marxar del Regne Unit. I creguin-me si els dic que sigui quina sigui la decisió que prenguin, a mi em semblarà la més perfecta del món. Perquè al capdavall cada poble és lliure i sobirà per decidir el seu destí i jo no sóc ningú per aconsellar-los. Ni per renyar-los en cas que no prenguin la decisió que a mi em sembla més adient. Ni per deixar de reconèixer que el resultat del referèndum d’avui, sigui quin sigui, representarà la seva majoritària i legítima voluntat. Jo no tinc aquest poder ni aquest Dret. I per molt que els soni estrany, tampoc no el té cap españolazo dels del gobierno —d’aquells dignes d’una pel·lícula de l’Alfredo Landa— ni cap escarabat buròcrata de Brussel·les o d’Estrasburg.

Avui és el Dia d’Escòcia. Avui és el dia en què el poble escocès decidirà el seu futur. Des del meu humil punt de vista considero que els hem de felicitar amb la mà al cor ja només que per això. Entenc que el fet de felicitar algú en ple segle XXI per exercir un Dret tan bàsic com el de l’autodeterminació, pot sonar sorprenent i fins i tot un pèl extravagant. Tanmateix, tenint en compte la nostra situació, amb un 9N que políticament ja ha començat a diluir-se com un terròs de sucre en un cafè bullint, a mi em sembla el més normal del món.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “May your choices reflect your hopes, Scotland
  1. didaclopez ha dit:

    Jo no sé si realment una sola pregunta reflecteix totes les opcions possibles. Per exemple, algunes de les illes d’Escòcia podrien voler constituir-se en estats, o potser la gent voldria decidir sobre la permanència de la Unió Europea o de l’OTAN. Només un procés més obert, on totes les opcions puguin discutir-se, suposarà un exercici real d’autodeterminació

  2. elbixo ha dit:

    Discrepo rotundament. El referèndum que ahir va celebrar Escòcia és el paradigma del dret a autodeterminar-se. Res del que vostè ha mencionat sobre la independència de segons quines illes, l’entrada a la UE o a l’OTAN, té sentit plantejar-s’ho si prèviament el poble no s’ha pronunciat sobre la qüestió essencial: vols que el teu país sigui independent o no? A partir d’aquí, si es dóna el cas, ja arribarà tota la resta. Si una part del nou Estat vol escindir-se podrà trobar els mecanismes que li ho permetin (per què no els ha volgut trobat abans?), i el mateix succeiria amb l’entrada o no del nou Estat a la UE i l’OTAN.

    Imagini’s que també preguntessin, el mateix dia, en el mateix referèndum, si s’ha de mantenir la bandera o si se n’ha d’adoptar una de nova, o quin nom ha de tenir la nova República (o Monarquia), o com serà la samarreta de la selecció nacional de futbol (que en el cas d’Escòcia ja en tenien una tot i ser part del Regne Unit) o quin model de formulari farà servir la futura Agència Tributària. No té lògica, sobretot perquè si la pregunta essencial és contestada majoritàriament amb un NO, tal com va passar ahir, tota la resta ja no té raó de ser.

    Per desgràcia, a casa nostra no tenim les coses tan clares com per allà dalt. Aquí ni tan sols tenim clar si podrem votar, i si ho fem, resulta que ens faran una pregunta-nyap que preveu dues respostes favorables a l’unionisme (una clara: NO; i l’altra maquillada: SÍ-NO) i tan sols una per a l’independentisme (SÍ-SÍ). Quina enveja em fa Escòcia que ha pogut triar lliurement, pacíficament, i sense trampes de terceres vies!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: