CO2, de Martin Abegglen, Flickr
Als darrers decennis, al nostre país s’ha anat passant gradualment de la transformació de matèries primeres en objectes a d’altres activitats que no necessàriament acaben en la producció d’un objecte, menys contaminants i que fan un ús intensiu de la tecnologia i del coneixement per afegir valor i crear béns i serveis no necessàriament materials.
Però, en l’àmbit del consum, comprem i llencem cada cop més, i sense aturador, una gran quantitat d’objectes, la major part dels quals absolutament prescindibles, que es produeixen i són importats dels anomenats països en vies de desenvolupament, afegint-hi el transport i el fet que les legislacions mediambientals d’aquests són sovint molt més permissives i les seves indústries, en conseqüència, normalment menys eficients, més malbaratadores de recursos i molt més contaminants.
I, quan no transportem matèries primeres i objectes inútils amunt i avall, ens transportem nosaltres. La gran profusió d’ofertes de vols “low cost” ha agreujat aquesta situació, anem amunt i avall sense cap mena de necessitat, per distreure’ns, deixant un rastre de fum i contaminació al cel darrere nostre.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 