L’ ORIGEN DEL TOPÒNIM MOLLERUSSA

IMG_NEW
L’onomàstica és l’estudi dels noms propis, tant de persona (antropònims) com geogràfics (topònims).[1]L’onomàstica va néixer a mitjan del segle XIX i és una ciència molt relacionada amb la lingüística i la geografia, per exemple. Catalunya ha tingut grans estudiosos en aquesta ciència com ara: Josep Balari, Antoni Maria Alcover, Enric Moreu-Rey i d’altres.[2]
La toponímia és una branca de l’onomàstica que estudia els noms de lloc (accidents geogràfics, partides, carrers, municipis) fa la seva recerca mitjançant la documentació escrita i de la pronúncia oral. La toponímia ens revela la evolució de la llengua i de l’entorno, de les persones i el paisatge –passat i present- a part que és una eina indispensable per a la localització en la navegació, planificació territorial, la creació de mapes i atles i rau en activitats com l’excursionisme, situacions d’emergència i el salvament etc.[3]

Document de la donació de Mollerussa a Arnau Berenguer d'Anglesola a Arnau Rufac en què apareix el nom "Muleruza"

Document de la donació de Mollerussa a Arnau Berenguer d’Anglesola a Arnau Rufac en què apareix el nom “Muleruza”


Catalunya ha estat un lloc de pas de diferents civilitzacions que han deixat d’una forma més o menys palpable la seva empremta. Una d’aquestes empremtes és la toponímia, és a dir, el nom de lloc de les diferents zones i municipis de Catalunya.
En el cas de Mollerussa que és l’objectiu del present estudi, la primera menció històrica data del 26 de juny de 1079, quan els comtes de Barcelona Berenguer Ramon i Ramon Berenguer – ambdós germans- fan donació d’una sèrie de territoris ben delimitats, citen per exemple -… rivum curvum et pergunt usque ad ipsam Fontanellam, et et transeünt iuxta ipsum Fontem contra meridiem per planam, quod est super Mulieruciam, usque ad aquam Vivam, que est ultra Cidamundum…[4]” com es pot observar s’hi enclou Mollerussa, però se l’anomena “Mulieruciam.” en una forma llatinitzada, el català ja existia però encara no havia quallat en l`àmbit jurídic i administratiu que encara utilitzava el llatí.
Encara que la primera menció històrica sigui de l’ any 1079, Mollerussa existia molt abans, no obstant això no és l’objectiu del present estudi sinó l’origen del seu topònim. El teoritzadors més destacats sobre el seu origen són: Pita Mercè, Joan Coromines i Mn. Alcover.
Mn. Alcover (1862-1932) eclesiàstic lingüista, folklorista i publicista va crear a la magna obra “Diccionari català-valencià-balear”, que comprèn tots els mots de les terres de parla catalana. Entre aquests mots hi ha els noms de poblacions i quan parla de Mollerussa diu: “Mollerussa. Topon. Vila de 3.000 habitants, situada en el Pla d’Urgell, a 20 quilòmetres de la ciutat de Lleida. ETIM. Probablement derivat de moll (com molleràs, molleric, etc.) per ésser mollericós el terreny on està bastida aquesta vila.”[5]
Coromines científic que va dedicar la seva vida a la lingüística no només la catalana sinó a la resta de romànica, professor a la universitat i mereixedors de grans premis per la seva trajectòria, a la seva obra “Onomasticon cataloniae” diu: “És un derivat del moll “tou, bla”, referint-se a les terres grasses que són característiques d’aqueixa rodalia. (…) És, doncs, una formació paral·lela fins a cert punt amb el sufix compost –ARICIUS, tan fecund en les llengües romàniques [6](…) És, doncs, en definitiva un paral·lel dels NLL Mollars, Molleres i Mollet MOLLETUM (..) amb raó hi compara AlcM els mots vius mollerós, molleric, mollericós. I jo encara preferiria veure-hi simplement un derivat en –ussa de l’adj. Mollar. Cast. Tierra mollar “terra fèrtil[7]”
De tot el llegit anteriorment es pot dir que Coromines veu una relació amb el terreny (moll o tou), també s’acosta a la teoria de Mn. Alcover, terrenys moll o fèrtil, per tant aporta un nou element a part de subratllar el tema de lloc moll.
Rodrigo Pita Mercè és un home que ha dedicat tota la seva vida a la judicatura i paral·lelament ha realitzat treballs històrics sobre diferents èpoques de les terres lleidatanes. Explica que en el camí de Lleida a Barcelona, durant l’ocupació sarraïna tenia una gran importància i diu: “Salía de Lérida cruzando el río Segre por el antiguo puente romano más o menos reconstruido, pasaba bajo el Tosal de Moradilla pasaba también por cerca de Alamús (topónimo árabe), Bell-lloch, (topònim que indica un parador viario árabe) después por Mollerussa (en árabe moala-al-arusa) o “parador de la novia”)[8]”. És a dir, li dóna un origen àrab i que tindria que veure amb la tradició d’un lloc de parada, la qual cosa està comprovada.
A part, la “Geografia comarcal de Catalunya” realitzada per Enciclopèdia catalana esmenta dos orígens que són el grec i el celta i concretament diu: “R. Josa confirma una etimologia celta[9]” i també afirma: “J. Tous el fa derivar d’un nom grec” [10]Ambdues asseveracions m’estranyen ja que es tracta de dues civilitzacions que en aquesta zona de Catalunya pràcticament no hi van estar, el grecs que van influir directament a les comarques costaneres però no és el nostre cas i els celtes tampoc era el seu país i ben lluny. Vaig mirar la bibliografia de la Gran geografia comarcal de Catalunya i no vaig veure constància dels anteriors autors, em vaig adreçar per escrit a Fundació Enciclopèdia Catalana perquè em diguessin les fonts bibliogràfiques que afirmaven la teoria grega i la celta i em diuen: “Dels autors que ens en demaneu referència us podem dir que Joan Tous i Sanabra (1911-1992) ha publicat una obra força àmplia sobre diversos municipis d’aquestes contrades, algunes d’aquestes obres han estat publicades per l’ajuntament de Tàrrega. Us aconsellem que us dirigiu a l’Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega que és dipostari del seu fons bibliogràfic. Del senyor Ramon Josa i Torner, us remetem a l’obra Primera Jornada d’Estudis Històrics Locals[11].” Doncs em vaig adreçar als llocs que em van dir i vaig consultar en el primer el fons de Joan Tous i l’única obra que podia referir-se era: “Toponímia pre-romana d’Anglesola i altres noms urgellencs”[12] i no parla de cap origen grec parla de la possible arrel de la llengua basca en el sufix –OLA (que òbviament no és el cas de Mollerussa) i en cap moment esmenta Mollerussa sinó algunes poblacions del Pla d’Urgell com Linyola, Palau d’Anglesola i Ivars d’Urgell[13]
índex
Ramon Josa és l’autor de l’obra “Bellpuig en la toponímia celta” i cita els topònims amb prefix BELL com originaris de la llengua celta[14], de la qual cosa no dic el contrari- tot i tenint els meus dubtes- però en tot cas, ni té a veure res amb Mollerussa (per raons òbvies) ni en cap moment se la cita i en canvi sí que cita com a models poblacions properes com “Bell-lloc, Bellvís, Vallvert, Bellmunt, Bellcaire…”[15]
Crec que alhora d’avaluar quina és la teoria més amb més coherència –sempre segons la meva manera de veure- caldria descartar la de Mn. Alcover perquè Mollerussa és un lloc “moll” o “mullerós” a partir de 1862, però abans era un lloc gairebé desèrtic, i no serien coherents el topònim amb el rigor històric. Les dues versions, la grega i la celta, són incorrectes i a més una mala interpretació que fa la Geografia comarcal de Catalunya i fóra bo que s’esmenés.
Coromines treu un nou element i és el d’un terreny “moll” és a dir “tou”, que si tenim en compte que hi han força graveres té coherència, pel fet de repetir la idea de Mn. Alcover discrepo pel motiu dit anteriorment.
Considero que la més coherent i per tant la més probablement verdadera seria la de Rodrigo Pita Mercè, és a dir l`origen àrab. És conjuminen dos fets constats: Mollerussa va estar sota domini sarraí i va ser un lloc de parada.
Així doncs acabo aquestes ratlles que reflecteixen la història de la nostra ciutat, amb l’aportació d’alguna dada inèdita, mitjançant el fil conductor del seu topònim, el seu origen, que és allò que agermana a totes aquelles persones – nascudes aquí, vingudes de fora, o que estan fora vila- que malgrat el pas del temps evoluciona i canvia la nostra societat, hem de procurar que aquelles coses que contenen un valor moral no canviïn i entre tots plegats fem que Mollerussa sigui i continuï sent la llar i comunitat de molta gent.

[1] http://www.onomastica.cat/ca/1039onomastica

[2] http://www.onomastica.cat/ca/1039onomastica

[3] http://www.onomastica.cat/ca/la-toponimia

[4] Liber feudorum maior, Francisco Miquel Rosell, pàg. 174-175

[5] Diccionari català-valencià-balear, tom 7, pàg. 523 Mn. Alcover i Francesc de Borja Moll

[6] Onomasticón cataloniae, tom V, pàg. 310, Joan Coromines

[7] Onomasticón cataloniae, tom V, pàg. 311, Joan Coromines

[8] Lérida árabe, Rodrigo Pita, pàg. 152

[9] Gran geografia comarcal de Catalunya, tom 11, pàg. 214

[10] Gran geografia comarcal de Catalunya, tom 11, pàg. 214

[11] Carta enviada per Enciclopèdia Catalana. Arxiu particular Francesc Rebolledo.

[12] Revista Urtx, nº 2 , article “Toponímia pre-romana d’Anglesola i altres noms urgellencs”, pàgs. 15-35

[13][13] Revista Urtx, nº 2, article “Toponímia pre-roma d’Angleola i altre noms urgellencs”, pàg. 16

[14] Bellpuig en la toponímia celta, Ramon Josa, pàg. 5

[15] Bellpuig en la toponímia celta, Ramon Josa, pàg. 6

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: