El Tribunal Suprem ha admès una demanda de paternitat, presentada per una belga per saber si el pare ha estat Juan Carlos I de Borbó. Perquè s’admetés a tràmit la demanda, calia aportar alguna documentació que provés i demostrés, que la ciutadana belga i el rei emèrit van tenir alguna mena de relació. Per tant deu haver estat així, encara que no en sabem els detalls. En canvi no s’ha admès la demanda del català Albert Solà Jiménez qui des de fa dècades intenta que es reconegui que és fill de Juan Carlos. Sembla ser que el motiu del naixement del català va ser que el aleshores “príncipe de España” va viatjar a Barcelona i va conèixer a Maria Bach Ramón i…
La impetuositat sexual de monarques – de reis concretament- és un fet provat i constatat al llarg dels temps. El nostre rei Jaume I, va ser proverbial. També els borbons han tingut un gran nombre de fills fora de matrimoni que, si en el cas del conqueridor són una virtut – ja que era un paio valent- en el dels borbons no es pot dir el mateix i parlaríem més aviat d’un vici o d’una exageració.
Sigui com sigui, es tracta d’un escàndol més a una casa reial espanyola que està podrida de vergonyes i immoralitats que fan un flac favor al nou vingut Felipe VI i que en certa manera és un esclau i Espanya un país amb un pobre destí perquè com diu la bíblia: “Ai de tu, país que tens per rei /Un esclau…”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
Aquestes coses, millor dit “calaverades” d’aquest reietó, ja se sabien, si bé que mai no havien sortit a la llum de les espelmes quan feia allò que havia d’haver fet: Fer de rei.
De tot el què hagi pogut fer aquest home, se me’n refot. Jo només vull apuntar: ¿ com és que a un home com aquest, que era allò que se’n diu un “putero”, que l’agradava més a més el bon beure, se li passessin per alt amb uns somriures maliciosos de tots aquells que l’envoltaven, i en canvi quan parlem d’affaires com els del president francès Hollande, d’en Clinton i d’altres que ara no me’n recordo, se’ls exigeix una moralitat a prova bomba ?
Per favor, siguem honests i no hipòcrites. És més, personalment jo trobo més imperdonable el cas del que abans fou rei que dels polítics.
Potser a això li hauríem de dir “doble moral”, però un monarca constitucional queda molt lluny d’un governant – amb més poder real- però els catalans no tenim rei
Si l’Albert és reconegut fill de Joan Carles I, potser li correspondria per primogenitura la corona, com a Albert I
S’afegiria a un llarg llistat de pretendents: Elena I, Lluís Alfons I, Carles Xavier II, Sixte Enric I, Domènec I, Amadeu III, Napoleó VI, etc.
És cert però en la monarquia, els fills fora de matrimoni, rarament han estat reis, amb alguns excepcions. De fet qui sigui rei de Espanya tampoc m’escalfa el cap.