Grace Hopper, els llenguatges d’alt nivell i la compilació

"Grace Hopper in 1952", de miss Karen, Flickr

“Grace Hopper in 1952”, de Miss Karen, Flickr

La pionera de la informàtica nord-americana Grace Hopper (1906-1992) es va graduar en matemàtiques i física el 1928 i es doctorà en matemàtiques el 1934. Va estar donant classes de matemàtiques a la universitat des del 1931 al 1943, moment en el qual, amb motiu de la segona guerra mundial, va deixar la universitat per apuntar-se, com moltes d’altres dones, com a voluntària a l’exèrcit dels Estats Units. Com no arribava al pes mínim establert, no va ser allistada, sinó que va ser enviada a una escola de la marina on es va graduar el 1944. Després va prestar els seus serveis al Computation Project del Bureau of Ships de la universitat de Harvard, a l’equip encapçalat per Howard H. Aiken encarregat de la programació d’un dels primers ordinadors, el Mark I, on va restar fins el 1949, quan el Mark I ja era plenament operatiu. Des del final de la guerra treballava també, amb el Mark II al laboratori de recerca de la marina a Dahlgrenel, Virginia i, més tard, també va treballar amb el Mark III. El 1949, passà a treballar a la corporació Eckert–Mauchly Computer amb l’equip que estava desenvolupant l’UNIVAC I, el primer ordinador digital comercial totalment electrònic, on el 1954 fou nomenada directora del departament de programació automàtica, des del qual continuà el seu treball de desenvolupament de llenguatges d’alt nivell i de compiladors.

Hopper estava convençuda que la programació seria molt més productiva si, en lloc de programar com es feia llavors en el llenguatge natiu de la màquina format per cadenes de zeros i uns  inintel·ligibles per als no experts, es programava en un llenguatge d’alt nivell més proper a les persones, amb sentències en anglès, i s’utilitzava un programari compilador que realitzés de forma automàtica la conversió entre l’un i l’altre.

El 1950 va començar a treballar el primer llenguatge d’alt nivell i el seu corresponent compilador, l’A-0 i el 1952 aconsegueix que sigui completament operatiu. A l’A-0 en seguiren d’altres, l’A-1, l’A-2 (1953), l’A-3 que es presentà amb el nom comercial ARITH-MATIC (1955) i el B-0 amb el nom comercial de FLOW-MATIC (1955-1959). També va participar en el desenvolupament i l’estandardització del llenguatge compilat COBOL, molt basat en el FLOW-MATIC, treball que va concloure el 1959.

Aquest darrer llenguatge, el COBOL, amb les adaptacions i ampliacions que amb el transcurs del temps s’hi han anat introduint, encara s’utilitza avui en dia per la seva simplicitat, robustesa i fiabilitat en àmbits com la banca o la realització de  transaccions entre empreses.

Oriol López

Font: Viquipèdia

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
A %d bloguers els agrada això: