ELS POMELLS DE JOVENTUT DE FOLCH I TORRES. OBRA CATALANISTA I CATALANITZADORA. ELS EXEMPLES DE MOLLERUSSA I BELLPUIG

  1. Vida i obra de J.M Folch i Torres
  2. M. Folch i Torres (Barcelona 1880- Barcelona 1950) va ser novel·lista, narrador i autor teatral que va dedicar la seva extensa obra bàsicament a infants i adolescents i que va tenir un gran ressò. Va començar escrivint a “La Renaixença” i després a “El poble català”, “Joventut” etc va dirigir el setmanari “La Tralla” des d ’on va llençar campanyes nacionalistes que el van obligar a exiliar-se a França. Va ser secretari de la Unió Catalanista i de l’Orfeó Català[1]. Però sobretot és recordat per haver dirigit el setmanari “En Patufet” de gran repercussió per aquells temps i on va publicar les “Pàgines Viscudes”. La seva obra ha estat objecte d’alguna crítica com per exemple que era d’un estil massa sensible, però indiscutiblement va fer una tasca enorme per a la llengua catalana augmentant el lectors i adoptant les normes de Fabra. Va fundar el moviment “Pomells de Joventut” (1920-1923). Després de la guerra civil i durant la dictadura de Franco va haver d’abandonar el conreu de la literatura en català i en castellà –per força- més tard[2].

La viva impressió que produïa en la societat catalana d’aleshores queda copsat d’aquesta manera: “ Una immensa multitut de families de totes les contrades esperen àvides el dissabte per llegir el Patufet amb els seus additaments. No estranyaríem aquest èxit si En Folch i Torres fos un esclau del gust del poble, prò no, ell te sempre present la seua vocació i adhuc en les pàgines festives es altament educatiu. (…) éll com bon català, es home pràctic, i vol recullir el fruit que ha sembrat. Sembrada que tenía i assaonada tota l’hermosa Catalunya, vol cultivar-la a plé sol i batrer les espigues per a oferir-les a Deu i Catalunya[3].”

  1. Els pomells de joventut.

Ja he citat l’obra catalanista i catalanitzadora de Folch i Torres i la creació dels “Pomells de joventut”.  Es tractava d’un moviment de nois i noies fundat el 1920, recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet”, van formar grups arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, Tenien com a característiques que eren agrupacions juvenils nacionalistes catalanes i catòliques. però sense cap lligam amb partits polítics i van ser dissolts el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera[4].

La creació dels Pomells de Joventut va ser arran del número 9 d’octubre de 1920 de la revista “Patufet” en què Folch i Torres va cridar a la joventut de Catalunya perquè es disciplinés “davant de Déu i de la Pàtria” i tot el jovent lectora del “Patufet” i seguidora de Folch i Torres hi van respondre[5].

Els pomells de joventut van créixer ràpidament, com les seves concentracions i les famoses caputxes  blanques de les noies. Pel que sembla, aquestes agrupacions van molestar a polítics –tan a catalans com espanyols- encara que les úniques obligacions que els imposaven per formar part dels Pomells de Joventut eren fer cada setmana una obra bona i una obra patriòtica catalana amb la finalitat que el jovent d’aleshores esdevingués en persones responsables del demà[6].

Però quan el general Primo de Rivera va fer un cop d’estat, va dissoldre el congrés, va prohibir tots els partits polítics i sindicats, prohibir l’ús de la bandera catalana i el català, va dissoldre la Mancomunitat i també va prohibir també els Pomells de Joventut, donat el seu caire catalanista[7].

Les noies

  • Els pomells de joventut a Mollerussa.

Els Pomells de Joventut a Mollerussa van ser obra segons sembla ser –perquè així consta- Mn. Marcel·lí Boixader[8] persona molt vinculada al món cultural i folklòric, empresari del ram de vins, licors etc. Els Pomells i llur nom dels quals se’n té constància a Mollerussa eren segons la Fundació Folch i Torres 5, per bé que hi ha constància que eren set[9].

  • urgell,
  • joventut patriòtica,
  • estelada i flors de maria, bon cop de falç,
  • rebrots de la pàtria,
  • moncerdà.[10]

 

Flors de Maria era una agrupació femenina i  hi ha constància d ’alguns noms: Antònia Mamonelles, Carme Solsona, Filomena Bertran, Antònia Claramunt, Carme Corda?, Dolors Bonjoch, Carme Queralt, Carme Vilalta, Dolors Siugla?, Teresa Siugla, Dolors Tàssies, Neus Albiñana, Ramona Fontanet, Maria Domingo, Assumpció Rafecas, Mercè Caba, Andreua Melgosa, Brigide Vilagoriu?, Victòria Solà, Trinitat Duacastella, Teresa Bonjoch, Esperança Bonjoch, Mercè Duacastella.[11]

Estelada també era una agrupació femenina i tenim els següents noms: Alba Minguell, Empar Andreu, Antònia Roca, Maria Cases, Guadalupe Cormadó, Francesca Fro?, Francesca Bonjoch, Carme Tarrós, Generosa Alàs, Maria Cornadó concepció Domingo, Maria Domingo, Teresa Font, Elena Benavent, Tresa Rubinat, Francesca Figuerola, Carme Mamonelles, Josep Sangrà, Teresa Culleré, Montserrat M. De Culleré, Lluïsa Badia, Francesca A. Vda. ?, Brau?, Francesca Vilalta, Gertrudis Puigdevelles?[12]

Joventut Patriòtica: Emili Gàllego, Josep Binefa, Josep Roca, Celestí Morlans, Gabriel Queralt, Felip Vilalta, Josep Fontanet, Joan Mestres, Josep Gàllego, (?), (?), S. Pujol, Anton? Enric Navarro,

?????????????????????????????????????

Membres del pomell “Joventut Patriòtica” de Mollerussa amb la seva bandera després de ser beneïda. Revista Urgell-Segarra núm. del 4 de juny del 1922. Fotografia Francesc Rebolledo

?????????????????????????????????????

Article dedicat a la tasca de J. M. Folch i Torres a la revista  Urgell-Segarra. 4 de juny de 1922. Fotografia Francesc Rebolledo

(?), Eusebi Bonjoch, Emili Gàllego Graus?, Ramon Fenes, T? Badia, Manuel Solà, Pau Domingo, S. Culleré, Joan Pintó, Mir i Garriga, Amadeu Mir[1]

  • ACTUACIONS DELS POMELLS DE JOVENTUT DE MOLLERUSSA
  • Concurs literari

El Pomell  “Joventut Patriòtica”, amb motiu de celebrar-se el dia 17 de desembre de 1922 el primer aniversari de la seva fundació, van  convocar un concurs literari[2]. En aquest concurs s’hi van presentar una sèrie de temes i premis i que eren oferts per persones de Mollerussa, de  i eren  quinze temes i premis els quals eren: “amor a Deu i a la Pàtria son el principal fonament de la formació del Poble”, “Medalla d’or de Sant Jordi, oferta per En Joan Bergós, a la millor poesía contra el butxí Felip V[3]

Les condicions eren que només hi podien participar només els joves inscrits en algun Pomell de Joventut d’àmbit geogràfic de tot Catalunya. Les composicions han de ser originals, inèdites i escrites en català i el nom del Pomell on estan inscrits. El jurat estava format per Emili Gàllego, Enric Mestres, Mn. Joan Pintó i Mn. Marcel·lí Boixader, Jaume Culleré, Antoni Bergós, Josep Comes i Francesc Mir[4].

  • Reproducció d’una mare de Déu de Montserrat

El mes de juliol de 1923 el Pomell de Joventut “Estelada” –format exclusivament per noies- que van fer reconstruir una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat perquè fes oferta a l’església parroquial de Mollerussa. La imatge va estar exposada a la casa del director dels Pomells de Mollerussa Mn. Marcel·lí Boixader i que va ser idea de la seva consellera Montserrat Maspons Culleré[5].

La Diada de sant Jordi de 1923va ser organitzada pels Pomells de Joventut. Al matí es va celebrar missa de comunió general i en què el P. Lluís Ribera, va glossar entusiàsticament l’ ideari dels Pomells. A la tarda es van ballar sardanes a la plaça Àngel Guimerà i balls populars catalans per l’esbart dansaire. A les 10 de la nit es va celebrar una vetllada patriòtica al local de l’Acadèmia Montserratina. Van recitar-hi poesies les noies pomellistes Carme Tarròs, Maria Cases, Francesca Bosch i el jove Alfons Solà. Van pronunciar parlaments escaients a la festa els senyors Tomàs Badia, Manuel Solà, Enric Mestres, Jesús Comes, Emili Gàllego i Mn. Marcelí Boixader. A continuació l’Orfeó Mollerussencs va cantar diferents sardanes i cants patriòtics finint amb l’himne de Catalunya “Els Segadors[6]”.

  • Col·laboració en la Diada de la Llengua catalana

El dia 12 de febrer de 1922, els Pomells de Joventut amb representació de Romà Sol com representant de la Mancomunitat de Catalunya, les entitats “Nostra parla” i “Associació protectora de l’Ensenyança catalana” de Barcelona i personatges com Joaquim Civera, Eusebi Isern, Raimón Negre, Josep Riera i els diputats de la Mancomunitat Serafí Casanovas i Josep Sol[7].

Es va celebrar una missa de comunió general, les noies integrants dels “Pomells de Joventut” hi van assistir nombrosament i van dur –per primer cop- la típica caputxeta blanca –típica del moviment pomellista femení[8]

  • Participació en la premsa

Tenim un article a la publicació comarcal escrita a Mollerussa Urgell-Segarra, el mes de març de 1922, escrit per Ampar Andreu secretària del Pomell “Estelada” amb el títol “La caputxa blanca”, publicat en primera plana i fent-ne un extracte diu així: “A Catalunya, de poc, ha nascut un arbre.Arbre prometedor, segons tot-hom pensa, d’abundosa cullita de fruits sabrossos. 400 Pomells de flores primerenques, lluixen ja ses branques esteses, com un mantell protector, sobre tota la nostra terra. Flor d’aquets Pomells, pura i blanca com la neu que cobreix les nostres montanyes, senzilla com les nostres montanyes, senzilla com les nostres costums, és la caputxeta blanca. (…) La caputxa es una cofadura, una manera de cubrir el cap per anar al temple, ben cristiana. (…) I no sols per pietat sinó també per patriotisme volem que’s porti la caputxeta; perque la caputxeta no es una cosa nova sinó antigua a Catalunya i molt adecuada al seu geni i caràcter, i nosaltres necessitem interessar a tots els catalans en les coses antigues de la nostra terra[9]…”

“Algú ha dit que tota Catalunya s’abrandaria de un deslliurador patriotisme el dia que l’immensa majoria dels catalans coneguessin la seua historia pàtria. I nosaltres diem més encara, que’l mon, les nacions estrangeres no s’adonaran del fet, ni del dret de la nostra nacionalitat fins quant ens vegin amb el nostre ropatge i maneres de fer típiques de la terra nostra, això els cridarà l’atenció per a pensar en lo substancial del nostre plet i’ls mourá a fer-nos justícia[10].”

                                                                  ?????????????????????????????????????

Himne compost  com a dedicatòria dedicatòria de Folch i Torres per la seva visita a Mollerussa 15 de maig de 1922. Revista Urgell-Segarra el 4 de juny de 1922. Fotografia Francesc Rebolledo

Homenatge a Jaume el Dissortat a Balaguer

El dia 29 d’octubre de 1922 es va celebrar a Balaguer un homenatge a Jaume d’Urgell dit el dissortat. Entre les entitats, institucions, partits polítics de tota Catalunya de Mollerussa hi havia: 7 Pomells de Joventut, Acadèmia Montserratina, Delegació de la protectora de l’Ensenyança catalana, Urgell-Segarra (periòdic), Nostra parla (periòdic)[1].

Tots els Pomells reunits a Balaguer a dos quarts de deu del matí a l’església del sant Crist van oir missa i els Pomells de Mollerussa hi estaven amb la seva bandera. Durant tot el dia, a la placaa en què hi havia la casa de la ciutat totes les organitzacions de Balaguer i de fora hi van fer ofrenes de flores, rams entre els “Pomells de Joventut” de Mollerussa que hi van donar un ram de flors[2].

  • Acte a Bellcaire

El 25 de febrer de 1923 elements pomellistes de Mollerussa van fer una visita de germanar a Bellcaire. Després de la missa major es van fer uns parlaments per part de: Jaume Arqué, Tomàs Badia, Pau Guiment, Manuel Solà, Jesús Comes i Mn. Marcel·lí Boixader. Les noies de Bellcaire M. Mestre, M. Arqué, Arlaban, Felissa Castell totes membres del Pomell de Joventut “Dr. Martí i Julià” van recitar poesies típies catalanes amb el discurs de Roseta Parera, presidenta de l’esmentat pomell.[3]

 

  • VISITA DE J.M FOLCH I TORRES A MOLLERUSSA

L’escriptor J.Mª Folch i Torres, va arribar a Mollerussa el 15 de maig de 1922 a les 12 de la nit via tren, a l’estació l’esperaven una multitud de gent, sent rebut per l’alcalde Jaume Culleré. A la plaça de l’església hi havia un arca de fullatge il·luminat que deia “Mollerusa a En Josep Mª Folch i Torres.” Van arribar a la casa de l’alcalde on s ’hostejà l’escriptor i des d’ on va dirigir unes paraules als mollerussencs que el van rebre.[4]

El dia 16 de maig a les 8 de matí els nois i noies pomellistes van assistir a missa de comunió a la que va assistir el mateix Folch i Torres, la missa era a cura de mossèn J.Mª Homs. A la sortida de missa major van entrar a l’església el banderer Emili Gàllego, duent l’ensenya dels “Pomells de Joventut de Mollerussa” , seguit pels padrins de la bandera que eren Tomàs Badia i Ampar Andreu a més d’un nodrit nombre de pomellistes. La cerimònia de benedicció de la bandera es va celebrar a l’interior de la parròquia, sent beneïda pel rector mossèn Joan Pintó i més tard es  va cantar el Virolai. Folch i Torres va fer un discurs dedicat als pomellistes i aquests van cantar l’himne al seu fundador. Pel matí la festa va acabar amb l’agrupació “Els petits ballaires de sant Just” que van actuar amb una col·lecció de balls típics a l’aire lliure.[5]

A dos quarts de cinc de la tarda a la gran sala de subhastes de la casa canal es va celebrar el festival-aplec, actuant l’orfeó mollerussenc dirigit per mossèn Lluís Vilella, actuant els “Ballaires de sant Just” i s’hi van afegir els pomellistes de Tàrrega i Talladell, a més de representacions de Lleida, Cervera, Bellpuig, Palau d’Anglesola i Miralcamp. Finalitzà l’acte amb el parlament del tant homenatjat J. Mª Folch i Torres que va explicar la finalitat dels pomells arreu de Catalunya[6].

Tot seguit es va acompanyar la bandera dels pomellistes de Mollerussa i a Folch i Torres fins a “l’Acadèmia montserratina.” S’hi van llegir composició, per acabar, els discurs de l’ homenatjat Folch i Torres va donar les gràcies, acomiadant-se dels mollerussencs i recomanant als pomellistes de complir els seu deure envers Déu i Catalunya[7].

En commemoració de la visita de l’escriptor Folch i Torres es va compondre un himne (lletra i música) que és[8]:

?????????????????????????????????????

Lletra de l’himne dedicat a J. M. Folch i Torres obra d’Enric Mestres Llorens i publicat

al periòdic Urgell-Segarra el 4 de juny de 1922. Fotografia Francesc Rebolledo

 

?????????????????????????????????????

Article explicant els detalls de la visita de l’escriptor J.M. Folch i Torres a Mollerussa el 15 de maig del 1922. Revista Urgell-Segarra del 4 de juny del 1922. Fotografia Francesc Rebolledo

  1. ELS POMELLS DE JOVENTUT A BELLPUIG

El 22 de juliol de 1923 els pomells “Mariola” i “Patriòtics” de Lleida, van fer una excursió a Bellpuig. A les set del matí van ser rebuts pels pomells de Bellpuig “Tres turons” i “Verge dels Dolors”. A les vuit van assistir a missa, a la sortida es van fer fotografies de la portada del temple i de l’escalinata, tota plena de caputxes blanques i barretines[1].

A les deu van visitar els monuments artístics de Bellpuig, primer el panteó –no diu que es tractava del panteó de Ramon Folch de Cardona-  i diu literalment: “era d’admirar l’atenció amb què tots els pomellistes, extàtics davant aquella massa de marbre vivificat, escoltaven la descripció del Dr. Saladrigues.” Més tard van anar al convent de sant Bartomeu i diu: “sembrat de detalls escultòrics.[2]

A la sortida del convent i protegits per l’ombra dels arbres del canal van fer un dinar, cassola, i diu: “dinaren tot fent gatzara, i el típic porró català corria de mà en mà, estenent al vent sa esbojarrada cabellera feta de cintes[3].” Quan es va acabar el dinar, Mn. Capdevila, conseller dels pomells de joventut de Bellpuig va improvisar un concert i en Bergós, conseller dels pomells de Lleida un míting.[4]

A les sis de la tarda va començar al local del pomell de joventut de Bellpuig “Tres turons” una “vetllada patriòtica”. Van parlar els presidents dels pomells de Bellpuig i Lleida a més d’alguns pomellistes. Es va fer l’ofrena d’una llaçada i acte seguit els visitants de Lleida van marxar en tren cap a casa[5].

IMG_0003

Carta del sr. Ramon Folch i Camarasa agraïnt-me la col·laboració que li vaig proporcionar

referent als pomells de joventut. Fotografia Francesc Rebolledo. Arxiu Francesc Rebolledo

Autor: Francesc Rebolledo

[1]  Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo

[2] Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo

[3] Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo

[4] Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo

[5] Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo

[1] Urgell-Segarra, 5 de novembre de 1922, núm. 104

[2] Urgell-Segarra, 5 de novembre de 1922, núm. 104

[3] Urgell-Segarra, 11 de març de 1923, núm. 113

[4] Urgell-Segarra 4 de juny de 1922 núm. 94

[5] Urgell-Segarra 4 de juny de 1922 núm. 94

[6] Urgell-Segarra 4 de juny de 1922 núm. 94

[7] Urgell-Segarra 4 de juny de 1922 núm. 94

[8] Urgell-Segarra 4 de juny de 1922 núm. 94

[1]  Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo.

[2] Urgell-Segarra, 22/ 10/1922 núm. 103

[3] Urgell-Segarra 22/10/1922 núm. 103 pàg. 4

[4] Urgell-Segarra 22/10/1922 núm. 103 pàg. 4

[5] Urgell-Segarra, 1 de juliol de 1923, núm. 121

[6] Urgell-Segarra, 11 de maig de 1923, núm. 118

[7] Urgell-Segarra, 19 de febrer de 1922, núm. 88

[8] Urgell-Segarra, 19 de febrer de 1922, núm. 88

[9] Urgell-Segarra 19 de març de 1922, núm. 90

[10] Urgell-Segarra 19 de març de 1922, núm. 90

[1] L’enciclopèdia.cat (www.enciclopedia.cat) projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana

[2] L’enciclopèdia.cat (www.enciclopedia.cat)  projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana

[3] Urgell-Segarra, 4 de juny de 1922, núm. 94, pàg. 4. (Urgell- Segarra era un periòdic quinzenal fet a Mollerussa des de 1918 fins a 1923. Era impresa a l’ impremta Saladrigues de Bellpuig,, més tard es va imprimir a la impremta Sauret de Mollerusssa i als darrers números la impremta Forn de Mollerussa.

[4] L’Enciclopèdia.cat (www.enciclopedia.cat) (www.enciclopedia.cat) projecte digital del Grup Enciclopèdia Catalana

[5] Miracle, Josep. Folch i Torres, col·lecció Gent Nostra. Edicions de Nou Art. Barcelona 1985, pàg.  39-40

[6] Miracle, Josep. Folch i Torres, pàg. 40-41

[7] Miracle, Josep. Folch i Torres, pàg. 42

[8] Urgell-Segarra, 4 de juny de 1922, núm.  1922

[9] Urgell-Segarra, 22 de juliol de 1922, núm. 97

[10] Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo. Arxiu Francesc Rebolledo

[11]Segons informació aportada per la Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo. Arxiu Francesc Rebolledo

[12]  Segons informació aportada per Fundació Folch i Torres. Arxiu Francesc Rebolledo.

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Altres
%d bloggers like this: