MOLLERUSSA: UNA VISIÓ DE L’ANY 1926 A TRAVÉS D’UN NÚMERO ESPECIAL DE LA “VEU DE CATALUNYA”

 Veu de Catalunya, La (1) - CòpiaCapçalera de l’especial de la Veu de Catalunya dedicat a Mollerussa. La Veu de Catalunya 09/09/1926. (Fotografia procedent de la Biblioteca de Catalunya)

MOLLERUSSA A L’ANY 1926

  • Economia

Des del dia 15 de juny de 1926 va començar a circular un autobús que feia el recorregut: Rocallaura, Vallbona, Llorens, Maldà, Belianes, Bellpuig, Vilanova, Golmés fins a Mollerussa on arribava a dos quarts de set del matí, tornant a sortir a les dues de la tarda de Mollerussa cap a Rocallaura fent el mateix recorregut[1].

  • L’11 de novembre de 1926 arribaven els primers vagons carregats de remolatxa que havien d’anar a la Sucrera de Menàrguens, la campanya va ser de les més importants que hi havien hagut. La Sucrera va fer saber que pagaria a 70 pts. la tona de remolatxa[2].
  • El mes de desembre de 1926 la collita d’olives va ser molt migrada, fins al punt que no hi havia gairebé moviment i es pagava de 23 a 24 pts. la quartera[3].
  • El mes de novembre de 1926 en una finca anomenada Torre Ribera propietat de Ramon Felip, es van fer les proves d’un invent del sr. Clotet de Mollerussa. L’invent era referent a l’agricultura, i semblava ser, ja que no s’explica suficientment, una mena de reu que es va fer funcionar per mitjà d’un tractor Fordson. L’invent del mollerussenc Clotet era que era giratòria i que es podia fer servir en dues direccions. L’invent va ser patentat[4].
  • El mes de juliol de l’any 1926 es va establir al núm. 20 de la plaça Manuel Bertran una rellotgeria i joieria propietat de Joan Arnaldo[5].
  • El mes d’agost de 1926 va establir-se una llauneria propietat de Josep Morell[6].
  • Al desembre de 1926 s’estava canviant l’ ubicació de la centraleta telefònica instal·lant-se en una casa propietat de J. Castelló situada al carrer Jacinto Verdaguer[7].

Canal d’Urgell

  • El 1926 Sindicat General de Regs del Canal d’Urgell va quedar constituït de la següent manera:Director, Ramon Felip i Galícia. Sotsdirector, Francesc Iglesias Carulla. Vocals: Tomàs Nart Fontova, Jerònim Bonell Capdevila, Samuel Mestres Montull. Suplents: Joan Gabernet Petit, Josep Niubó Badia, Josep Calvet Patchot, Ramon Roca Boladeres, Salvador Riu Tarroja[8].

El dia 21 de desembre de 1926 a la sala de sessions de la Casa de la Vila de Mollerussa hi va haver un acte en què els parladors foren Ramon Felip (Director del Sindicat General) Romà Sol (Secretari assessor( Bartomeu Lluch (sots cap de l’explotació del Canal d’Urgel) Francesc Mir (enginyer del Sindicat) per parlar del projecte del subcanal. Hi van assistir molts regants[9].

Mutualitat local

  • El 1926, el comitè local de la Germandat de sant Jaume va acabar la subscripció per adquirir radium per a la prestació de RX de la Quinta de Salud La Alianza de Barcelona. Concretament van ser la quantitat de 721,45 pts[10].
  • El 1926 la Germandat de sant Jaume era presidida per Jaume coma, secretari Cristòfol Pons i tresorer Tomàs Puig. La Germandat de sant Jaume estava formada per  500 germans, hi van haver 86 altes. El remanent era de 6.128,65 pts[11].

Esports

  • El dia 25 d’agost de 1926 van passar per Mollerussa 50 ciclistes que participaven a la “Volta ciclista a Catalunya”.[12]

Religió

  • El dia de sant Cristòfol (patró d’ entre d’altres dels conductors) es va ser celebrat amb una munió de cotxec, celebració d’una missa i benedicció dels els quals van sortir en caravana[13].
  • El diumenge 3 festivitat del Roser del 1926 va sortir de la parròquia de Mollerussa la processó per guanyar el jubileu sant fins a la capella de sant Isidori, el dia 10 per al mateix sant Jubileu fins a la capella de les Germanes Carmelites.[14]

 Circulació

  • El mes de juliol de 1926 va morir Josep Cortasa de Golmés a causa d’un accident de cotxe quan anava de Mollerussa a Golmés[15].
  • El mes de juliol de 1926 un cotxe que passava per Mollerussa en direcció Barcelona va xafar un noi de Palau d’Anglesola que anava en bicicleta. Malgrat l’ensurt el noi va restar estalvi[16].
  • El mes de desembre de 1926 va acabar la carrera de medicina el mollerussencs Josep Lluch Saura, qui anys més tard es consolidaria com a doctor de la població[17].
  • LA VEU DE CATALUNYA. CONTEXTUALITZACIÓ DE L ‘ESPECIAL DEDICAT A MOLLERUSSA

La Veu de Catalunya va ser un diari publicat a Barcelona entre 1899 i 1937 i era afí de la Lliga. El van fundar Prat de la Riba, Francesc Cambó, Narcís Verdaguer etc. Hi van col·laborar escriptor com Jaume Bofill i Mates o Eugeni d’Ors que hi van retratar l’estètica modernista. Durant la II República el diari es va convertir en l’expressió conservadora del catalanisme i enfrontat a ERC i la seva premsa[18].

Durant la dècada dels anys vint del segle passat, els mitjans de difusió eren ben escassos: publicacions escrites i la ràdio, per descomptat la televisió encara no existia. Un diari, “La Veu de Catalunya” va dedicar un especial a Mollerussa, la qual cosa va ser un dels llançaments mediàtics més importants que es podia fer. Aquest article el vaig trobar mentre em dedicava a la recerca, no és una gran troballa, no deixa de ser anecdòtica i tenir la seva punta de vàlua. Aniré doncs a recordar aquest fet, relatar-lo i contextualitzar-lo. L’especial  que va fer “La Veu de Catalunya” consistia en dues fotografies de, aleshores vila. Sis articles que versaven sobre l’economia, la historia, els costums, la industria i el comerç, la premsa escrita autòctona, algunes associacions i una part propagandística, amb espots publicitaris que són simptomàtics de l’època i que avui ens poden produir certa simpatia.

LES FOTOGRAFIES

Veu de Catalunya, La (3) - Còpia - Còpia

Fotografia de la forestal d’Urgell que encapçala l’article de la “Veu de Catalunya”
La Veu de Catalunya 09/09/1926. (Fotografia de B.C.)
Veu de Catalunya, La (4) - Còpia - CòpiaL’altra fotografia (referent a la plaça Major) que encapçala l’article dedicat a Mollerussa.
La Veu de Catalunya 09/09/1926. Fotografia de la B.C.

Situades al capdamunt de l’article són dues fotografies. La de l’esquerra a vista del lector és de la plaça major, vista des del que avui seria el carrer Balmes. Hom hi pot veure el ferm ja estava petrificat, algunes cases que algunes encara existeixen avui dia, la capella de sant Isidori molt de refilada i que al fons, el que avui dia seria la cruïlla entre la plaça Manuel Bertrand i el carrer d’Arbeca, aleshores no tenia sortida estava tancat per un grup de cases. Com a detall podem veure-hi petits comerços i gent, com per exemple el que sembla una dona amb unes faldilles llargues, típiques de l’època.

La segona fotografia és de la Forestal d’Urgell, concretament d’un tram de la sèquia del Canal d’Urgell al seu pas per Mollerussa, aleshores era fora del centre urbà, i una sèrie d’edificacions i una alta xemeneia industrial, envoltat d’arbres. La Forestal d’Urgell es va crear el 1900, prèvia instància de Josep Duran i Ventosa perquè es donés d’alta en la contribució urbana de Mollerussa. L’empresa era dedica a la producció de cartó i cartolina.

  • ELS ARTICLES

Són 6 articles titulats: “La perla d’Urgell”, “Història de Mollerussa”, “Mollerussa a començaments del segle XX”, “Motius poètics”, “Cançó popular de la plana d’Urgell” i les “Les mutualitats locals” Els analitzaré un per un.

  • La perla d’Urgell

L’autor empra el pseudònim de I.C.C., que són les inicials de Isidre Cuberes Costa, personalitat mollerussenca, qui va ocupar càrrecs de rellevància com els de jutge, alcalde, membre de la cambra de comerç i articulista en diferents publicacions locals, comarcals i de la premsa de Barcelona.

Veu de Catalunya, La (5) - Còpia - CòpiaTítol de l’apartat referent a la Mollerussa industrial de principis del segle XX, que l’autor titlla de “perla d’Urgell”, és a dir, com a capital. La Veu de Catalunya 09/09/1926. Fotografia de la Biblioteca de Catalunya

 L’article ens va parlant de l’evolució de Mollerussa des de mitjans del segle XIX fins aleshores com per exemple la construcció urbana, la desaparició dels típics portals de casa de pagès (desaparició que avui lamenten perquè és una faiçó que moltes poblacions han servat i adorna la seva fisonomia). Cuberes continua en els motius de l’evolució de Mollerussa: la inauguració de la carretera de Madrid a la Jonquera (actual N-II), el 1820. La inauguració de la via fèrria del nord i conseqüentment l’estació el 1854 i el Canal d’Urgell el 1862.

Segons l’articulista, aquesta tríade és el leitmotiv del desplegament de Mollerussa el segle XIX, però que ja en ple segle XX continua creixent en obres públiques i infraestructures com el ferrocarril de Mollerussa a Balaguer, la carretera Mollerussa-Bellcaire, la carretera Mollerussa-les Borges Blanques  i els camins que duen fins a Torregrossa i Juneda.

Cuberes continua dient: “ De temps immemorial, celebra fira extraordinaria el dia 19 de març, la qual és considerada de les més importants de Catalunya; mercat el dimecres de cada setmana, i fira ordina el primer dimecres de cada mes i ha adquirit aquesta extraordinària anomenada per les moltes transaccions que s’hi fan.”

No obstant l’autor malgrat tenir en compte l’alta nivell de Mollerussa en els aspectes citats recalca “Aquesta creixença comercial ha esdevingut tan ràpidament i sobtada, que ha sorprès fins els més optimistes i previsors…”

Veu de Catalunya, La (2) - Còpia

Publicitat en l’exemplar de la Veu de Catalunya es tracta de l’empresa “Farinera sant Antoni” que es tractava d’un molí de la qual avui dia encara en queden restes de l’edifici i del salt de l’aigua La Veu de Catalunya 9/09/1926.Fotografia Biblioteca de Catalunya
 Veu de Catalunya, La (7) - Còpia - CòpiaUna altra empresa, aquest cop és “Genescà” venent farina per als ramaders i a més, mestresses de casa. La Veu de Catalunya 9/09/1926.
Fotografia Biblioteca de Catalunya
  • Història de Mollerussa

L’article és signat pel pseudònim R.A. i vol subratllar més l’aspecte històric (com ja ens al·ludeix el títol) i cita  Ceferí Rocafort i Francesc Carreras Candi com a font de consulta.  És important contextualitzar ambdós personatges tant pel prestigi com per l’època. Francesc Carreras era membre de societats geogràfiques, històriques i excursionistes i d’institucions acadèmiques. Dins del marc de la Mancomunitat de Catalunya, organisme català i catalanitzador es va fer l’obra “Geografia general de Catalunya (1913-1918)” formada per sis volums i mil pàgines cadascun. De Ceferí Rocafort es pot dir que era geògraf, arqueòleg, historiador i publicista. El seu descobriment més important va ser les pintures rupestres del Cogul. Rocafort va ser l’autor del volum dedicat a la província de Lleida dins de la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Veu de Catalunya, La (8) - Còpia - Còpia

Un altre títol  de l’article de “La Veu de Catalunya” referent a la història de Mollerussa. La Veu de Catalunya 09/09/1926.
Fotografia de la Biblioteca de Catalunya

 R.A. parla del fogatge de 1358 de Catalunya citant que Mollerussa tenia 38 focs. Esmenta algunes efemèrides com que va pertànyer al família Berenguer Moliner, que va passar a ser dels senyors d’Alfarràs. La mort del comte Ermengol V d’Urgell (qüestió que jo respecto però que en sóc escèptic) i diu, erròniament “…a ell es deu la conquesta d’ aquesta vila als alarbs” perquè tots els erudits defensen que comte Ermengol V va morir a Mollerussa, però no que la conquerís. I com diuen aquests historiadors no solament va morir el comte, sinó que com cita Bernat Boades: “Ermengol de Mayeruca va ser mort en la dita batalla en l’any 1102, amb molts nobles, cavallers i homes del seu comtat..” Per tant, va ser una massacre de tot un exèrcit, no  només del comte. A mes que la reconquesta de Mollerussa i d’altres poblacions veïnes va ser anteriorment, el 1079, quan Berenguer Gombau d’Anglesola la va ocupar i per iniciativa dels comtes de Barcelona. Aquesta data és al document “Liber Feudorum maior” que va ser  restaurat per Francesc Miquel Rosselló el 1947, raó per la qual l’articulista és impossible que ho sabés. Però a part d’això, hi estudiosos que discrepen que la mort d’aquest comte de la casa d’Urgell morís a Mollerussa i que va ser en algun lloc del regne de Castella.

L’autor, deixa de banda l’apartat històric per explicar que Mollerussa tenia en ensenyament el 1926 una escola graduada per a nois, una escola oficial per a noies, Col·legi dels germans de les Escoles cristianes, col·legi de les Carmelites.

  • Mollerussa a començaments del segle XX

Abans que res dir que no hi consta l’autor, ni nom ni pseudònim. Probablement és el més coherent de tots els articles, ja que es centra exclusivament en la Mollerussa de principis del segle XX, tal com assenyala el títol. Anomena la “Geografia de Catalunya” de Francesc Carreras Candi com a font de consulta i en fa la cita literal: “Lloc en la plana d’Urgell, a 23 quilòmetres de Lleyda. Es troba enllaçada amb aquesta capital per la via del nord, en la qual té estació, i per la carretera general de Barcelona que travessa la població. Enfronta pel N. Amb Fondarella i Palau; a l’E amb Golmés; té al S. El de Miralcamp i a l’O. altra vegada el de Fondarella. Consta de 473 edificis i 66 d’escampats  per als serveis agrícoles (el que avui dia anomenaríem torres) amb una població 1759 habitants de fet i 1699 de dret…”

 Veu de Catalunya, La (3) - Còpia

Títol de l’article que fa referència a la Mollerussa de principis del segle passat.
La Veu de Catalunya 09/09/1926. (Fotografia de la B.C.)

Explica l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, que Mollerussa era cap d’arxiprestat  i que celebra la seva festa major el 15 de maig, festivitat de sant Isidori màrtir de Quios que molts cops se’l confon amb san Isidro Llaurador, que també celebra la seva festivitat el mateix dia del mes. El 1926 hi havia notaria i quan parla de l’església de sant Jaume d’aquella època diu “L’església amb fragments de construcció gòtica, ha estat modernament eixamplada sense tenir en compte cap estil i sí sols la cabuda per l’augment de la població ha experimentat.”

Esmenta l’existència de nombroses societats “amb sistema d’electricitat” cinc premses d’oli, una fàbrica de farina, fàbrica de licors i aiguardent i una altra de cartolina, referint-se a la “Forestal d’Urgell” que va plegar als anys vuitanta del segle XX.

Pel que fa la producció agrícola explica: “A Mollerussa es cull grans, oli, vi i fruites.” Pot estranyar que es citi al vi i l’oli, produccions avui dia inexistents en la comarca i més pròpies de les  Garrigues, però al 1926 Mollerussa i el Pla d’Urgell  el cultiu de regadiu no devia estar prou desenvolupat.

  • Motius poètics

L’autor d’aquest article és signat amb el pseudònim de “SIRIUS”. En aquest apartat relata l’activitat periodística de Mollerussa amb publicacions com “Urgell-Segarra”, o “Urgell.” La revista “Urgell-Segarra” es va crear el 1918 i tenia com a sub títol “Periòdic quinzenal defensor dels interesos de l’Urgell i la Segarra. La revista era quinzenal, la seva publicació va ser des de l’any 1918 fins al 1923.[19]” En un principi la revista va tenir una funció reivindicativa de la construcció del ferrocarril d’Igualada, de mica en mica va prendre d’altres posicions com la defensa de Catalunya, les seves tradicions, organtizació de concursos literaris[20] etc.

La revista Urgell va aparèixer el mes de setembre de 1924 i el darrer número va el mes de febrer de 1925, la seva periodicitat era quinzenal, el seu idioma era la llengua catalana i estava imprès per la impremta J. Forn de Mollerussa[21]. Les seccions fixes del periòdic eren: “Municipi” que contenia dades sobre pesos i mesures, matrimonis, batejos i defuncions etc. La secció “Notícies de la Vila” fets que afectaven la quotidianitat de Mollerussa. I una altra secció “De la comarca” que abarcava allò que passava a poblacions de les rodalies[22].

Jocs Florals de Mollerussa

El 15 de maig de 1923 es va celebrar al saló del teatre de la societat Foment d’Urgell. El jurat estava compost per Magí Morera i Galícia (president), resta de components: Manuel Folch i Torres, Lluís Tintoré, Mn. Àngel Garriga, Valeri Serra i Boldú, Manuel Solà Pou (secretari)[23].

Jaume Culleré (alcalde), Antoni Berengué (jutge municipal), Joan Pintó (rector), Hipòlit Vives (caporal de la guàrdia civil), Josep Bohigues (regidor)[24].

La flor natural la va guanyar Octavi Saltor.

Englantina d’Or: Mn. Llorenç Riber , mestre en gay saber

Viola d’Or Joan Solervicens (poeta barceloní). Els tres accèssits els van guanyar Joan Povill. Josep Pons i Antoni Busquets.

També cita els Jocs Florals que es van celebrar a Mollerussa el 15 de maig de 1923 i organitzats pel periòdic “Urgell-Segarra” de Mollerussa, es van celebrar al teatre Foment, que estava ubicat al que avui seria el carrer Palau. El jurat qualificador, presidit per Magí Morera i Galícia, i els altres membres: Manuel Folch i Torres, Lluís Tintoré, Mn. Àngel Garriga, Valeri Serra i Boldú i el secretari Manuel Solà. El guanyador de la flor natural va ser Octavi Saltor. L’englantina d’or a Mn. Llorenç Riber i la viola d’or la va guanyar Joan Solervicens.

Sírius, cita la tradició de cançons i rondalles d’aquesta banda de les terres lleidatanes, i en cita algunes com :

                        “Quina taula tan parada!

                        Tovalles de setí,

                        Les culleres són de plata,

                        Les forquilles són d’or fi.”

Es tracta de les anomenades “CPoançons de pandero,” que eren cançons populars cantades per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes de Corpus, a les bodes i bateigs o en motiu de la visita d’autoritats. Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents. El cant d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyada per la percussió d’un pandero del que penjaven cascavells i cintes i era cobert per les dues bandes, hi solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda. El text era una breu cançó de cinc a catorze versos heptasíl·labs de rima assonant, tal com explica l’Enciclopèdia catalana.

L’autor lloa el relleu del  pla de l’ Urgell (cal recordar que en aquella època no existia la divisió en comarques i el concepte d’Urgell era més ampli que no pas ara) relaciona que un terreny tan pla és més propici per conrear-lo.

Veu de Catalunya, La (4) - CòpiaImatge sencera de la plana de la Veu de Catalunya dedicada a Mollerussa.
La Veu de Catalunya 09/09/1926. Fotografia B.C.
  • Cançó popular de la plana d’Urgell

L’article no està signat, potser perquè estava fet per alguns dels autors dels altres articles. Es relata una cançó popular, de títol “La promesa” i que se l’adjectiva de “cançó popular de la plana d’Urgell”. Com tota cançó popular o folklòrica és una cançó interpretada a l’interior d’un grup de persones que estan comunicades directament i que serveix per regular-ne la interacció, per exemple una cançó de bressol és per fer dormir un nadó etc. Aquesta cançó “La promesa” parla de les festes religioses que antany, es vivien directament en el sentir de la comunitat, en el fet del casament, en aquest cas el prometatge. Cal recordar que els matrimonis antany era un procés més rellevant perquè existia menys vida social, era necessaris per l’economia familiar per exemple el casament entre famílies benestants suposava la suma dels seus patrimonis, o també i en d’altres casos, la formació d’un nova família nuclear.
Des d’un punt de vista estructural podem dir que té nou versos i amb una tornada cada volta. Es tracta d’una cançó que està registrada en l’obra de Josep Massot i Muntaner “Inventari de l’arxiu de l’obra del cançoner popular de Catalunya”, concretament al volum IV, fascicle 2 i consta a les pàgines 594 i la 615. En aquesta obra, en cap moment es diu que sigui de l’Urgell, sinó que diu: “amb una versió sense indicació de procedència.”
El que ens sobta a la gent d’avui dia és la frase amb què comença la cançó: “Festes de sancogesma”. Sancogesma és una deformació de cinquagesma, és a dir Pentecosta, la solemnitat que conclou el temps pasqual, en la qual l’Església commemora la vinguda de l’Esperit sant. Així doncs, la religió estava molt immersa en aquella època dins del tradicionari català.
La constitució de l’Obra del cançoner popular de Catalunya el 1921, responia a la voluntat de crear una institució dedicada a la conservació i l’estudi de les cançons tradicionals catalanes. Per poder aconseguir aquest objectiu es va promoure la recerca i recollida dels materials tradicionals per ser posteriorment estudiats i triats eren publicats. Per això es crearen missions de recerca, és a dir un equip d’investigació format per dues persones com a mínim que realitzaven a diversos indrets dels països catalans. Cada publicació presenta els diaris de viatges i una selecció de les cançons recollides durant la missió.

Fragment de la cançó popular “La promesa” que es va publicar a l’especial dedicat a Mollerussa. La Veu de Catalunya. Fotografia B.C.

•Les mutualitats locals
L’article està signat per C. Pons Bosch, qui s’anomena secretari de la Germandat de sant Jaume. D’aquesta persona sabem que va ser col•laborador de les revistes “La voz de Urgel” i el “Butlletí de la delegació de la cambra de comerç i indústria a Mollerussa”. L’article parla exclusivament de la Germandat de sant Jaume. Malgrat que el patró de Mollerussa és sant Isidori màrtir de Quios, el patró de l’església parroquial l’és sant Jaume, almenys així consta, com a mínim des de 1331, quan el bisbe de Vic Galcerán Sacosta va fer una visita a Mollerussa i ja consta sant Jaume com el sant titular de la parròquia i ho és des d’aleshores fins ara.

La Germandat de sant Jaume era una entitat de caire mutualista i creada per ajudar els malalts, desvalguts de les famílies que n’eren membres. Es celebrava cada una festa el dia del seu patró, juntament amb la festa de la parròquia. Es nomenava un pendonista que duia l’estendard o pendó de la Germandat en aquell dia. La germandat tenia la seva seu a la plaça sant Jaume i va ser creada l’any 1889. Finalment la mutualitat es va adherir a l’Aliança.

Veu de Catalunya, La (9) - Còpia - CòpiaTítol de l’article dedicat a la Germandat de sant Jaume i que va sortir en aquest número del diari “La Veu de Catalunya”
La Veu de Catalunya 09/09/1926. (Fotografia B.C.)

Autor: Francesc Rebolledo


[1] La voz de Urgel núm. 4, 30 de juny de 1926

[2] La Voz de Urgel, 15 de novembre de 1926 núm. 13

[3] La Voz de Urgel, 15 de desembre de 1926 núm. 15

[4] La Voz de Urgel, 15 de novembre de 1926  núm. 13

[5] La Voz de Urgel núm. 5, 15 de juliol de 1926

[6] La Voz de Urgel, 15 d’agost de 1926 núm. 7

[7] La Voz de Urgel, 30 de desembre de 1926 núm. 16

[8] La Voz de Urgel,  15 de setembre de 1926, núm. 9

[9] La Voz de Urgel, 30 de desembre de 1926 núm. 16

[10] La voz de Urgel núm. 1, 15 de maig de 1926

[11] La Voz de Urgel, núm. 6, 30 de juliol de 1926

[12] La Voz de Urgel, 30 d’agost de 1926, núm. 8

[13] La Voz de Urgel, núm. 5 15 de juliol de 1926

[14] La Voz de Urgel, 15 d’octubre de 1926, núm. 11

[15] La Voz de Urgel núm. 5, 15 de juliol de 1926

[16] La Voz de Urgel, núm. 6, 30 de juliol de 1926

[17] La Voz de Urgel, 15 de desembre de 1926 núm. 15

[18] Diccionari d’història de Catalunya, pàg. 1109

[19] Miquel Àngel Cullerés, Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa. Imprès a Arts Gràfiques Miquel Mollerussa 1998. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mollerussa i de l’Institut d’ Estudis Ilerdencs, pàg. 64

[20] Miquel Àngel Cullerés, Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, de, pàg 66

[21] Miquel Àngel Cullerés, Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa, pàg. 14

[22] Miquel Àngel Cullerés, Cent anys de premsa periòdica a Mollerussa pàg. 70

[23] Miquel Polo, Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 243

[24] Miquel Polo, Mollerussa de lloc petit a poble, pàg. 243

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: