LA MISSA DE LA POLÈMICA

Avui, dia 27 d’abril, la Sagrada Família ha estat el recinte on s’han celebrat els funerals d’estat a la memòria dels 150 morts del vol de Germanwings, que es va estavellar als Alps el mes passat. La cerimònia ha estat “marcada per la sobrietat” – segons els entesos- presidida pel bisbe de Barcelona Martínez Sistach. També hi ha assistit els reis del país veí, el president Rajoy i el president de Catalunya, Artur Mas. La cerimònia ha estat oficiada en català, castellà, francès, alemany i anglès.576_1427263639ara.750

El punt emotiu ha estat que un grup d’alumnes de l’institut Giola, de Llinars del Vallès, on havien estat el setze estudiants que havien mort en el fatídic vol, que han dipositat espelmes a la memòria dels companys morts. Probablement aquest, ha estat l’acte més sincer i preciós de tota la cerimònia.

El cardenal-arquebisbe, Martínez Sistach, ha tingut paraules de condol en català i castellà per als familiars de les víctimes. Per cert que ha tingut un punt d’encert – literari, artístic i ocasional-  al citar a Mn. Verdaguer i dir “Guieu-nos cap al cel.”

L’encert de Martínez Sistach en la seva cita literària – alhora que religiosa- ha tingut com a contrapunt un desencert: el bisbe de Barcelona ha volgut una cerimònia catòlica, amb breus intervencions d’altres confessions, i els governs català i espanyol haurien preferit més participació d’altres religions, la qual cosa ha provocat una polèmica, ja que a França es va fer una cerimònia civil i una altra de multiconfessional, i a Alemanya un acte ecumènic.

Què hauria estat el millor? O potser hauríem de dir, ¿què hauria estat el més políticament correcte? Doncs no ho sabria dir, potser la decisió del bisbe barceloní ha estat un error, perquè com va escriure Umberto Eco: “L’ error està present a tota la història de la humanitat, això afortunadament, perquè sinó seríem déus.”

 Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
13 comments on “LA MISSA DE LA POLÈMICA
  1. yeagov ha dit:

    Totalment d’acord. També crec que ha estat un error per part de Sistach voler (quasi) monopolitzar la cerimònia religiosa, he dit “quasi” entre parèntesi justament per la breu concessió a les altres creences. Pensant en el futur, tot i que, desitjant que no haguem de repetir cerimònies fúnebres, potser seria el moment que els protocols acordessin fer aquests actes més plurals. Sent un funeral d’Estat la decisió de donar preeminència a una confessió determinada, en aquest cas la catòlica, pel damunt de les altres, correspon a l’Estat, i és en opinió meva, responsabilitat de l’Estat haver pres la decisió errònia.

    • Tens raó, el mateix que he dit a un col·laborador: era un acte d’estat i no un acte religiós, per tant les altres confessions hi havien de tenir una participació més gran. Però l’Esglèsia Catòlica no deixa caure la seva quota de domini.

  2. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    A la meva edat de 77 anys, encara ara no sé si visc en un estat dominat per la inquisició, la qual per molt que amaguem el cap sota l’ala, és vigent, o si estem en un estat “aconfesional” o laic, com el van catalogar els suposats i disfressats de “progres”, coneguts com els “sociolistos”.
    Més a més una altra cosa, en això han demostrat tots plegats, ser una trepa d’aprofitats per a sortir a les fotos, perquè no han tingut cap respecte per aquelles altres víctimes, que de ben segur que n’hi havien, i que eren totalment agnòstiques.
    És una vergonya, si gosessin, encara ara ens farien anar, sota pena d’excomunió, a aquella farsa que als anys 40 als 50 anomenaven com les “santes missions”.
    El més viu exemple vivent conegut a l’actualitat, almenys el qui jo conec, és el que fa de ministre de l’interior.

  3. rexval ha dit:

    Em sembla un abús confessional fora de joc i inquisitorial. Es tractava d’una cerimònia d’Estat, així que hauria de ser laica. Després o abans, cada família ja en farà una de confessional si vol. Segur que no tots els morts eren catòlics ni se’ls ha demanat opinió a les famílies. Em sembla un abús i aprofitament dels cadàvers per imposar unes idees religioses a banda d’un paripé per fer-se fotos.

    Per cert, hi hagué qui se’n va mofar de les morts dels catalans per Internet, algun detingut? S’ha investigat el tema? Pot fer-se això amb total impunitat?

    • Estic totalment d’acord amb tu: si era una cerimònia d’estat tenia que ser laica. Sempre que hi ha alguna desgràcia, sobretot si és multitudinària- tothom se’n vol aprofitar.
      També estic d’acord sobre els actes de xenofòbia contra els catalans que van morir en l’accident: no ha passat res. Ni detinguts, ni denunciats, ni imputats… però la culpa la tenim els catalans mateixos al no haver emprès accions legals i en canvi sí en sumem a aquelles accions legals contra racisme, xenofòbia etc. contra col·lectius com l’islàmic o el gai.

      • rexval ha dit:

        Personalment, em pose dels nervis cada vegada que un ministre jura o promet el càrrec davant d’un crucifix. Hem millorat perquè abans ho feien de genollons en senyal de submissió del laic al religiós. De pena.

        Quant al tema de faltar el respecte a les vides dels catalans, la veritat és que tenien molt fàcil. No es pot passar desapercebut per Internet. Prova a faltar el respecte a les víctimes que tots pensem i ja veuràs que prompte cauen sobre tu. Existeix la “Unidad Telemática de la Guardia Civil” per a estes coses. Jo vaig dirigir-me a ells contant-los el que estava passant i denunciat el cas. Encara no m’han respost ni ho faran. Hi ha classes pera tot.

  4. Vicent Sanz ha dit:

    L’estat aconfessional és una trola total. Aquí els representants polítics assisteixen als oficis catòlics com a tals.

  5. yeagov ha dit:

    No us oblideu que l’actual govern espanyol posa medalles a Mares de Déu, les nomena “alcaldesa eterna” i fins i tot, trobem a una ministra de treball que s’encomana a no recordo quina santa per tal que se solucioni el tema de l’atur.
    Sempre he pensat que les creences religioses són un tema privat, accepto que un polític tingui creences, però ells han d’entendre que no vivim en una teocràcia. La nostra societat no es pot regir pels dogmes d’una religió determinada, els ciutadans tenim creences molt diverses.

    • regi60 ha dit:

      D’acord amb tu. Els ayatoles al desert. Ací teníem a un tal Cotino, beato de pro, President de les Corts que jurà el càrrec amb la seua bíblia en la mà, un cristià exemplar. Ara ha perdut el càrrec i està imputat després d’haver afavorit a tota la seua família.. Destac`en les Corts perquè li va faltar el respecte a Mònica Oltra, de Compromís, fent al·lusió a son pare i dient coses de molt mala educació. Jordi Èvole va descobrir i denunciar el que va fer amb les famílies de l’accident del metro de València quan vingué el papa nazi. Intentà comprar les famílies a colp de talonari perquè callessin.

      El que va passar en les unitats de terminals d’un hospital de València m’estimo més no dir-ho. Sols dir que retrata a este senyor i l’ús dels seus símbols religiosos.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: