Caront, il·lustració de Gustave Doré per a La Divina Comèdia
A l’Antiga Grècia, hi havia la creença que les ànimes dels difunts, guiades pel déu Hermes, iniciaven un viatge cap al món subterrani, a l’interior de la terra, on es trobaven amb el riu Aqueront que havien de creuar per arribar al regne dels morts, els dominis del déu Hades. Era costum de posar a la boca del mort una moneda amb la qual el difunt havia de pagar els serveis del barquer Caront per creuar a l’altra riba del riu Aqueront.
El regne d’Hades era un lloc fos i tenebrós, la porta del qual era custodiada pel gos de tres caps Cèrber, la missió del qual era impedir l’entrada dels vius i la sortida de les ànimes dels morts. Tot i que la majoria de les ànimes estaven destinades simplement a vagar eternament per aquest món de tenebra, hi havia excepcions: Els herois i uns pocs escollits que havien portat una vida especialment noble anaven a una zona especial, una espècie de paradís, els camps Elisis; i, a la zona més profunda del regne d’Hades on el déu Zeus va recloure-hi els titans, coneguda com el Tàrtar, hi patien càstig etern els condemnats pels seus crims o per haver desobeït Zeus.
Oriol López
Font: Déus i herois de la mitologia grecoromana
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
“No intentis consolar-me de la mort, gloriós Odisseu. M’estimaria més ser a la terra i servir un home pobre que no tingués mitjans, que no pas ser rei de tots els difunts que han mort”
μὴ δή μοι θάνατόν γε παραύδα, φαίδιμ’ Ὀδυσσεῦ.
βουλοίμην κ’ ἐπάρουρος ἐὼν θητευέμεν ἄλλῳ,
ἀνδρὶ παρ’ ἀκλήρῳ, ᾧ μὴ βίοτος πολὺς εἴη,
ἢ πᾶσιν νεκύεσσι καταφθιμένοισιν ἀνάσσειν
Aquil·les reflecteix en aquesta frase, dita a un Odisseu que visita l’infern, de quin trist consol era per als grecs pensar en la vida d’ultratomba
Molt il·lustrativa, Didac, aquesta referència a l’Odissea, a les paraules que Aquil·les adreça a Odisseu quan aquest segon visita el regne dels morts. Efectivament, no semblava pas donar-ne una perspectiva gaire abellidora.