EL FUTUR ÉS DELS CRÍTICS

baixaEls membres del comitè del govern d’ Unió i crítics amb la direcció perquè han fet una crida a CDC, ERC, ANC, Òmnium Cultural i Associació de municipis per la independència per negociar amb el full de ruta sobre la independència de Catalunya. Antoni Castellà, líder del sector renovador ha dit “Ens sentim legitimats.”

És d’esperar un pols entre el sector crítics i el sector oficial, dirigit per Duran i Lleida, per negociar amb Convergència la ruta cap al 27-S: “No podem donar l’esquena al 46% de la militància”, ha dit Castellà un altre cop i que ha fet una crida als afiliats crítics a no marxar del partit.

Els crítics, durant el comitè de govern d’ Unió, han proposat, que després del resultat de la consulta d’ ahir, el partit es comprometi a tirar endavant la independència amb les sis condicions que situa la pregunta sotmesa ahir a la votació. La proposta no ha estat aprovada.HOMENATGE-CARRASCO_ARAIMA20130407_0180_1

De fet  el sector crític d’ Unió ho té molt pelut, perquè Duran i Lleida domina fèrriament el partit, i els seus òrgans de govern, i no admetrà cap discrepància, més encara si té que veure amb la sobirania de Catalunya. Ho tenen tan pelut com ho va tenir Vila d’Abadal – i d’altres- que van haver de marxar del partit empipats. Els crítics d’ Unió, no són els dolents de la pel·lícula, com en general tots els crítics són els que canvien el rumb de la història, , com Galileo Galilei, com l’aviador Charles Lindbergh o els americans – fins aleshores anglesos- que es van independitzar de la Gran Bretanya el 1776.

Els crítics d’ Unió, són en definitiva gent conscient i conscients del moment pel que passa Catalunya, a diferència del sector oficial, perquè com va escriure Rovira i Virgili: “…Catalunya tingui plena consciència que és una nació; que els catalans se sentin catalans nacionals, que és l’única manera de sentir-se verament catalans.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
15 comments on “EL FUTUR ÉS DELS CRÍTICS
  1. Oriol López ha dit:

    Se’m fa estrany que sobre un tema tant clau per al futur polític de Catalunya hi hagi dins del mateix partit, Unió, aquestes diferències.

    • És estrany per a aquells que ens ho mirem des de fora de la política, però si ens ho mirem des de l’òptica partidista, no es tracta més que un miserable joc de poder. Gràcies per la teva aportació.

  2. rexval ha dit:

    A ningú no se li oculta que fa molts anys que Duran i Lleida es postula com a ministre del que siga del Govern Espanyol que siga. Potser “Podemos” li done alguna cartera ministerial… potser la de pompes fúnebres.

    Sempre he tingut un dubte sobre aquest senyor pensant en el que va passar quan la guerra civil. A quin bàndol s’apuntava? La burgesia catalana ho té molt clar. Abans que els anarquistes et lleven els calés, li’ls dones al general colpista perquè et toque una part del pastís després. Podemos o la Brunete?Ja sabem que feren els hereus de la monàrquica “Lliga Regionalista Catalana”.

    • Duran i Lleida de fet no pertany a la burgesia catalana, ell és de la franja – per tant aragonés- i va començar en la política municipal de Lleida ciutat. Però sí, la vida a Madrid, el passaport diplomàtic, el cotxe oficial li agrada molt… Gràcies per la teva aportació

      • rexval ha dit:

        Sabia que era de La Franja, però la seua vida l’ha passada a Catalunya i representa els interessos de la burgesa catalana igual que Convergència, de fet, un d’eixos que ixen en les tertúlies va dir que votava al PP, però que si visqués a Catalunya votaria C i U.

        Salut.

        PD. Duran no sembla massa rojoseparatista que diu un col.lega del bloc, el senyor Bixo.

  3. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Mireu, jo no entenc massa de política, i encara menys de les teranyines d’interessos que amb fils subtils teixeixen l’entramat d’un partit polític.
    Si jo milités en un partit, vaja que amb els meus calés jo coadjuvo a què el seu líder ocupi una suite en un hotel de can madrit i a que el partit es mantingui i pugui sufragar les despeses administratives del mateix, podria o no podria estar-hi d’acord.
    Si jo fos separatista, que ho sóc, però per altres conceptes (que són els que no entenc) milités en un partit que no vol la independència i que fins i tot posa pals a les rodes al procés que estem vivint, jo, un servidor, agafo el carnet de militant i el planto en mil trossos a la cara del seu líder, i aquí jo hauria acabat el tema.
    Per tant ara ve la meva pregunta a l’audiència, per si hi ha algú que m’ho pugui aclarir:
    1- Si UDC és unionista, aquests militants que formen part del corrent crític d’aquest partit, per tant a favor del procés, perquè hi militaven ?
    2- Perquè l’interès d’aquests d’entrar en una disputa, en una votació on sembla que ni la direcció els deixava el cens
    3- Perquè buscar-se maldecaps i barallar-se amb altres membres del mateix partit contraris al què tu puguis pensar ?
    4- No és més fàcil trencar el carnet i anar-se’n cap a un altre partit com van fer els dissidents del PSC ?
    5- La última pregunta: Què passarà ara amb el trencament, quan el portant veu al congrés dels imputats és precisament el botifler d’en Duran i el seu escolanet en Sanchez Llibre ? Com podran defensar el nostre problema ?
    Algú pot respondre’m ?

    • És lògic el que dius, però pensa que Duran i Lleida – i la seva capelleta- tenen el seu propi negoci molt ben muntat i no ho deixaran així com així.

  4. regi60 ha dit:

    Alerta amb Alber River i C’S, que “Ciudadamos” pertot arreu. He llegit que està disposat a acollir als que no estan content amb el seu partit.

    Per altra banda, al País Valencià es comporta com el que és, un partit espanyolista que fa de PP-2. El cas és que ja el coneixem:

    1- Manté que el valencià és una llengua diferent del català. De fet, en la col.lecció de llengües que exhibix en els seus pamflets i és “català” i “valencià” al mateix nivell que “francés” i “anglés”.

    2- Al PV, la coalició nacionalista d’esquerres COMPROMÏS ha donat la sorpresa i s’ha convertit en una força de primer ordre . p.e. Joan Ribó és l’alcalde de Compromís per l’Ajuntament de València – doncs bé, sus militants de Ciudadanos havien pactat amb els “rojo-separatistas, izquierda radical i filoetarres” de de tot li han dit a la coalició i el senyor Rivera els ha fulminat ipso facto. Per a aquest paio ex-PP, Compromís és la “Bildu-valenciana” amb qui no es por pactar. Resumint, és un partit de la dreta espanyolista més solament que amb accent català. Amb el PP sí que pacta.

    • regi60 ha dit:

      No done una, volia dir Albert Rivera.

    • Jo crec que a Albert Rivera se li escau una frase de la novel·la “Quo vadis”: “Et penses que ets un dimoni i els déus només t’han fet un belitre.” o una cosa per l’estil. Gràcies per la teva interessant aportació

      • rexval ha dit:

        Gràcies a tu i vosaltres pel bloc. Aprofite per fer una pregunta que no ve al cas. Crec que ets de Lleida. És de caràcter històric. Va sobre Jaume I i Lleida. El rei és molt estimat en els PPCC, però odiat a Aragó. A València vam tenir la mala fortuna que el maño Ubieto treballara en la nostra universitat. No solament era un “aragonesista” d’aquella maner sinó que sustentava punts de vista anticatalanistes i secessionistes de la llengua.

        Bé, la mania aragonesa ve dos dos llocs que són el mateix – la preferència per Catalunya de Jaume I -:

        Number 1: Com que Catalunya estava formada per uns comtats sota la sobirania del de Barcelona, va reclamar el comtat de Lleida – que es lluny de Barcelona – per annexionar-lo a Aragó. Jaume va dir que no.

        Numer 2: Conquistades les Illes sense intervenció aragonesa, aquest es posen a conquerir el regne de València perquè afirmaven que els corresponia. Fins i tot van posar furs aragonesos a les conquestes que feren, Arriba Jaume I i ho deixa ben clar. Res d’annexionar-se València sinó que va crear un nou esta – com a Mallorca o Mallorques – amb caràcter de regne i lleis pròpies – que realment eren adaptacions dels Usatges de Barcelona. Vés per on el català de LLeida i València són molt semblants . Idèntic si te’n vas cap el nord: Maestrat, Ports de Morella..

        Volia saber la teua / vosta opinió. És cert que Aragó volgué annexionar-se Lleida? Ha segut La Franja en alguna ocasió catalana de Catalunya? Hi he anat un parell de vegades i semblen lleidatans de Lleida, fins i tot diuen LOS amics.

        Gràcies.

        • Aragó històricament volia Lleida ciutat -durant la reconquesta- i posteriorment, va intentar fer-se seves comarques i poblacions que eren lleidatanes. Pel que tinc entès, Pau Gargallo va néixer no sé en quina població, que a la seva naixença era catalana però a posteriori va ser annexionada a Aragó. Efectivament, és un tema molt interessant, dóna per molt, i fins i tot per un treball. Gràcies per la teva sempre interessant aportació

          • rexval ha dit:

            Gràcies a tu, Francesc. Resulta curiós que la divisió eclesiàstica no coincidia amb estats o regnes. En concret a la diòcesi de Lleida pertanyies algunes – no sé si totes – les poblacions de La Franja. D’¡ací que la llengua siga la mateixa. Un altre cas semblant va ser la diòcesi de Tortosa, que inluïa el nord de les comarques de Castelló. L’efecte va ser el mateix, parlen la mateixa modalitat de llengua. El professor Sanchis Guarner va establir la importància de a religió per a la uniformitat de la llengua.

            Arriba de Democràcia, guanya el PP, li van amb el conte a la Conferència Episcopal y es produeix la segregació, no fora que estiguérem davant una mena de PPCC. Es desfan les diòcesis i ve el problema de l’art sacre conservat a Lleida i que Rudi i la resta dels promotors del LAPAO reclamen com a aragoneses. De pas aprofitaren alguns a Aragó per dir que els catalans els havien furtat el que ni que siga coneixien.

            Salut

            • Ara que recordo, no sé si va ser Jaume II que va incorporar Fraga a l’Aragó, però et prego que investiguis tu mateix

              • regi60 ha dit:

                Gràcies, tractaré d’esbrinar-ho. El que sí que és cert és que Aragó volia annexar-se Lleida però Jaume I – comte de Barcelona i d’Urgell- s’hi va negar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: