EL DIA DE SANT JAUME

La llegenda que sant Jaume va predicar  a la península ibèrica, i sobretot a Galícia, la llegenda que el 813 que es va trobar una tomba, amb el cos d’un home decapitat, van donar peu al camí de sant Jaume, el llarg peregrinatge, i una llarga tradició de Santiago de Compostela amb aquest sant. Per això, i en què es commemora la troballa de les restes de l’ apòstol, el dia vint-i-cinc de juliol, és la festa de sant Jaume – a Espanya Santiago apòstol-.

manifestacion6Sant Jaume és el patró d’ Espanya, a més de l’ exèrcit de cavalleria, de l’ exèrcit de terra. Però deixant de banda tot això, si ens centrem en la terra nadiua, Galícia, aquesta festivitat és el Dia Nacional de Galícia, des de l’any 1919 i  el Franquisme naturalment el va prohibir.

Enguany, el nou alcalde de Santiago de Compostela, el senyor Martiño Noriega – de la plataforma on conflueixen diferents formacions d’esquerra- el dia d’ aquesta festivitat,  primer  va rebre el president gallec i la resta d’ autoritats a la plaça de l’ Obradoiro.  Va acudir  a la parada militar, però en el moment d’ assistir a la missa tradicional del Dia de Galícia, va decidir retirar-se al seu despatx, per després, un cop acabada la missa, va tornar a estar amb els assistents. L’ alcalde va posar com obstacle la seva laïcitat i va afegir als mitjans: “Seria hipòcrita si digués que el format de l’acte és un format que m’ agrada, perquè representa determinats simbolismes que ja estan superats en la societat civil.”

El president gallec, va criticar l’absència de l’alcalde  a la litúrgia i ha dit “Santiago no seria Santiago sense Santiago”, a més “Aquesta fantàstica història inacabada de identificació entre un poble i l’ apòstol Santiago ha de ser recordada i festejada.”

Ens trobem en el cas de dues maneres de veure la política: la laica i la religiós, que va arribar al seu paroxisme en les revenges, en un bàndol i un altre, durant la guerra civil. La revolució francesa va establir les bases que per exemple, en què el súbdit deixava de ser-ho per convertir-se en ciutadà, l’estat deixava de ser confessional per ser laic. Això l’alcalde gallec ens ho deixa molt clar, però dins de l’acte fer un interludi per no acudir a la missa anual, és un acte lleig i innecessari. Sempre ho podia fer, però donat el seu caràcter de laic, no participar de la litúrgia

Molts dubten que Santiago hagués predicat per la península ibèrica, dubten que les restes siguin seves, d’ altres dubten de la religió, però sant Jaume és més que tot això per als gallecs, com sant Jordi significa per als catalans, en definitiva és un mite que commemorem – creients i ateus- , però com va escriure Eugeni d’ Ors “Ai del poble que deixa marcir la seva mitologia!”.

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
20 comments on “EL DIA DE SANT JAUME
  1. rexval ha dit:

    Jo em felicite que que molts acaldes progressistes no hagen fet el caldo gros a l’església. No som un país confessional catòlic mal que els pese a alguns. És més, hauria d’estar prohibit que les autoritats democràtiques participaren en actes religiosos públic. En els famosos EEUU la separació religió-esta és per llei total, i no diguem a França. Encara recorde quan vaig ser segrestat per l’estat espanyol per fer la mili a Còrdova – any 88 amb Felipe al poder – Ens obligaven a engolir-nos les mosses, sobretot les de cara al públic. Quan vingué el dia de no sé quina patrona, acudiren el Legionarios novios de la muerte i ens obligaren a desfilar amb ells, capellans castrenses inclosos, i a engolir-se una missa plena de al.lusions feixistes. Repetics: Felipe González ja era president.

    Misses? Per qui les vulga i prohibides per als càrrecs públics.

    • Jo crec que ets una mica radical, jo sóc partidari d’un estat laic, que tregui els privilegis de l’església catòlica, però no volguem ser “més papistes que el papa”. Hi ha moltes festivitats que estan en el dia a dia de la cultura, “nadal”, “festivitat de reis”, etc. i no passa res.

      • rexval ha dit:

        Jo no tinc res en contra d’eixes festes. Tinc el tema estudiat. No són festes cristianes, sinó paganes. El que passa és que el cristianisme les “cristianitzà”. Nadal és el solstici d’Hivern que en l’era de les cavernes ja se celebraba; després, els roman li dedicaren la festa a Satur – festes saturnals – i, finalment, els cristians digueren que en eixe dia va nàixer Jesús quan, Bíblia en mà, Jesús no va nàixer en desembre sinó quan feia més bé calor. Totes les festes important tenen un origen pagà. A Amèrica encara es veu millor. La Virgen de Guadalupe era realment un deessa pagana indígena.

        • D’acord, tenen un orígen pagà, però i què? ara tenen un sentit catòlic. Hi ha molta gent – sobretot en els pobles- que no són creients, però la festivitat del seu patró la celebren com el primer, perquè la litúrgia catòlica ha traspuat molt en la nostra vida. T’entenc, però també m’has de comprendre tu. Oi que fas festa per Nadal? doncs si tant laic ets no ho hauries de fer.

          • regi60 ha dit:

            Nadal és una festa pagana que celebre i celebra tot el món. La “religiositat” del tema és pera quatre persones a molt estirar. És la festa de la família i tots en tenim.

            Sobre les celebracions. A València ciutat el 9 d’Octubre si governa la dreta hi ha missa en la catedral. L’esquerra no hi entra. Si governa l’esquerra, ni hi missa dins del programa oficial. De fet hi ha socialistes catòlics que es neguen a la missa “d’estat”. Però cada qual que pense com vulga sempre que respecte als altres.

            • Jo et respecto, però crec que el laïcisme, dut a l’exageració no porta a res. Repeteixo, a un alcalde – per dir un càrrec a l’atzar- d’esquerres, particpar en algun acte religiós, per tal o tal altre patró, no fa cap mal, ni va contra cap convicció. Altra cosa és el tema dels privilegis de l’esglèsia catòlica, que no t’ho nego

  2. rexval ha dit:

    Perdó he errat l’any, va ser 1982 uns mesos després de Tejero.

    En les festes, ni bous ni sants. Estem en el segle XXI.

    • Hi ha moltes poblacions que les seves festivitats estan vinculades al seu patró – hagués existit o no- i que l’alcalde acudeix a missa no és cap delicte. L’ alcalde – tu dius progressita, jo només en dic laic- si no vol participar de la litúrgia que no ho faci, que es creuï de braços, només això.

      • rexval ha dit:

        La meua postura és aquesta. Mentre siga un càrrec d’un estat electe no por participar en celebracions religioses ostentant el càrrec perquè no tots els veïns són creients. Ara bé, quan no està exercint el càrrec, en el seu temps lliure, por ser el que vulga, com ara anar a missa, p.e.

        El que no pot ser és que si jo vull festejar el 9 d’Octubre, Jaume I, etc. part de la celebració siga una missa. Per ací no. A França això ni es planteja.

        • Jo crec que un càrrec – per exemple un alcalde- ha de participar en tots els actes, siguin polítics, religiosos etc. perquè li toca per responsabilitat política, i institucional

          • regi60 ha dit:

            Bé, cada qual té la seua postura. A mi, sent republicà i laic, m’agradà el detallet que l’acte de la proclamació del rei fora estrictament civil i no religiosa.

            • Jo sóc republicà, de centre-esquerra, nacionalista i sobiranista català, i creient. I se’m fot com sigui l’acte de la proclamació del rei.

              • rexval ha dit:

                Bé, coincidim en moltes coses. Jo sóc més radical i no tinc cap problema ni en catòlics ni en protestants. Al contrari, tinc excel.lents amics catòlics encara que jo no ho siga.

                Salut

                • Aviam, el radicalisme va ser un dels motius de la guerra civil espanyola. El laïcisme no s’ha de confondre amb l’anticlericalisme, molts cops es fa, i anar a una missa, i creuar-se de braços, si aquell patró o patrona signifiquen molt per a la població, comarca o nació. Moltes gràcies

                  • rexval ha dit:

                    Sobre la guerra civil es poden dir moltes coses, però no donem per fet i veritable el que no ho és. Ser radical no vol dir anar matant per on siga. Et pose d’exemple a un Premi Nobel britànic que era PACIFISTA, ATEU I ANTICLERICAL.En Youtube el tens. Va escriure un assaig molt interessant. Per què no sóc cristià? Li valgué una condemna a New York que incloïa la pronibició de donar classes als EEUU. Qui era el radical -segons se sol entendre esta paraula, el jutge intolerant o un professor que tenia unes idees i les defensava pacíficament? Saps que va ser amenaçat de mort en diversos països?

                    Salut i pau.

                    • És cert que sobre la guerra civil es poden dir moltes coses, una cosa que es pot dir que molts van confondre el laïcisme amb l’anticlericalisme: crema d’esglésies, crema d’imatges, insults a l’esglèsia catòlica que va ser un dels motius – no l’ùnic- que van provocar, o van servir d’ excusa a la guerra civil. A l’altre bàndol també hi van haver violències, però als feixistes els crec capaç de tot, i a la gent d’esquerres, els presumeixo la bondat, bondat fins i tot de participar en una festivitat religiosa, però que transcendeix la vida quotidiana, participar en un acte religiós de forma passiva i no passa res.

                    • regi60 ha dit:

                      Lluny de mi voler fomentar cap polèmica, però l’anticlericalisme és molt anterior a la guerra civil. L’església nadava en l’abundància mentre milions passaven gana i eren analfabets. Sempre estigueren al costat dels poderosos, i això ho sabia el poble, que era anticlerical perquè relacionava poder amb església. Mon para en té 88, imagina per on ha passat. Encara avui pensa que capellà igual a feixista. És una cosa que ha mamat des de xicotet. Jo li dic que no, que he conegut i fet amistat amb capellans marxistes, però a ell no li entra en el cap. La raó és ben senzilla:el poble odiava als explotador, i en eixa colla hi eren els capellans.

                      Ara no és exactament així, però algo n’hi ha. Rouco Varela és un feixista de collons i un aprofitat que s’ha gastat milions en el palau amb la misèria que tenim.

                      EL capellà de MELIANA, A 8 KM DE VALÈNCIA, és un altre fatxa que fa les mosses en castellà i fa propaganda del PP i deixa a l’esquerra i nacionalistes amb banyes i trident. L’altre dia aní a un funeral. Encara té dins una placa amb una creu gran on diu CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA.. i la llista dels seus morts quan en el poble arribaren a afusellar a mig poble per ROJOS Y ANTIESPAÑA. No puc evitar-lo. M’emprenya. I m’ho empassí tot per respecte al mort, que era molt catòlic, el tio de la dona. QUÈ PUC DIR? Que entre este individu i jo hi ha algo personal, que diria Serrat. Tots no són així, clar, però tenen un patró a seguir que no m’agrada gens.

                      També et dic que el bisbe o arquebisbe de VALÈNCIA i el PP els feren la punyeta a un grup de capellans nacionalistes per fer misses en valencià o escriure en una publicació, Saó, on mantenien idees que no casaven amb el nacionalcatolicisme i els papes anteriors, ben de dretes. La veritat é4s que catòlic i d’esquerres és rara avis.

                    • Naturalment, tu em parles de l’experiència de València que és molt diferent de la de Catalunya.

  3. rexval ha dit:

    Perdó si m’estenc massa. Solament dir que la missa tenia com a cloenda el Hinmo Nacional de España, nacional-catolicisme total. Vulneraren la meua conciència i no els perdonaré mai de la vida.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: