GENERACIÓ MOLLERUSSA I L’AU FÈNIX

bigben_fondo6Després de quaranta anys, la discoteca Big-ben de Mollerussa ha tancat definitivament. La direcció ha publicat un comunicat  dient el següent: “degut a la situació actual del mercat, al canvi d’hàbits de la joventut, i la situació econòmica.” Cal recordar que la discoteca de Mollerussa, va ser durant els anys vuitanta i meitat dels noranta punt de reunió de nombroses persones que acudien per gaudir de la gresca la nit dels dies festius. Eren sobretot gent de les comarques lleidatanes, però també hi havia gent de les comarques tarragonines, barcelonines i aragoneses.

Tots recordarem la seva magnífica sala de jocs – la bolera, futbolins, taules de billar etc. Un restaurant magnífic, la discoteca amb diferents sales, i els seus corresponents ambients. Tots recordarem que el seu pàrquing, una amplíssima esplanada de vehicles  amb matrícules de províncies com T-, B-, HU-, Z, – per aquella època la matriculació començava per la demarcació provincial- que no eren una excepció sinó una regla. Recordarem els seus famosos  i exitosos  concerts –la premsa parlava que  “tal o tal altre grup” , de moda del moment actuaria només a “Madrid, Barcelona y en la discoteca Big-ben”. Això, els que sentim l’orgull del nostre municipi i comarca ben amunt, ens feia sentir cofois.

Vidal Vidal, gran escriptor, columnista de les terres lleidatanes,  fa anys va escriure un article en què parla d’ aquest fenomen, que l’anomenava “Generació Big-ben”, però jo, una mica pedantment ho vaig redimensionar, amb el nom de” Generació Mollerussa”, perquè l’explosió de gent i ambient, no eren exclusius de la discoteca, sinó  que naixia a la capital del Pla d’ Urgell. Tots recordarem el pub “Tàndem”, “Èpsilon”, “Túnel” o  “Maniquí”… les pizzeries, hamburgueseries,  a més plenes de gom a gom. L’altra discoteca “Musicland”, de dimensions més reduïdes, però molt freqüentada els diumenges pels més joves.

Per tant, el fenomen no era només de la discoteca Big-ben, la discoteca s’havia situat als afores de la ciutat, i per tant dins de l’òrbita, i vaig creure que calia corregir “Generació Big-ben” per #GeneracióMollerussa, perquè tothom, anava a la discoteca Big-ben de Mollerussa.11800559_433984443439638_4835919744467632449_n

No crec que sigui un dia trist – molt menys d’alegria- el món canvia, es mou, evoluciona com així els seus costums. Potser ha estat un fenomen col·lateral – la crisi econòmica- que ha acabat amb un vaixell insígnia, de la vida lúdica de Mollerussa, i per tant de les terres de Lleida. Però Mollerussa d’ una forma o una altra renaixerà, i a tots aquells que van viure aquella època daurada, sobretot els visitants de Saragossa, Montblanc, Igualada i molts d’ altres llocs, els dedico els versos del poeta mollerussenc Jaume Vila: “Estic sol dins la boira… On són els meus amics? Us trobo a mancar tots”.

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: