SENYOR ROCA: S’EQUIVOCA ÉS SÍ O ÉS NO

f054e339efc84c0723227d4b683258bb7a5a5430El dimarts d’aquesta setmana Miquel Roca ha manifestat  que Unió Democràtica és “necessària i imprescindible per al futur de Catalunya”. Ho va fer tenint al seu costat Ramon Espadaler, de qui va dir “Manifesto la meva amistat manifesta per Espadaler”, alhora que elogiava les seves qualitats personals i polítiques. L’advocat de la infanta ha aclarit que no demanava el vot directament per Unió.

Tots coneixem les virtuts de Miquel Roc: bon orador, fi polític, bon jurista. També coneixem les seves idees: catalanista, demòcrata, però  candidat pel “Partido Reformista”, intent del caduc “encaix de Catalunya a Espanya” i que va ser rebutjat com candidat a govern espanyol pel fet de ser català.

Ell, més que ningú, hauria de saber que la Unió de Duran i Lleida – no és UDC de la seva fundació- tossudament decidida amb una Catalunya que sigui entesa a Espanya, a la vegada que respectada, és impossible, com s’ha vist de fa segles. No pas per culpa dels catalans, sinó dels governs espanyols, des del segle XIX fins al XXI. Als catalans i catalanes se’ns ha empès a l’actual situació: o quedar-nos a Espanya i que contínuament se’ns fiqui traves – Tribunal Constitucional, exèrcit, Casa Reial, etc.- o independitzar-nos i el que es faci a Catalunya, es decideixi des de Catalunya, tot, sobretot el més important.2cda92dc73cecde070b415cf413689d13a855641

La postura de la Unió de Duran i Lleida, vol més del mateix, és a dir,  perdre el temps o llençar el vot. És un partit polític amb un gran passat, però la gent que defensa el seus principis – Rigol,  Núria de Gisper i molts més-  ja no hi són. Només queda una posició el sí o el no, una altra cosa és perdre el temps o tirar el vot Ara més que mai, els catalans i catalanes hem de recordar els versos de Antoni Navarro: “Or, sang i fulgor de ginesta, i ocells encantant la floresta i estrofes de l’aigua i el vent…; la Pàtria prepara la festa gloriosa del ressorgiment!”.

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
8 comments on “SENYOR ROCA: S’EQUIVOCA ÉS SÍ O ÉS NO
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Si no vaig errat, aquest home és un d’aquells als quals anomenen com “els pares de la constitució”. Si no vaig errat aquest és l’home que va influir en que quan els bascos van comunicar (o) advertir els catalans que a ells els havien concedit el Concert Econòmic, des de Catalunya, insisteixo si no vaig errat, ell, en Roca els digué que ells com que eren solidaris amb espanya, en uns temps en que aquest país era oblidat i menystingut internacionalment, no podien exprimir -los (aquesta paraula és meva) més. Dit d’una altra manera: Vaja ! que havien de ser solidaris amb ells.
    I així anem ! D’altra banda, d’un home defensor de la reialesa corrupta, no se’n pot esperar res de bo.

    • D’acord, però el concert econòmic els bascos i navarresos ja el tenien abans, en temps de Franco. Jo crec que aquest home va intentar “la operació roca” de bona fe, creient en la “contribució catalana a Espanya”, que tots hi han caigut. Discrepo pel que fa al referent que és un defensor de la reialesa corrupta, és el despatx d’advocats defensa a Helena de Borbón, que serà el que serà, i que té dret a la millor defensa, ens agradi o no. Jo crec que de bona fe, creu encara en aquest “encaix” i no veu, o no creu en què això ja s’ha acabat. Com ERC va creure en la reforma constitucional que deia ZP, i el van fer president, i moltes coses més. Gràcies.

      • Jordi Camps i Vergés ha dit:

        Home, si d’un rei, en Joan Carles, que mentre ha estat fent de rei, ha anat cobrant comissions per tot el petroli que entrava en aquest país, llavors, no sé què hi enteneu per corrupció. Després que ens vinguin i diguin el tema del 3% a Catalunya. O és que us creieu que la seva fortuna, considerada si no torno anar errat, com la cinquèna d’Europa, l’ha fet a través de la seva feixuga feina. El seu pare, mentre era a Portugal, si els llibres no m’han enganyat, estava pelat com una rata, per tant allò que es diu ara de que hi ha una fortuna a Suïssa llegada pel seu pare a J. Carles, tampoc és tanta com per tenir la riquesa que té. Que la tal Helena de Borbó té dret a la una bona defensa, i tant, però que els fiscals li facin d’advocat, tampoc, i no voler acceptar que l’Urdangarin i ella eren corruptes . Això no és pas això.
        En Roca pot ser tan bon advocat com vulgueu, però aquest home no és, no fou ni ha estat mai creïble per cap lloc, mireu-ho per on vulgueu. Adéu-siau !

        • Desconec aquestes dades que estàs explicant sobre tripijocs de Juan Carlos, no m’estranyaria que fos veritat. Respecte a Miquel Roca, els advocats són advocats – tots- perquè són així, han de defensar a qui toca defensar, Cristina ha buscat el millor advocat, però malgrat tot, no crec que se’n surti així com així. Roca va ser un gran parlamentari, un gran polític. Gràcies per la teva aportació.

          • Jordi Camps i Vergés ha dit:

            Doncs si en teniu ocasió, llegiu “Un rei cop per cop”. No és a cap edició espanyola. Jo el vaig llegir en llibre normal perquè me’l van deixar. Però un dia, algú més que en estava al corrent, el va escampar per la xarxa en format digital.

            • Doncs Jordi, en dec una canya i una tapa de “callos” ;-)

              • Jordi Camps i Vergés ha dit:

                Si sabeu de quina manera es pot fer, jo tinc el llibre en digital, el qual us el podria enviar.
                Bé, no és talment un llibre digital, almenys no ho és perquè no té aquells formats amb tantes filigranes que tenen els digitals, puix es fet en format PDF, tot esperant que contingui íntegre el seu contingut del que jo vaig llegir. Jo no l’he llegit en aquest format, perquè com que com he dit anteriorment, ja l’havia llegit en paper.
                Ja direu alguna cosa.

                • Jo sóc partidari dels drets d’autor, i no de còpies fraudulentes, ja em perdonaràs, ja el compraré o el demanaré en préstec en una biblioteca. Gràcies.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: