Catalunya, què és el que es pot?

Hi ha qui m’ha dit que Catalunya Sí Que Es Pot no està contra la independència de Catalunya, sinó en contra d’El Procés™ tal com s’ha fet. Me’ls puc creure. M’han dit també que Catalunya Sí Que Es Pot aposta fermament pel dret a decidir; pel “dret a decidir-ho tot”, m’han matisat. Me’ls puc creure. M’han dit, per reblar el clau, que atesa aquesta voluntat democràtica inequívoca del partit d’en Pablo Iglesias Franco Rabell, hi haurà força independentistes que els triaran a ells i no pas al partit d’en Mas Romeva o a la CUP, que aposta per una ruptura immediata amb l’Estat espanyol, inviable, segons ells. Me’ls puc creure també.

Ara bé, el problema dels discursos, arengues i proclames, és que sempre arriba un moment en què s’han de plasmar per escrit, si és que hom vol que se’l prenguin seriosament. Aquest moment acostuma a ser l’entrada en allò tan bonic que anomenem “campanya electoral”. És aleshores quan tot Déu ha de plasmar els seus compromisos amb la ciutadania en quelcom que normalment anomenem “programa electoral”. Sobretot, perquè hem de saber si qui guanya compleix allò que va prometre i perquè hem de poder llençar-li el “programa electoral” pel cap si és que no ho fa.

Mirem, doncs, què diu Catalunya Sí Que Es Pot sobre la independència de Catalunya (sóc conscient que per a ells, “Països Catalans” seria massa demanar) al seu programa electoral:

Una magnífica i descriptiva foto del senyor @jordiborras

Res.

Bé, doncs mirem què diu Catalunya Sí Que Es Pot sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya (o almenys, quelcom que se li assembli):

Pàgina 208 (“Catalunya és una nació que té dret a decidir lliurement el seu futur”):

Per Catalunya Sí Que Es Pot l’exercici del dret a decidir passa necessàriament per una consulta o referèndum amb garanties per conèixer l’opinió del poble de Catalunya sobre el seu futur polític. La consulta o referèndum no admet substitutius com les eleccions plebiscitàries o una Declaració Unilateral d’Independència. L’actitud immobilista i antidemocràtica de l’Estat no pot ser argument per donar per amortitzades etapes, democràticament essencials, en la definició del nou estatus polític de Catalunya, ni per reduir el debat només a independència o statu quo, ja que la societat catalana és més plural i diversa que el que expressa aquesta opció binària i la situació política no és una fotografia fixa i pot canviar tant a l’Estat com a Catalunya.

La meva interpretació del text i de l’interlineat:

Les plebiscitàries no serveixen per autodeterminar-nos, hem de fer una consulta o referèndum sí o sí. El referèndum que hem de fer, a més a més, no pot contemplar només la independència i l’autonomisme com a opcions perquè les societats catalana i espanyola són més plurals i poden anar canviant segons bufa el vent (afegim-hi també el federalisme, el regionalisme, el centralisme, l’anarquisme i el menfotisme, doncs). Que l’Estat s’hagi negat rotundament a deixar-nos fer un referèndum i fins i tot hagi perseguit judicialment els promotors d’una consulta ciutadana no vinculant no és motiu per posar-se a cercar altres vies; hem de continuar insistint anys i panys o almenys fins que ens deixeu provar-ho a nosaltres, collons, que en Mas no en sap de pidolar a Madrid.

Pàgina 210 (“Unes eleccions el 27S per obrir un procés constituent a Catalunya”)

Tal com diu el Manifest Polític de Catalunya Sí Que Es Pot, l’obertura d’un procés constituent propi i no subordinat és la contribució que des de Catalunya  podem fer a la ruptura del Règim de 1978 a tot l’Estat, des d’una voluntat de  col·laboració fraterna entre els pobles i des de l’impuls de processos constituents  que puguin influir-se i afavorir-se mútuament, des de la pròpia identitat de  cadascun. Iniciar un procés constituent no prefigura el resultat final de la relació que Catalunya hagi de tenir amb laresta de l’Estat: una república catalana és tan compatible amb un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista, tot dependrà de la lliure decisió de la ciutadania.  

La meva interpretació del text i de l’interlineat:

Volem fer un procés constituent propi i no subordinat que culmini amb el referèndum amb permís i perdó de l’Estat espanyol que hem explicat fa un parell de pàgines. De tota manera, el procés constituent de la República Catalana no ha de ser necessàriament cap a la independència d’Espanya perquè estarà influït (no subordinat, oju, que consti) per altres pobles (Castella, segurament) que s’han d’afavorir mútuament i potser, com que el poble de Catalunya canvia segons bufa el vent, ens acabarà interessant més mirar cap a un meravellós i paradisíac horitzó federalista o confederalista (vuelta la burra al trigo).


La meva síntesi en general sobre el posicionament de Catalunya Sí Que Es Pot en l’afer català:

Voteu-nos i tornarem a l’escenari post eleccions autonòmiques de novembre del 2012, quan una gran majoria del poble català es va pronunciar en favor del dret a decidir. Però ara ho farem bé, perquè ara negociarem el dret a decidir sense en Mas i en Rajoy, que són uns paquets (i de la casta). Sí, ho farem sense en Rajoy, perquè a les eleccions generals espanyoles de desembre us demanaré que voteu en Pablo Iglesias si és que voleu que el procés constituent no subordinat que començarem el 27S acabi bé, amb un referèndum amb el permís d’en Pablo de l’Estat. Pel camí, com que per deixar-nos fer un referèndum en Pablo haurà de reformar la Constitució espanyola, òbviament amb l’ajuda de Catalunya, com el 1978, ens adonarem tots plegats de com ha canviat la plural societat espanyola, i de com de fort ens estimen, i decidirem abandonar la quimera independentista en pro d’un fabulós federalisme de germanor amb altres pobles espanyols, que en el transcurs de tot aquest nou Procés hauran deixat de votar massivament forces polítiques de la vella guarda com el PP o el PSOE (tal com han fet fins ara i tal com tots els sondeigs, cuinats evidentment per en Mas, pronostiquen que faran).

Podria ser diplomàtic, però no en tinc cap necessitat. Si un independentista convençut vota Catalunya Sí Que Es Pot havent-ne llegit el programa amb atenció, que s’ho faci mirar. Potser en lloc d’independentista és que és idiota absolut.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: