75 anys

Els lectors i lectores més veterans recordaran segurament que cada any, des que vaig començar el 2008, m’agrada publicar un apunt a tall de recordatori en aquesta data tan assenyalada. El 15 d’octubre. Perquè el 15 d’octubre de 1940 l’Estat espanyol, aleshores feixista, va afusellar en Lluís Companys, President electe de la Generalitat de Catalunya. Avui, 15 d’octubre del 2015, l’Estat espanyol, ara filofeixista, ostenta encara el dubtós mèrit de ser l’únic Estat del món que ha gosat assassinar un President triat a les urnes. És remarcable també que a dia d’avui aquell assassinat i aquell judici sumaríssim executat per un tribunal militar feixista sense cap garantia legal, no hagi estat condemnat, ni anul·lat, per l’Estat “democràtic i de dret” espanyol.

Lluís Companys i Jover

Reconec que he estat un il·lús. Jo em creia que fent aquí aquest humil recordatori contribuïa d’alguna manera a fer més visible la immensa taca de merda històrica que cobreix l’Estat cada dia una mica més. Era una farsa. El que per a nosaltres és una immensa taca de merda pudenta, per a ells és una gran medalla d’honor amb olor de roses. Només si en trec aquesta conclusió podria arribar a entendre determinades actituds demofòbiques com la d’imputar Artur Mas, President electe de la Generalitat de Catalunya, perquè va concedir al seu poble el que per als “demòcrates” del Gobierno i de l’independent poder judicial espanyol és un atemptat gravíssim contra la democràcia: opinar a les urnes, de manera no vinculant, sobre el futur del seu país.

Artur Mas i Gavarró, realitzant el gran atemptat contra la democràcia espanyola

La cirereta del pastís, d’aquest pastís de merda, la vam trobar en llegir la data que van triar els macabres fills de puta que mouen els fils a Espanya per citar a declarar Artur Mas. El 15 d’octubre. Podria haver estat el 14, podria haver estat el 16. Podria haver estat de setembre, podria haver estat de novembre. Però van haver de triar el 15 d’octubre. El setanta-cinquè aniversari. Casualitats de la vida, diuen. Però el cas és que amb això es fa realitat el pronòstic que un borratxo amb quota mediàtica va fer l’any passat. Avui el borratxo, cofoi amb la seva bona predicció, ja ha estarrufat totes les plomes. Sap que ho pot fer, sap que amb aquestes regles del joc la gent com ell no perdrà mai. Sap que ho té tot atado y bien atado.

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
11 comments on “75 anys
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    I és vergonyós que la tan “cacarejada” i tant “demòcrata” (en minúscules) de l’ U. E., no hagi posat els punts sobres les “i’s” als seus socis espanyols sobres aquest tema i sobres la dignitat. Tant valen els uns com els altres. Fem memòria: Fa anys en Junqueras quan encara era diputat al parlament europeu, va descobrir que el llibre de la constitució espanyola que hi ha al museu d’aquell “club” europeu, era amb l’escut franquista. Solució per arreglar-ho:
    Van girar la pàgina i ja està, ja no s’hi veia l’escut.
    Per tant, de què ens hem d’estranyar ? Perquè ens hem d’estranyar que aquell mateix club europeu davant de les feixistoides actituds del govern espanyol, es mantingui amb un silenci total ? De què ens hem d’estranyar que davant de la imputació del President Mas es mantinguin silenciosos ? On és la seva -la del club- democràcia ? Ah, sí! La tenen penjada darrera la porta dels lavabos d’aquella indecent -per a mi ho és- institució.
    Vatua l’olla ! De vegades penso que els de la CUP tenen raó quan diuen que no volen formar part d’aquella vergonyosa -per a mi ho és-, associació.

    • elbixo ha dit:

      Durant l’any 2013 vaig perdre totalment la poca estima que tenia per aquesta Unió Europea. Una Unió que no és de pobles, sinó de capital i mercats; una Unió que no és en pro dels drets humans, ni dels socials, ni dels polítics, ni dels culturals sinó dels mercantils; una Unió que encara considera “afer domèstic” la repressió judicial d’un Estat sense separació de poders contra la voluntat pacífica d’un poble europeu que vol decidir lliurement el seu futur.

      Tinc l’esperança que tard o d’hora assistirem al naixement d’una República Catalana. Però sobretot tinc l’esperança que aquesta República Catalana ens servirà per molt més que per canviar l’escut que duem al passaport. Vull que aquest segon origen del que gaudirem ens serveixi per replantejar-nos segons quines coses que ara semblen inqüestionables. Entre elles, la permanència (o l’entrada) en aquesta Unió que, per a mi, també és indecent.

      Gràcies per comentar, senyor Camps.

  2. rexval ha dit:

    La “petarda”, com li diu la meua dona, o siga, Sáenz de Santamaría, amb ADN genètic d’un altre Sáenz de Santamaria, el ministre de l’Interior, una tal Calalá aqmb l’accent al revés i un mafiós anomenat Felipe González, conegut per ser el cap del GAL han amenaçat amb llevar-li l’autonomia a Catalunya; almenys això he vist en les notícies. La petarda i el ministre posaven una cara que de fatxendes amb moltes ganes de riures que invitaven a pegar-los una hòstia directament.

    Si arribara el cas, l’única cosa que queda a sortir al carrer milions de persones i dirigir-se a tots el punts neuràlgics del poder i proclamar una República Catalana de facto protegida per tota els ciutadans excepte els traïdors de sempre i defensada per mossos, guàrdia urbana, policia municipals i les mateixes escopetes dels caçadors. Amb menys – però amb el recolzament alemany – Eslovènia es va proclamar independent. L’exèrcit federal, o siga, els serbis no hi van poder evitar-ho.

    Al govern espanyol ha de quedar-li clar que llevar-li l’autonomia no van a ser flor i violes i que els que puguen dir una jutges a sou de PP ens ho passen pel folre de les parts baixes, que tot és una pantomima política i que no l’acceptem de cap manera.

    L’única alternativa que els quedaria seria la Brunete, però no tindran collons p perquè això recordaria la invasió soviètica del 56 o la plaça de Tian an Men (perdoneu l’orto).

    El Maricomplejín ha de mostrar que els té ben posat després d’haver-se passat la mida amagat no com un puta però sí dins d’un plasma.

    Sembla un sainet o una sarsuela. Sense dubte, va a obrar pensant en les eleccions. Jo m’he sentit amenaçat per aquesta xusma i m’ha vingut al cap la lletra antiga del Segadors:

    Lletra completa i cant:

    Catalunya, comtat gran,
    qui t’ha vist tan rica i plena!
    Ara el Rei Nostre Senyor
    declarada ens té la guerra.

    (…)
    El comte duc d’Olivars
    temps ha que li burxà l’orella:
    “-Ara és hora, Nostre Rei,
    ara és hora que fem guerra.-”

    Contra tots els catalans,
    ja veieu quina n’han feta:
    passaren viles i llocs
    fins al lloc de Riu d’Arenes.

    (…)
    En sentir-ne tot això
    s’és avalotat la terra.
    En sentir-ne tot això
    s’és avalotat la terra.

    Ja entraren a Barcelona
    cent persones forasteres,
    amb el nom de Segadors
    perquè n’eren tems de sega.

    De tres guardes que n’hi ha,
    ja n’han mort a la primera;
    anaren a la presó,
    a dar llibertat als presos.

    (…)

    • Jordi Camps i Vergés ha dit:

      Benvolgut Rexval, Estic totalment d’acord amb el vostre comentari. Però ai las ! avui em sento molt, però molt pessimista. Ho veig tot de color negre. Penso que ho tenim tot perdut amb la posició i actitud forassenyada dels descamisats de la CUP. De veritat són independentistes aquella gent ? Permeteu que ho posi en dubte. De què serveixen unes idees independentistes, si ells són o seran els primers en boicotejar-la, ara que la tenim a tocar ?
      Responent a un fragment del vostre comentari -segon paràgraf- , la gent no sortirà al carrer. Els tirans de can madrit ho han ben lligat, com en francu l’assasí. Multes de fins a 300.000 €, per segons quines actuacions. De ben segur que aplicaran segons els convingui, l’expropiació de comandament dels Mossos per part d’aquell govern tirà i altres moltes més coses. La societat d’avui està massa ben aposentada. Sí, poden tenir sentiments independentistes, però d’aquí a sortir al carrer en un altre sentit, que no seria pas precisament el d’una manifestació organitzada, on hi podrien haver-hi fins i tot aldarulls, la gent no es mullarà pas.

      • rexval ha dit:

        Hola, Jordi;

        Políticament em sent més a prop de les CUP que de Mas, però donades les circumstàncies, el que haurien de fer és votar-lo perquè sortís president; d’aquesta manera seria més difícil – penso jo – que els espanyol li feren la mà i es comptaria amb majoria absoluta en el Parlament, que podria traure lleis, declaracions, etc. de tipus patriòtic que tindrien el suport d’altres polítics com ara els d’Ada Colau.

        Jo crec que donat el cas sí que sortiria gent al carrer, que ja són avesat. No m’entra en el cap que inhabiliten Mas o suspenguen l’autonomia i el poble es quede en casa. El cas és dir-los a aquests fatxendes: a veure què hi fots que aquí estem tots.

        En fi, tant de bo que no passi res perquè tens raó que la llei mordassa la van traure per fer-la servir.

        Una abraçada.

        Regí

      • elbixo ha dit:

        Benvolgut senyor Camps,

        Sota el meu parer, només algú qui desconeix totalment la història i la filosofia de la CUP podria dubtar tan irrespectuosament com vostè ho ha fet del veritable compromís de l’esquerra independentista amb la independència dels Països Catalans (la independència de debò, la que ho ha de canviar tot, no només l’escut del passaport). Si no recordo malament, va ser el mateix Artur Mas qui després de les duríssimes negociacions per acordar el “procés participatiu” del 9N, va reconèixer la ferma voluntat de la CUP per tirar-ho endavant, essent els últims en aixecar-se de la taula de negociacions quan d’altres formacions ja donaven la consulta per perduda. Sentir ara aquestes acusacions indiscriminades cap a la CUP pel simple fet que no volen basar tot el procés en la figura d’una sola persona, em fa venir mal de cor.

        Personalment, si m’obliguessin a dubtar de segons qui de dins l’espectre ideològic independentista, no tingui cap dubte que seria d’aquells qui fa dos dies encara reclamaven un meravellós pacte fiscal com a solució per a l’encaix del Principat a l’Estat espanyol. No tingui cap dubte que seria d’aquells que van presentar-se el 27S amb una llista de candidats que incloïa “independentistes” tan “transversals”, però tant, tant, que fins i tot n’hi ha un que acabaria amb el procés si l’Estat ens oferís un nou Estatutet d’Autonomia.

        No sé si és pel fet que sovint vaig descamisat, però el 27 de setembre del 2015 vaig votar la CUP. I mil vegades més els tornaria a votar si mil vegades més em trobés en la mateixa tessitura.

        Salutacions,

        • Jordi Camps i Vergés ha dit:

          Benvolgut Sr. Elbitxo
          Amb tots els respectes l’he de dir tot el què segueix: Preveig que entre Vostè i jo deu haver-hi molta diferència d’edat i per tant mai no podrem posar-nos d’acord. Veig que les veritats couen, oi ? Dit això, l’he de dir que aquesta vegada em penso que Vostè ha errat el tret: Qui és l’irrespectuós Vostè i els que són com Vostè, o jo ?
          Miri, que Vostès vagin vestits com vulguin en la seva vida privada, res no hi tinc a dir. Però quan en moltes de les institucions tant d’aquí com de l’estranger, per norma des de fa segles es venen mantenint unes formes i normes, Vostès no tenen cap dret a trencar-les per lliberals que siguin en les seves les seves maneres de vestir, ja que no són les que els canons, la ètica i el respecte a altri estableixen. Per la mateixa regla de tres quan van al Parlament, per què no hi van amb calçotets i samarreta que és més còmode ? Sense arribar al punt anterior, no tindrà la barra de dir-me que no hi van descamisats (camiseta per sobre i texans), oi ? Llavors qui és l’irrespectuós ?
          Miri, si a mi em conviden a un casori, em vesteixo com cal per no ofendre qui m’ha convidat i la resta d’assistents; si jo vaig a un concert de música clàssica o a una òpera, no podria acceptar veure l’orquestra vestits amb texans i camisetes amb eslògans, i si assisteixo a una inauguració, ídem de ídem.
          No els assisteix cap dret volent trencar unes regles no escrites i l’harmonia en les maneres d’aparença exterior. És això tant difícil ? És que anar descamisat, he dit descamisat, és el seu uniforme ? Doncs cony ! si ho és, vesteixin de paisà quan facin de polítics per no fer mal d’ulls a la gent, no solament la de l’hemicicle, sinó aquella altra molta gent que els veu.
          I ja com a tema apart i entrant en el polític, no tinc per què saber la història de les CUP, només faltaria això. Amb la meva història present que estic vivint en tinc prou, i pensi que no m’agrada gens. Jo només veig que el procés català s’està anant en orris, i les CUP hi tenen molt a veure en això. Tot plegat pura partitocràcia. Als polítics se’ls en fot un rave el poble. Hi ha una virtut que se’n diu generositat que ha de prevaldre per part de tothom, uns i els altres, però veig que d’això, aquell partit en especial, n’hi suposo un greu dèficit. Al capdavall, si no vaig errat, només es tracte de fer un pont de 18 mesos, més o menys, i novament eleccions.
          Contra allò que pugui pensar no sóc de la corda del Sr. Mas, mai de la vida !. Només vull i cobejo la independència de Catalunya i no em queda gaire temps per a veure-ho… si és que a aquest pas ho arribo a veure.
          Ah! Aquí tanco el debat i desconnecto del bloc, en especial del que Vostè lidera, no tinc cap gana de que se m’ofengui amb coses com ser “irrespectuós” quan no és així, ja que “a los hechos me remito” que diuen en l’idioma del país veí. Al capdavall, havia expressat la meva opinió, a la qual Vostè pot o no pot estar-hi d’acord, però no dir-me que sóc irrespectuós, ja que no he insultat ningú.
          Atentament

          • elbixo ha dit:

            Benvolgut senyor Camps,

            Només diré una cosa, que de ben segur sabrà que no l’he inventada pas jo: les regles injustes i/o absurdes (ja siguin escrites o tàcites, adquirides per costums arcaics) s’han de trencar. I les trencarem. I de fet, ja les estem trencant, mal li pesi al tradicionalisme burgès.

            Li dono tota la raó, això sí, en una cosa: segurament mai no ens posarem d’acord. Així doncs, entesos que no ens entenem.

            Espero que passi una agradable tarda de diumenge,

            • rexval ha dit:

              Docs pel bé de Catalunya ara és imprescindible que els independentistes es posin d’acord i que oblidin les diferències. Ja tindran temps de discutir més tard. Ara s’imposa la unitat.

              • elbixo ha dit:

                Estic convençudíssim, senyor Rexval, que en allò important ens posarem (es posaran) d’acord. Tothom, Mas inclòs, sap que ens trobem en un moment transcendental perquè al capdavall el que importa no és qui presidirà la comunitat autònoma de Catalunya, sinó com podem aconseguir el més ràpid possible la República Catalana.

                Fins i tot estic convençudíssim que el senyor Camps i jo ens posaríem d’acord en que per assolir el nostre objectiu comú bé caldrà trencar algunes regles que fins ara no hem gosat trencar mai.

                Bon inici de setmana,

                • rexval ha dit:

                  <Gràcies, senyor elbixo. Jo també crec que arribaran a un acord. És imprescindible i crec que el poble no perdonaria mai a qui no contribuïra a tractar de solucionar les coses.

                  A Espanya estan rient-se perquè els polítics catalans no es posen d'acord. Això no pot ser.

                  Salut //*//

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: