Bon cop de CUP

Una de les petites novetats informatives sobre l’affair CUP que aquests dies té el país aguantant la respiració ha estat la piulada següent d’Antonio Baños:

ind.jpg

Per qui no estigui avesat a Twitter, això s’ha d’entendre així: Baños comparteix l’opinió de Francesc Ribera Titot segons la qual sense independència no hi ha revolució. Sí, ja es parla en aquests termes —per qui no estigui al dia de l’argot del procés—: la paraula independència ja l’arriba a pronunciar fins i tot el president en funcions i la paraula revolució remet a altres expressions com ruptura social o empoderament popular del vocabulari CUP-QUERTY-COLAU.

Arribats en aquest punt, diríem que els indepes s’alinearien en dos grans eixos ideològics: (1) els que consideren que primer va la independència i (2) els que creuen que primer va la revolució. Sí, d’acord, també són molts els que reivindiquen que no hi haurà una cosa sense l’altra i, per tant, o es fan alhora o no es faran, però aquests són o bé de tipus 1 o de tipus 2, però disfressats. I aquí rau tot el misteri que es començarà a desvetllar diumenge, quan la CUP parli: en quina proporció els militants del partit de les assemblees són de tipus 1 o 2. No hi ha més.

Amb aquest esquema al cap, s’entén que la piulada de Baños el situa, de facto, en el tipus 1 (sí, sí, el seu discurs és de fer-ho tot alhora, però la frase de Titot ho diu tot). I des d’aquí li farem costat recordant una contradicció fonamental dels activistes de tipus 2. Si abans de la independència va la revolució, com s’ho faran en un sistema democràtic que imaginem que voldran mantenir? Cal recordar que les bones revolucions, les de debò, les històriques, no sempre han estat basses d’oli democràtiques. No ho va ser la russa, no ho va ser tampoc l’americana ni, per descomptat, ho va ser la tallada de caps nobles per part dels revolucionaris francesos. I l’èxit s’ha d’atribuir precisament a això: quan no tens la majoria, només et queda la violència i, si no, si ens dediquem a comptar vots, potser ja no hi ha revolució. Ara tornem al nostre escenari: la CUP no és majoria, CUP+CSQEP tampoc no és majoria i per molt que estirem, l’esquerra transformadora no és majoria. Una revolució d’esquerres democràtica seria francament difícil i, de fet, si analitzem quins països al món mantenen la seva revolució d’esquerres ens trobarem algun cas poc edificant a centramèrica, règims de partit únic com el xinès o el Gran Germà de Corea del Nord. Els exemples disponibles no són per tirar coets per celebrar l’arribada de la revolució d’esquerres.

Si acceptem que el país és plural i que l’hem de construir —recordem el procés constituent— entre tots, no podem fer una puntada de peu a la dreta, ni al centre, ni a l’esquerra moderada. No podem fer-la fora del país, no podem fer que calli, no podem empoderar una part de la població en contra d’una altra. La unitat popular no és la unitat de les esquerres i prou perquè això equivaldria a tergiversar la paraula popular. Unitat popular vol dir unitat nacional. Quan Manuel Delgado es pregunta si podem confiar que ens treguin de la situació en què estem els mateixos que l’han provocada (article, aquí), està cometent una falta de demagògia digna de la millor dreta: confiar en Junts pel Sí no és el mateix que confiar en qui ha provocat la situació actual. Junts pel Sí és l’eix central de la societat mobilitzat per una causa comuna. És Convergència però també és Esquerra, són socialistes, independents, associacions civils, és una amalgama de gent que no es pot identificar amb la Convergència i Unió de les retallades si no es vol faltar a la veritat. Sense tota aquesta gent, la independència no serà possible a causa d’un simple argument matemàtic de comptatge. I sense la independència, cap revolució serà possible, perquè imaginem que els revolucionaris de tipus 2 deuen estar d’acord amb els de tipus 1 en el fet que tot això s’ha de basar en les urnes. O no?

Antoni

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Bon cop de CUP
  1. mercè ha dit:

    Molt d acord amb la teva opinió, bon argument.

  2. rexval ha dit:

    Igual la CUP no se n’adona però Catalunya està fent el ridícul i els espanyols quasi es pixen de riure. Sent com són una ínfima minoria no poden pretendre que la immensa majoria balle al seu toc. Si per culpa d’ells no surt la independència, la propera vegada no els votaran ni els seus companys de fumats de porro. Ja estic fins als nassos de veure’l a la teu al de les ulleres i la corbateta i la noia morena sempre amb motxilla com si foren estudiants d’institut. Fan un ridícul espantós agafant el taxi, per això en totes les teles espanyoles els trauen així i aprofiten per dir que Mas està fent més el ridícul encara que ells. Què volen? Més eleccions? Els catalans acabaran cansant-se d’aquesta gent i no tornaran a perdre el temps. Millor que fumen porros en els seues assemblees que no tenen ni ordre ni concert, ni programa ni són capaços d’arribar a cap conclusió. Molt de moure el puny com si fossin orangutans i res de res.

  3. rexval ha dit:

    Han dit que el 27. De quin mes i any? Si ells haguessin de governar, seria un caos en el sentit de desastre, la CUP està perdent credibilitat i estan demostrant que no aprofiten com a polítics. Les revolucions es fan en les barricades amb fusells i granades de mà, no amb xerrameca o verborrea sense límits. En els parlaments no hi ha revolucions. Aquests són un excepte de per què es va perdre la guerra.

    Regí.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: