MÉS CONTRA CATALUNYA

losconstitucionales

Enter a caption

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la resolució independentista del 9 de novembre del parlament català. Els arguments són que dita declaració va en contra dels principis bàsics de la constitució i l’estat de dret. Aquesta sentència ha donat la raó als arguments del govern espanyol, que en el seu recurs denunciava l’incompliment del parlament de Catalunya de set articles de la constitució espanyola.

Aquesta sentència era de preveure, Espanya no acceptarà mai que Catalunya no s’independitzi. L’excusa és la constitució, com podia haver estat qualsevol altra cosa, però el que fa riure sense ganes, és que el parlament català hagi vulnerat set articles. Cal dir  que la constitució, com tota llei, és interpretable, segon que el govern espanyol, ha vulnerat un fotimer d’articles per no dir la constitució sencera, per exemple “”Nadie puede ser privado de su libertad” (article 17.1).  “Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen” (18.1) “Se garantizará el secreto de las comunicaciones…” (18.2). “Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones..” (20.1 a) “Se reconoce el derecho de reunión pacífica y sin armas.” (21.1). “La administración no podrá imponer sanciones que, directa o subsidiariament, impliquen privación de libertad.” I molts més que es podrien citar, i que les institucions espanyoles es passen per l’arc del triomf.

Els tribuna constitucional ha fet bones les paraules del savi –a més glòria d’ Espanya que no pas de Catalunya- Eduard Punset:  “Els neuròlegs i els psicòlegs han buscat inútilment les causes de la sistematització dels odis col·lectius que perduren durant dècades, justament, per la negativa dels humans a canviar d’opinió.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “MÉS CONTRA CATALUNYA
  1. elbixo ha dit:

    El realment sorprenent seria que el Tribunal Constitucional no intentés —noti’s que dic “intentés”, perquè aquesta pantomima és només un intent, mal els pesi— carregar-se per tots els mitjans una resolució que a l’apartat sisè diu el següent (cito textualment):

    “(…) aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència (…)”.

    Els hem dit que aquí ja no hi poden dir ni fer res. Que no els escoltarem. Que no els farem cas. Que les seves sentències ens les passem pel folre dels caixons. Per tant, trobo que és bastant normal que es posin així. Ara bé, nosaltres no els hem de fer ni cas, tal com vam dir que faríem.

    La situació, per fer una comparació planera, és com la que ens trobaríem si amb proves fefaents denunciéssim algú que està exercint la medicina sense tenir-ne els estudis i acte seguit aparegués el metge impostor i pretengués anul·lar-nos la denúncia dient que som folls.

    Absurd i inútil de cap a peus.

    • Sí, t’entenc perfectament, però les lleis són interpretables, de vegades amb bona intenció, i Espanya les interpreta a la seva manera,és a dir, a la seva manera. No ho justifico, ho descric. Gràcies per la teva aportació que espero que no sigui la última.

  2. rexval ha dit:

    Aquest Tribunal ha esta aquesta vegada més ràpid que “Correcaminos”, en canvi va trigar crec que 5 anys en tombar l’Estatut. Oi que la cosa té conya? A més, quina legitimitat tenen uns paios que ha estat ficats pel PP i del PP mengen per a dir res? No són neutrals. Al País Valencià el PP ha robat cosa de no dir, però com que els jutges són del PP – hi ha cassos d’amistat personal – ací no condemnen o no jutgen ningún i això que la llista és llarga començant de Rita i Fabra i acabant per Zaplana que hi arribà dient en el seu lleig accent murcià: “Vamo a forranno”. I ja ho crec que va fer diners i un piset de 550 m2 en la Castellana i una cadireta en Telefònica.

    Sobre el tema català, mai no es podrà fer res parlant amb qui no vol escoltar. Mai. Que jo sàpiga, la història ens diu que aquests processos es fan amb barricades, fusells i magranes. Així ha estat sempre en tot el món excepte en casos molts comptats on España no hi figura. Ni España, ni França ni Regne Unit li han “concedit” la independència a ningú que no s’haja alçat en armes. Puc assegurar-ho com estudiós de l Història. Irlanda, Algèria o Cuba no “se n’anaren” negociant amb ningú. Ni el Quebec ni Escòcia tampoc, vull dir, Canada i UK sabien el resultat del referèndum i per això el feren.

    I – espere que se’m comprenga – jo sóc pacifista i contrari a qualsevol tipus de violència, però vés per on, la història és lo meu i aquest tema el tinc estudiat. Les excepcions a la norma – Islàndia – són això, excepcions pròpies de països democràtics avançats, ací governa un partit fundat pel ministre del dictador, Fraga i el PP.

    Salut //*//

    • L’exemple és Islàndia, Groenlàndia o Escòcia, per una altra manera… no crec que en les guerres o més ben dit, no m’agraden, potser que algun siguin necessàries, o un mal menor. Però tens raó, ara com ara, Espanya no es deixarà tórcer el braç. Però això sí, ara per ara, però algun dia sí.

      • rexval ha dit:

        A mi m’espanten les guerres, però m’agrada la història i sé que casos com ara Islàndia o Groenlàndia són excepcionals. España no és Dinamarca. Els espanyols no han donat mai la independència pacíficament. Tota Llatinoamèrica va independitzar-se per la força de les armes. He llegit els document de Cuba i Puerto Rico quan sobre 1850 demanaren “autonomia” DINS d’España. Res. Finalment, quan se la prengueren pel seu compte, España va enviar les tropes. Arribà un moment que els bravucons hispànics anaven perdent la guerra. Aleshores, Madrid digué que sí a l’autonomia. Lògicament els des les illes caribenyes ja no pararen fins obtenir la independència. Una altra cosa va ser la intervenció dels EEUU molt pareguda a la de França en Catalunya en 1640-41.

        Sincerament, España no donarà mai la independència. No m’entra en el cap.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: