Vagin tots a cagar a la via

Mas Sí. Mas No. Ah, l’etern debat. El debat interminable que tanta passió genera. I tanta pressió. Sobretot la que exerceixen els més nombrosos contra els que ho són menys, per tal d’aconseguir doblegar-los la voluntat, la paraula i l’essència. Jo ja els ho vaig dir fa unes setmanes: si de mi depengués, l’acord ja s’hauria assolit. ¿Que preferiu un President amb 64 vots i sense l’aval de tots els diputats i diputades independentistes abans que un President amb 72 vots i l’aval de tots els diputats i diputades independentistes? ¿Que de debò ens voleu fer creure que un President de majoria simple beneficiarà la imatge d'”El Procés” més que un President de majoria absoluta? Doncs, au, va, ja el teniu —els diria jo— calleu ja i avancem de debò cap a la independència d’una punyetera vegada. Calleu ja i fem el pla de xoc, el pla de xac i el pla de xuc. Que el poble no pot, ni vol, esperar més.

Però això no depèn de mi (per sort, també els ho dic) ni d’en David Fernàndez (per desgràcia, també els ho dic). Això depèn dels qui vam triar a les urnes. De tots. Dels 62 i dels 10. I ara per ara, els 72, totes i tots, repeteixo TOTES I TOTS, anteposen la figura d’en Mas al procés. Tots diuen que no, que els qui posen tots els pals a les rodes són els altres, que ells són els bons, els que van guanyar per majoria o els que tenen la coherència més absoluta. I els altres són dimonis escuats teledirigits per agents del CNI des de la seu del PP. I anar fent. Entre el “O Mas o A Cagar” dels uns i el “O Consens o A Cagar” dels altres. Tots i totes culpables. Uns més que d’altres, sota el meu parer —ja els ho he comentat molts cops— perquè negar-se en rodó a debatre el que sigui i a consensuar el que sigui jo ho trobo poc democràtic, sobretot en el marc d’una negociació tan transcendental. Però en fi, cadascú té les seves prioritats i les seves preferències, i evidentment totes han de ser respectades igual. I encara més si han sorgit de les urnes, com és el cas.

Amb tot això el que vull dir és que ja començo a estar-ne fins els mateixos collons. Fins els collons d’uns polítics incapaços d’executar un mandat democràtic i fins els collons dels insults i de les idioteses que la claca de cadascú va vomitant a les xarxes socials, als articles, les columnes i les editorials de diaris. Mirin, vagin tots a cagar a la via. Vagin tots a la merda en barca. Deixin-me tranquil. Despertin-me quan hi hagi acord, si n’hi ha. Despertin-me quan els qui afirmaven que l’acord de Junts Pel sí no explicita que el President hagi de ser en Mas, tornin a dir el mateix. Despertin-me quan els qui afirmen que no fallaran, no fallin. El 20 de desembre no cal que em despertin; si em desperto jo tot sol, segurament passaré el dia amb uns bons amics animalistes. I sobretot, sobretot, si al març encara estem igual que ara, no em despertin sota cap concepte.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with:
Arxivat a Cultura i Societat
10 comments on “Vagin tots a cagar a la via
  1. rexval ha dit:

    I dic jo ingènuament, no es podrien buscar els vots en una altre lloc , no sé en Catalunya sí que es pot? Tinc entès que algun independentista hi ha? També es podria governar en minoria. A Catalunya i el País Basc ja s’ha fet. I si els de la Cub al quadrat volen estar tot lo dia fent assemblees entre porro i forro que els bombin. Sembla un acudit el d’aquesta gent. En les teles fatxes espanyoles es descollonen fins arribar a l’orgasme. S’està desprestigiant Catalunya i la institució de la Presidència de la Generalitat. Em tem que cada vegada van a haver-hi menys independentistes. Votar-los per a què? Per a estar dos mesos mirant com perden el temps? Vergonyós.

  2. elbixo ha dit:

    Bona tarda, senyor Rexval.

    No sé pas si els militants de la CUP acostumen a fumar porros a les seves assemblees. Jo en conec uns quants i li puc assegurar que normalment no van fumats. Ara bé, no he anat mai a cap de les seves assemblees, així que no puc parlar-ne. M’imagino que vostè sí, ja que sembla estar-ne convençut. Tampoc sé si els de Convergència es foten cocaïna pel nas entre reunió amb La Caixa i reunió amb La Caixa. Ni m’importa, si vol que li digui la veritat. El que sí sé, i n’estic plenament convençut, és que d’aquest ridícul tanta culpa en tenen els uns com els altres. Reitero, doncs, el que he dit a l’apunt d’aquí dalt: tots i totes en són culpables. Tots i totes. I en especial, i sota el meu parer, qui té més culpa és aquell que va dir que aquest procés no tenia res a veure amb personalismes, que ell tant podia ser l’últim com el primer, i ara es nega a fer una passa, no cap enrere, si no cap a un costat, fent encallar el procés. Els altres, com a mínim, deien una cosa i aquella cosa que deien és el que estan fent.

    Per acabar, li agrairia infinitament que aparqués, almenys durant un temps, aquest menyspreu que exhibeix cap aquells que pensen diferent, s’organitzen diferent i actuen diferent. En la diversitat hi ha la riquesa i el respecte no hauria de faltar-nos mai. I menys encara si l’objectiu que perseguim és comú. Amb això no vull negar-li la seva llibertat d’expressar la seva opinió en contra d’uns o a favor d’altres, només faltaria. Però, si us plau, mirem de no trepitjar-nos la mànega entre nosaltres, home, que tots som bombers.

    Salutacions,

    • didaclopez ha dit:

      El problema central és de sistema electoral. El president hauria de ser elegit per vot directe, segurament a dues voltes. I el parlament, també, però en eleccions diferents.

      • elbixo ha dit:

        Absolutament d’acord. Però el sistema ara per ara és el que és, així que caldrà sortir de l’atzucac amb la màxima coherència i amb la màxima dignitat possibles.

  3. rexval ha dit:

    Lo dels porros és un dir. Jo ni sé ni m’importa què puguen fumar o fer. Quant a la ideologia s’equivoca vostè. Estic més a prop de la CUP que de Mas. Votaria als anticapitalistes perquè jo també ho sóc. En canvi a la dreta no la votava ni borratxo siga catalana o de Groenlàndia. El que em té tip és la falta de pressa de la CUP. Dos mesos? Encara queda temps? Collons. Lluís Llach no és de dretes i està pels Junts X Sí. De vegades hem d’aparcar la ideologia amb minúscules i fer país. A la CUP que, no ho oblidem , en són una minoria, els han oferits ja massa. La independència és més important que qualsevol altra cosa. Però aquests erre que erre, que Mas, no , no i no.. i ha de cedir el 90 % dels independentistes encara que se’ls haja oferit mides de caràcter social. Si ERC ho accepta perquè aquests no? Pose vostè qualsevol tele espanyola i veurà com se’n riure els periodistes a sou d’Espanya. Hem passat del “Visca la República Catalana!!!!” a “A dormir a Pikolin”. En un procés com aquest amb la importància històrica que té, està clar que Mas l’ha de capitanejar perquè ells va ser qui va firmar els papers que poden dur-lo a presó mentre la CUP estan d’assemblea. Jo estic entre el marxisme i l’anarquisme, però en aquest cas votaria a Mas. Ja tindrem temps per discutir entre nosaltres. Ara cal la unitat i la CONFIANÇA ENTRE ELS INDEPENDENTISTES O TOT AIXÒ SE’N VA A FER LA MÀ. i SI CAL FICAR EN PRESÓ A ALGÚ DE CIU, TRANQUIL, QUE DAVANT HI HA MILERS DE LLADRES DEL PP QUE ENCARA SÓN AL CARRER.

    VISCA LA REPÚBLICA CATALANA DELS PAÏSOS CATALANS //*//

    • elbixo ha dit:

      Dissenteixo en bona part del que diu, senyor Rexval, excepte en el fet que probablement sigui cert que l’esquerra independentista està allargant els seus debats interns una mica massa. Suposo que deu ser complicat això de quadrar agendes i calendaris per poder tenir en compte l’opinió de la militància en cada decisió de pes.

      En canvi, això que diu de la minoria i de les suposades concessions que Junts Pel Sí ha fet a la CUP, no ho veig així. No es tracta d’imposar el que diuen uns per sobre del que diuen els altres, crec jo. I si bé és cert i indiscutible que Junts Pel Sí té majoria, també és igual de cert i igual d’indiscutible que per fer útil aquesta majoria els cal el suport de la minoria. Per tant, toca negociar. I estarà d’acord amb mi que negociar vol dir estirar i arronsar. A partir d’aquí cal recordar que la CUP va dir i repetir abans del 27S que no investirien en Mas i que en canvi, Junts Pel Sí, per boca del seu número 1, va assegurar que l’acord de la llista unitària no explicitava que el President hagués de ser per nassos en Mas. I doncs? Qui ha canviat de discurs? Qui està posant ara els pals a les rodes? En veient les posicions inicials d’ambdues formacions, i tenint en compte que sempre que sigui possible s’ha de mantenir la paraula donada als votants, ¿no seria més adient trobar un President de consens que pugui tenir el suport de 72 diputats en lloc d’investir un President que no genera consens, amb els vots de tant sols 64 diputats? De cara a la “internacionalització” d'”El Procés”, ¿no ens donaria molta més força presentar un President de Majoria Absoluta en lloc d’un President de Majoria Simple? Jo diria que sí.

      Salutacions,

      • rexval ha dit:

        Home, l’ideal és que és que s’entenguin. Jo diria que els quasi dos milions de votants independentistes és això el que volen. La CUP va dir que no votaria Mas, però els altres el van presentar com a candidat a president. Algú haurà de cedir. Jo crec que és més democràtic que cedeixi la minoria especialment si la majoria ha fet tantes concessions de caràcter social i revocatòries del càrrec en una mesos com aquell que diu. Entre altres coses hi és el prestigi de la institució. I ja li he dit que ideològicament no tinc res a veure con CDC que pera mi són com el PP català però nacionalistes catalans i em sent molt més d’acord amb la CUP, és més, li diré que penso que David seria un bon President i m’agrada molt més que Mas, al que considero un capitalista burgès que ha fet coses que m’han desagradat.

        Regí
        Salut //*//

        • elbixo ha dit:

          Per descomptat, jo també crec que tots els independentistes de debò, tots, volen que hi hagi acord, sigui quin sigui. Ara bé, també penso que si finalment és la CUP qui cedeix, no podrem, per dignitat, demanar-los més que el vot de dos diputats. Per tant, en Mas seria investit només amb 64 vots. En canvi, si Junts Pel Sí proposés un altre candidat, podríem tenir un President investit amb 72 vots, la qual cosa, crec jo, seria molt millor per al procés.

          Per molta majoria que tinguin uns i per molta minoria que tinguin els altres, hem de pensar en què ens aniria millor com a conjunt.

          • rexval ha dit:

            Esperem que facin el millor per al procés, però que no triguin massa a fer alguna cosa. Probablement algú està esperant al dia 20, encara que no sé per a què ja que es tracta d’eleccions espanyoles i a Catalunya mai no han coincidit els resultats d’ambdues.

            Per la Independència. //*//

            Regí

  4. Manel Cirera ha dit:

    Jejeje molt bo.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: