Les catalanetes i catalanets separatistes, semper fidelis al nostre tarannà, ja ens hem esbatussat per dirimir a veure què cony hem de fer el 20D. Cal enviar algú al Congreso i al Senado, havent iniciat ja la desconnexió? A qui cony hi enviem? D’opinions, és clar, de tots els gustos i colors. Els de la CUP no s’hi presenten, desconnectats, i demanen que els independentistes s’hi abstinguin. Els de CDC s’hi presenten, coalitzats en “Democràcia i Llibertat”, per anar-hi a negociar la independència. I això de negociar la independència i també l’anar a Madrid a dir que “som República”, és l’objectiu d’ERC, que s’hi presenta amb el perenne Joan Tardà i en Gabriel Rufián com a estrelles de campanya.
Jo sóc independentista, s’ho creguin o no —per bé que m’és ben bé igual si s’ho creuen o no, també els ho he de dir— i el diumenge aniré a votar, però no votaré ni ERC ni DiL. Per què? Si de debò els interessa, poden continuar llegint. Si només volen fer veure que els interessa, ja poden tancar aquesta pàgina, obrir el Tuitert, i començar a llençar-me merda escrita. Que ja no vindrà d’un cop més.
Així doncs, si han arribat fins aquí, benvolgudes i benvolguts compatriotes, entenc que de debò tenen interès en comprendre, i fins i tot en respectar, altres punts de vista, potser diferents del seu. Doncs bé, miraré d’explicar-me tan bé com pugui.
Començo pel que trobaria ideal: fer útil la “Via Claver” deixant escons buits. Seria com el que proposen els Escaños en blanco però a la catalana. Per a mi seria ideal en tant que aconseguiríem el ressò necessari i alhora deixaríem ben palès que la desconnexió ha començat i que va de debò. Aquest sí que seria, sens dubte, el nostre millor espot publicitari. Òbviament, aquesta opció només tindria sentit si totes les forces independentistes hi donessin suport unànime. Malauradament, suposo que només hi donaria suport la CUP, ja que és l’única formació independentista que no presenta candidatura a Espanya.
La segona opció que trobaria útil i vàlida, seria la “Via Claver” sense més ni més. Totes les forces independentistes demanant l’abstenció, la desconnexió real, apel·lant al “full de ruta” sorgit del 27S, en què les eleccions generals espanyoles no se citaven ni a peu de pàgina. Hi ha qui diu que l’abstenció no ens ajudaria perquè no ens faria visibles, sinó al contrari. Això ja ho veuríem. Una abstenció tan bèstia com la que podrien organitzar ERC, CDC i CUP, i deixant ben clar en tot moment que es faria recollint la voluntat del 27S, jo crec que podria omplir moltes portades. Bé, no ho sabrem mai, però en qualsevol cas, opino que aquesta segona opció seria infinitament millor que la tercera, que és, per desgràcia meva, en la que ens trobem immersos:
La CUP no s’hi presenta, com sempre ha fet, i CDC i ERC s’hi presenten, com sempre han fet. Sí, d’acord, CDC ara hi va en nom de “Democràcia i Llibertat” i aquesta vegada porten la independència al programa. Però anar a Madrid a negociar la independència? De debò? Després de tot el que ens han fet? Després de tot el que ens han dit? Després de tot el que els HEM dit? Després de declarar solemnement que iniciàvem la desconnexió? Ja em dispensaran, escoltin, però això no té ni cap ni peus. Em sento estafat. Trobo que un cop més, els partits polítics han mirat més per la poltrona i les dietes que no pas per recollir de la millor manera la voluntat de qui ha confiat en ells. Hi havia millors maneres. Hi havia maneres infinitament més bones que fer-nos creure que ara sí, que ara Madrid s’avindrà a obrir-nos tranquil·lament la gàbia. Perquè, sentint-ho moltíssim, això no m’ho crec.
En fi, el cas és que ells han decidit —de forma totalment legítima, només faltaria— fer el que més els ha convingut com a partit. D’acord. Perfecte. Doncs jo penso que l’han cagat, igual que penso (i pensava) que la van cagar fent el Junts Pel Sí. Així que per tant, en aquestes eleccions, com a votant animalista i independentista desconnectat de l’Estat des del 9 de novembre del present any, triaré la millor opció d’entre les que m’han posat damunt la taula. Aquesta opció, tal com ja he comentat a l’inici d’aquest apunt, no passarà pas per votar els partits pels quals em sento estafat, però en el meu cas tampoc per l’abstenció.
Jo votaré el partit animalista. Perquè Espanya és un dels països europeus que més es passa pel cul els drets dels animals, i per molt que hàgim d’acabar separant-nos, a mi, què volen que els digui, m’agradaria que el país veí, amb qui haurem compartit una gran part de la nostra Història, sigui una mica més digne i una mica més decent. Ara ja poden fotre’s de mi, insultar-me, menysprear la meva decisió i dir-me que el meu vot no servirà per a res. Prefereixo que no serveixi “per a res”, els diré jo, abans que serveixi d’aliment per a l’ego, els personalismes i les pantomimes d’uns polítics que fins ara no han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
És ben legítim dir a qui penses votar, però no cal, ningú no n’ha de fer res, perquè sinó, hom pot pensar que és un acte de jactància.
Potser ho he fet per jactància, miri què li dic. O potser per animar altres persones indecises perquè es deixin de punyetes i votin partits petits que no viuen en platós de televisió però que, potser, si en tinguessin l’oportunitat, canviarien la manera com s’entén la política en aquest país.
Abans que res, dir-te que em tractis de tu, i no pas de vostè. En les eleccions no es vota el destí d’uns éssers, sinó el destí d’una comunitat de persones, més avingudes o no, amb un propòsit: el de millorar, o com a mínim intentar-ho. Tu – si em permets la confiança- vota a qui vulguis però francament, no hi trobo el què en dir-ho sinó en un acte de proselitisme.
I què si fos un acte de jactància o de proselitisme (com tants altres que podem trobar a la xarxa)? Sincerament, prefereixo les persones que expliquen lliure i obertament què votaran, abans que aquelles altres que expliquen (amb una pretesa coherència ideològica que en cap cas els empara) què haurien de votar els altres.
Salutacions i gràcies pels comentaris.
Doncs potser tens raó, la “pretesa coherència” ofén una mica, gràcies per la contesta.