NO EM CREC PABLO IGLESIAS

12011401_1186770801340519_1694396251124370570_n (1)Pablo Iglesias, en la seva compareixença per valorar els resultats electorals dels comicis del 20D, han posat fi al bipartidisme i al sistema de torns i ha dit  que “Cataluña es una nación y ha de tener un encaje constitucional diferente”, “Somos favorables i defendemos que  en Cataluña haya un referéndum”. Com així mateix, que “este es un país plurinacional”.

Cal agrair que Iglesias ens recordi una cosa que tots sabem, que Catalunya és una nació – de fa molts segles, i anterior a Espanya i moltes altres- però ens recorda el passat, allò de “l’encaix” o “el peix al cove” o “la puta i la ramoneta”. La reforma constitucional ja ens la va vendre ZP, i no es va fer, i que ara, Pablo Iglesias, des de la candidesa d’estar a l’oposició, promet que farà, i a l’hora de la veritat o no voldrà o no li deixaran fer mai.

Qui se’l vulgui creure que se’l cregui, però som molts els que no ho farem. És més de la tercera via, per tant és fum de palla o dit d’una altra manera: res de res. Pablo Iglesias, com molts altres no entendran mai que per a molts catalans només valen les paraules de l’escriptor francès George Bernanos: “La pàtria és una idea santa.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “NO EM CREC PABLO IGLESIAS
  1. elbixo ha dit:

    Jo tampoc me’l crec. O més ben dit, me’l crec però no crec que se sàpiga mantenir ferm. Ahir el vaig veure a la televisió dient que el referèndum a Catalunya és “imprescindible” i que encara que a Podemos no són independentistes i volen trobar un futur “comú” per a Catalunya i Espanya, sí que tenen ben clar que això s’ha de poder votar. El problema se’l trobaran en que sobre el paper, al referèndum només hi donarien suport els 2 diputats d’Izquierda Unida i potser els independentistes i nacionalistes catalans i bascos (tot i que els catalans no ho haurien de fer, ja que això seria una passa enrere per al Procés). Un suport ínfim que tard o d’hora farà cedir Podemos en aquest aspecte.

    De tota manera, és evident que el senyor Iglesias tot això ho diu perquè a Catalunya és on ha tret més vots i per tant, en l’hipotètic cas que Catalunya marxés d’Espanya, perdria una substancial part del poder que diumenge li va ser conferit. Així doncs, m’hi jugo un pèsol que l’estratègia d’Iglesias ara mateix és ben similar a la d’en David Cameron: pactar un referèndum vinculant i engalipar els independentistes més incauts amb promeses fiscals o reformes federalistes de la Constitución. A Escòcia ja s’estan penedint d’haver-se cregut més de la meitat de les promeses dels unionistes, i el mateix acabaria passant aquí.

    • Crec que tens raó, però Iglesias ni a Cameron imitarà, Cameron va complir la seva paraula – i després va fer servir la tàctica de la por- no hi haurà cap referèndum.

      • didaclopez ha dit:

        Iglesias no pot imitar Cameron perquè, per a ell, la idea de pàtria també és sagrada. Cameron va poder autoritzar el referèndum perquè la seva pàtria és composta (l’anglesa, situada dins de la britànica). Sense aquesta articulació, Cameron seria com Iglesias

  2. jaume@rebolledo ha dit:

    Cameron podrà tenir una idea “sagrada de la pàtria”, però com diem a les terres de Lleida, Cameron és “consagrat” – mala persona-. La identitat britànica bàsicament és “anglesa”, menystenint les altres nacionalitats, que no són més que comparses. Dit d’una altra manera, Anglaterra no està dins de la Gran Bretanya, sinó per sobre seu. Gràcies per la teva contribució, que espero que sigui més sovint.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: