L’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia

L'Escola ModernaEl llibre L’Escola Moderna, del pedagog d’ideologia llibertària Francesc Ferrer i Guàrdia (1859 – 1909), ens relata els seus principis pedagògics i la seva posada en pràctica amb l’Escola Moderna del carrer Bailèn de Barcelona, inaugurada el 8 de setembre de 1901, amb 30 alumnes, 12 nenes i 18 nens.

Això fou possible en gran part gràcies al llegat milionari d’Ernestina Meunié,  a la seva mort el 1901. Ferrer l’havia coneguda el 1894, havia estat alumna seva i l’havia convençuda de la importància del projecte.

L’Escola Nova era una escola laica i racionalista amb un ensenyament basat en la raó i no en la fe, mixta on nenes i nens aprenien junts amb l’objectiu de formar dones i homes lliures que volguessin la pròpia llibertat i que respectessin la llibertat dels altres, que coneguessin les causes de les desigualtats socials i que treballessin per a eliminar-les; una escola, en definitiva, que tenia la voluntat de transformar la societat.

Els diumenges s’hi organitzaven conferències obertes a les famílies en les quals participaren ponents de gran prestigi, com fou el cas del científic Santiago Ramón y Cajal.

L’escola de Ferrer es convertí ràpidament en un model a seguir, especialment en l’àmbit llibertari.

Les seves idees molestaven determinats estaments i el 1909 Ferrer fou acusat sense proves d’haver instigat la revolta de la Setmana Tràgica i fou afusellat al castell de Montjuïc.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “L’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia
  1. Merce Romance Sales ha dit:

    Moltes gràcies Oriol pels teus comentaris, sóc mestra i el Ferrer i Guardia, va ser com molts altres grans pedagogs i pedagogues del nostre país, un gran MESTRE.

  2. rexval ha dit:

    Jo sóc mestre i em sent molt identificat amb Ferrer i Guàrdia. En la seua època es considerava “pecaminós” i “revolucionari” el seu ideari, que és el que avui s’aplica en l’escola en general i pública en particular amb excepcions com ara l’Opus Dei. Aquest senyor, que era àcrata, va ser assassinat per l’estat espanyol amb motiu de la Setmana Tràgica de Barcelona on van cremar moltes esglésies perquè el poble sabia que religió i poder anaven de la mà. Es dóna la circumstància que Ferrer i Guàrdia no era a Barcelona la setmana dels fets. Tant se valgué. Feren una estafa de judici i el condemnaren a mort perquè des de dalt ja se li havia condemnat per haver creat l’Escola Racional i Moderna. A Montjuïc l’assassinaren per mestre i anarquista.

    Salut

    Regí

    • Oriol López ha dit:

      Efectivament, l’acusació no tenia cap fonament i el judici va ser un simulacre per poder-lo assassinar legalment condemnant-lo a mort i treure-se’l d’enmig perquè ja feia bastant de temps que els molestava. Gràcies pel teu comentari, Regí.

      • rexval ha dit:

        Gràcies a tu, Oriol. Aprofite per dir que Catalunya ha estat sempre Europa i que ha estat capdavantera e molts camps del saber i la cultura com és el cas de Ferrer i Guàrdia. Més en la nostra època va ser-ho també amb els Moviments de Renovació Pedagògica “Rosa Sensat” i l’Escola d’Estiu que també van tenir el seu equivalent al País Valencià.

        Comencí a donar classes de valencià (català) per a mestres amb material de Catalunya. El que feia era fer ús del tipex per transformar “meva” en “meua” o “sento” en “sent” i després , a fotocopiar. Al meu país no hi havia res de res i Catalunya va ser sempre el nostre model. Fins i tot contactàvem amb mestres catalans perquè ens explicaren l’ús del material. Va ser sobre finals dels 70 i principis dels 80.

        Salut

        Regí, contant les batalletes de l’avi.

        • Oriol López ha dit:

          Gràcies, Regí, per enriquir aquesta entrada amb aquest interessant comentari sobre la teva experiència personal en l’ensenyament de la llengua.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: