Tinc la immensa sort que el 27 de setembre no vaig aconsellar cap independentista sobre què (o qui, vist on som) havia de votar. Vaig explicar què votaria i per què ho votaria quan m’ho van preguntar, òbviament, però afortunadament no vaig dir a ningú, en cap moment, “vota això o potser te n’acabes penedint” perquè ara em cauria la cara i els collons al terra.
Jo vaig votar la CUP. I em vaig equivocar. És la primera vegada (d’entre bastantes vegades) que voto la CUP i me’n penedeixo. Els vaig votar perquè em creia que prioritzaven la independència (perquè em creia que tothom tenia ben clar que sense independència no hi pot haver revolució) i perquè creia que farien de bon contrapès davant la “transversalitat”, per mi errada, de la candidatura de Junts Pel Sí. Em vaig equivocar perquè tots hem pogut comprovar que la independència no és quelcom prioritari a hores d’ara dins la CUP. Prioritzen altres coses, per a mi també importantíssimes, és clar, però no la independència. I sense la independència, repeteixo, aquestes “altres coses” només són paper mullat.
El cas és que he tornat mentalment al dia en què vaig prendre la decisió de votar la CUP i m’he preguntat: sabent com ha anat tot, ara votaries Junts Pel Sí? No. M’he respost que no. Perquè si a la CUP li puc retreure el prioritzar l’anticapitalisme i la seva particular revolució per davant de la llibertat del país, exactament el mateix li podem retreure avui a Junts Pel Sí. Bé, no exactament el mateix, ja que Junts Pel Sí tenia com a únic objectiu la culminació del procés independentista i més enllà d’això no era ni de dretes ni d’esquerres; ens deien que era “transversal” i prioritzava la independència. Doncs bé, si el 27 de setembre hagués votat Junts Pel Sí, també m’hagués equivocat i també me’n penediria. Perquè els de Junts Pel Sí també mentien amb això de prioritzar la independència; el cert és que només la prioritzaven si en Mas era el President de transició. I com que això no ha pogut ser, doncs ja ho veuen, a prendre pel cul la bicicleta.
La CUP: independència anti-Mas. Junts Pel Sí: independència només amb en Mas. Cap dels dos és netament independentista i per tant cap dels dos em servia el 27 de setembre. Jo no ho sabia que les dues opcions eren tan intransigents i tan curtes de mires. Ho podia intuir, però no ho podia saber, cony. Això sí, l’avantatge és que ara ja ho sé. I al març me’n recordaré, no en tinguin cap dubte.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
A mi tampoc m, agrada Mas ni com s,ha col.locat de primer candidat a la llista de junts pel si pero en unes negocicacions es poden demanar certes coses al partit o a la coalicio amb qui vols pactar, com els 12 punts de xoc social que s,han acceptat pero no pots demanar, per poc que t,agradi, que un partit o coalicio canvi el seu candidat perque no es democratic i no et carregaries aquell candidat si ho aconsegueixes, et carregaries la democracia i la cup o sap i han demanat un imposible per descarrilar el proces que no els hi agradava. Ho sabien i ho han calculat i, fins i tot, els hi estava fallant l,estrategia i anaven a perdre pero ho han arreglat per a que sortis no. Han jugat brut i molt brut els d,endavant (i no es pas el primer cop).
És del tot lícit les motivacions que dones, Bixo, del perquè el 27S varas votar a la CUP i el perquè no hauries fet pel Junts x sí. Només un matís: Junts pel Sí va treure 62 diputats i més de un milló i mig de vots i els de la CUP 10. Crec que això la CUP hauria de haver tingut en compte, ja que en democràcia normalment es fa. De fet la solució és fàcil, eleccions a dues voltes i els partits petits deixerien de tocar els c…
Daniel
És innegable que els números que vostè menciona no admeten discussió. Tot i així, més enllà dels números, jo parlava de sentiments. Si els números fossin els mateixos que són, però el meu vot hagués anat a parar a Junts Pel Sí en lloc de la CUP, em sentiria igual de decebut que em sento ara. Aleshores, òbviament, hauria d’exigir responsabilitats a JxSí i no a la CUP, perquè trobo que cada independentista decebut amb aquest final hauria de demanar responsabilitats als representants a qui va donar el vot i no pas als representants a qui no va donar el vot. En democràcia normalment es fa així. I qui no estigui decebut, sinó potser fins i tot content, no cal dir que no ha de demanar pas responsabilitats a ningú.
Salutacions i gràcies per comentar.
Entenc la teva decepció. Molts pensaven que la CUP actuaria com a vigilant del procés, en el cas que l’artefacte JxS badés. Jo ja coneixia a la CUP. La CUP no negocia, perquè negociar és cedir a canvi d’alguna altra cosa. Però la CUP no ho fa així.
Ells diuen que la política per a ells no és un intercanvi de cromos. A nivell intern, fan una assemblea a veure fins on on cedeixen i llavors van a la taula de reunió amb punts “innegociables”. Això no és negociar.
Ho van dir repetides vegades durant la campanya: que mai investirien a Mas. Nosaltres estem acostumats a veure partits que negocien, que cedeixen algun punt del seu programa electoral a canvi d’alguna altra cosa. La CUP no.
Mas Colell, un dels màxims experts mundials en teoria de jocs en la negociació ho va dir a les poques setmanes d’iniciar les negociacions: “de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions.” En teoria de jocs, quan un negociador no vol arribar a un acord, demana un impossible, per a obligar a l’altre a ser ell el que trenqui les negociacions. Vet aquí les paraules de Gabriela Serra: “Nosaltres ens hem mogut i ens hem mogut molt. Ara els toca moure fitxa a qui gairebé no s’ha mogut”
I respecte a Mas. He llegit molts escrits de grups afins a la CUP i gairebé tots els arguments per a no investir a Mas es basaven en la dialèctica marxista: Mas representa la burgesia catalana i se l’ha de fer fora. Mas no ha estat mai independentista i s’ha afegit a última hora per a seguir al poder. Mas pactarà amb les elits un nou acord autonòmic. Mas representa el neoliberalisme i el capitalisme salvatge…
Centren massa el discurs en la lluita de classes, oblidant-se que sense independència tots som la mateixa classe: els vassalls.
Així, diuen que si es planteja un candidat alternatiu, com Junqueras o Romeva, l’investiran sense cap problema. Preguntats per si fos un candidat de CDC ja fugen d’estudi. Això ja fa entreveure que no és només Mas, és tot allò que faci flaire a Convergència.
Amb aquests indicis jo penso que el dilema no és Independència amb Mas o sense, més bé penso que JxS està avaluant que cedir en el punt de Mas, augura una legislatura completament condicionada pels desitjos de la CUP, que ja ha vetat a Mas Colell i a Felip Puig.
És a dir, una legislatura en la qual encara no ets independent, que qualsevol pas que facis suposa un risc davant l’estat espanyol, amb una CUP que no entra al govern, però que condicionarà tot…
És a dir: manaria la CUP, però governaria JxS. De debò, si JxS no accepta cedir i anem a noves eleccions ho entendré.
Comparteixo bona part del que ha comentat, però tot i així hi ha coses que em grinyolen. Per exemple, tot i que és ben possible que la CUP es negués a investir qualsevol persona amb “flaire convergent”, cal tenir en compte que van estar ben a punt d’aprovar la investidura del mateix “malvat” Artur Mas; només els va faltar un vot en la famosa assemblea de l’empat. Sé que per aquí dalt hi ha algú que opina que tot estava preparat, manipulat, amanyat per a no investir-lo, fins i tot l’empat. No m’ho crec. Dins aquella assemblea hi havia molta gent, i fins i tot els militants partidaris d’investir en Mas van assegurar que el mecanisme de votació havia estat impecable.
A banda d’això, també cal recordar que a part de Romeva i Junqueras, la CUP també va suggerir en el seu dia que s’avindria a investir Neus Munté (CDC), cosa que tampoc encaixaria en la teoria de fer totalment fora CDC del lideratge del procés. Evidentment, sé que no correspon a la CUP, ni molt menys, proposar qui ha de ser el candidat del partit més votat (més enllà de fer valer o no el veto que ja havien anunciat i confirmat en campanya). Només faltaria. Però només ho vull exposar com a exemple de que potser no tot és tan blanc ni tan negre com podria semblar.
Salutacions i gràcies pel comentari.
Gràcies a la CUP, Catalunya ha fet un ridícul espantós. Tots els espanyolistes estan rient-se de la INCAPACITAT dels mateixos independentistes per posar-se d’acord. S’ha perdut una possibilitat. Ara, a votar de nou. Tindria gràcia que en aquesta ocasió els independentistes perderen en vots i escons i tot allà de la “República Catalana” haguera quedat en una fotesa desfeta per uns incompetents.
En moments claus, passes dels “principis innegociables” o la cagues. En la II GM, tots votaren a Churchill encara que no foren conservadors, i als EEUU passàel mateix però al contrari amb Roosevelt. A Catalunya no s’es capaç de cedir quan estem en moments vital de la nostra història. Quina vergonya. El poble està decebut i en passarà factura als independentistes de boqueta.
Jo, com a part del “poble” que vostè ha citat, li asseguro que estic molt decebut. D’aquí el títol de l’apunt. I li ben asseguro també que al març passaré factura als “independentistes de boqueta”. Tant als immobilistes com als del No A Tot.
Gràcies per comentar.
Gràcies per l’opotunitat que em dóna.Al País Valencià també tenim CUP. En algun lloc, com ara la Marina tenen algun regidor. Jo tampoc no els votaré encare que pense més o menys com ells; m’estime més Compromís que ha anat amb Podem . Els resultats han estat molt bons. En Compromís passa com en la CUP: per una banda els “radicals que mantenen les essències i no pacten” i per altra la més possibilita que pacta si creu que ha de fer-ho. Una pena que no es fera el pacte també amb EUPV – la marca valenciana d’IU- perquè haguérem tingut un 5 % més.
Bon Any, Sr. elbixo, i que se’n recorden dels valencians i balears quan arriben a Itaca.