En Miquel Martí i Pol ens deia, parlant dels poderosos:
[….]
A coll-i-be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa,
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda-ho:
únicament pegant sacsejades
tots plegats
ens els traurem de sobre.
[….]
Els versos citats pertanyen al poema Ara, Miquel, que forma part del seu llibre de poemes La Fàbrica (1970-1971).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Recorda el famós poema de Bertold Brecht que, traduït per Feliu Formosa, feia:
Ai, hem tingut molts amos,
eren tigres o hienes,
eren porcs i eren àguiles
i a tots els engreixàvem.
Fossin bons o dolents, nosaltres, què n’hem tret?
Si una bota és igual a una altra bota
i ens trepitjava sempre? Intentem de comprendre:
no ens calen altres amos, sinó acabar amb els amos!
Perquè la roda mai no deixa de voltar
i allò que ara és a dalt, no sempre serà a dalt.
Prò per a l’aigua de sota, això vol dir només
que dia rera dia la roda cal fer anar.
Gràcies per aquesta aportació, Dídac. Efectivament, hi té una certa retirada.
Martí i Pol em recorda a Vicent Andrés Estellés. Els dos eren poetes populars, del poble, allunyats dels academicismes d’altres autors de poètica més complicada.
Efectivament, Rexval, i potser per això també els dos van aconseguir fer arribar la seva poesia a moltes persones que habitualment no en llegien. Gràcies pel teu comentari.