ARAGÓ VS CATALUNYA

FranjaEls tècnics de patrimoni del govern aragonès, estan des d’avui a primera hora al monestir de Santa Maria de Sixena (Huesca), preparats per rebre les 97 peces procedents de Catalunya, que en teoria haurien d’arribar avui, segons la sentència  d’un jutjat aragonès. Aquests tècnics hi seran fins a les deu de la nit, hora límit fixada pel jutjat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya, i el Museu de Lleida, no tenen la més mínima intenció de tornar-les.

Primer va ser l’esbocinament del Bisbat de Lleida,  de les comarques aragoneses, que durant segles hi havien pertangut. Paral·lelament a la Franja se li va anar acotant la llengua catalana, des del govern aragonès, i des del nou bisbat, ja que la litúrgia de la major part de les antigues parròquies lleidatanes, era en català i ara és en castellà, com la mateixa llengua del bisbat. Un altre cop es torna a colpejar el bisbat de Lleida, ara amb l’afer de les obres d’art  que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida, i que no estaven pas robades, sinó protegides, resguardades i restaurades. Allò que era una “Unitat Històrica, Lingüística”, ara es volia esquerdar per la via de l’art.

Quan Aragó i Catalunya estaven unides i eren sobiranes, Castella tenia alguns agents que actuaven de sota mà per trencar aquesta unitat i sobirania. Els catalans sempre van restar de part de la legalitat: fos Jaume I, Pere III etc. i mai en perjudici d’Aragó, sinó tot el contrari. Van ser alguns aragonesos, sobretot la noblesa la que actuava, de part de Castella. Aquest cop les autoritats catalanes, i el MNAC i el MDL, no han complert  el vici, que Ferran Soldevila sempre havia acusat els catalans: “Vacil·lacions i pruïges legalistes.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: