La promoció de la dieta mediterrània en persones amb malalties mentals severes: l’estudi HELFIMED (Alimentació mediterrània, 31/2016)

El concepte de “dieta mediterrània” s’ha banalitzat prou en les darreres dues dècades, com perquè hom se n’estigui d’utilitzar-lo en molts contextos. El cas és que la “dieta mediterrània” és considerada com a patrimoni cultural intangible de la humanitat per la Unesco. El concepte ja apareixia en un volum d’Ancel i Margaret Keys titulat “How to eat well and stay well the Mediterranean way” (1975), que era alhora el resultat del Seven Countries Study (elaborat a partir del 1956 amb cohorts dels Estats Units, Finlàndia, Països Baixos, Itàlia, Iugoslàvia, Grècia i Japó. Per “dieta mediterrània” s’entenen una sèrie de patrons alimentaris propis de Grècia, Itàlia del Sud i Espanya en els anys 1940 i 1950. La definició de la Unesco (promoguda per Xipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, Marroc i Portugal) parla d’un conjunt de destreses, coneixement, rituals, símbols i tradicions relacionades amb els cultius, les collites, la pesca, la ramaderia, la conservació i processament d’aliments, la cuina i els hàbits comunitaris de la taula. Però més específicament, hom es refereix al consum elevat d’oli d’oliva, de llegums, de cereals integrals, de fruites i verdures; i a evitar el consum de carn en favor del consum moderat de peix, de formatge, de iogurt i de vi. Hi ha abundant bibliografia sobre els beneficis en la salut cardiovascular de la “dieta mediterrània”. Però també hi ha alguns estudis que assenyalen que una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa a una major salut mental. Els dos aspectes, cardiometabòlic i mental, són tinguts en compte per Helfimed (“Healthy Eating for Life with a Mediterranean Diet”), un projecte sud-australià, en el que participen el Trevor Parry Community Rehabilitation Centre i la University of South Australia, sota la coordinació de Natalie Parletta, de la School of Population Health de la UniSA. En el marc de Helfimed, es publiquen ara a la revista Health Promotion International els resultats d’un estudi pilot sobre la intervenció en la dieta de persones amb malalties mentals severes.

El clima d’Adelaida (Austràlia del Sud) és mediterrani, amb un estiu sec i càlid, i amb hiverns breus i suaus, que concentren la precipitació anual. Cada dos anys s’hi celebra el Tasting Australia, que gira al voltant del vi i de la producció alimentària regional.

Salut mental, salut cardiovascular i dieta mediterrània

Les persones amb malalties mentals severes tenen una reducció de 25-30 anys en l’esperança de vida respecte la població general. En aquesta reducció juguen un paper predominant els trastorns cardiovasculars. És a través d’aquest nexe que nasqué el projecte Helfimed.

El Trevor Parry Centre (TPC), situat a Noarlunga Centre, a uns 30 km del centre d’Adelaide, és adscrit al Mental Health Directorate del Southern Adelaide Local Health Network. Treballa en la rehabilitació clínica amb personal d’infermeria, treball social, psicologia i teràpia ocupacional.

En l’estudi pilot de Helfimed han participat Svetlanda Bogomolova i Amy Wilson (de l’Ehrenberg-Bass Institute for Marketing Science, de l’UniSA), Dorota Zarnowiecki, Kerin O’Dea i Natalie Parletta (del Sansom Institute for Health Research, de l’UniSA), Andrea Fielder i Nicholas Procter (de la School of Nursing and Midwifery, de l’UniSA), a més de Catherine Itsiopoulos (del Department of Dietetics and Human Nutrition, de La Trobe University, de Victoria) i el treballador social John Strachan, el terapeuta ocupacional Matt Ballestrin i el psiquiatra Andrew Champion (del Local Southern Adelaide Health Network).

Una intervenció de tres mesos

En aquest estudi pilot foren recrutades persones residents en el TPC. Durant tres mesos, aquestes persones reberen formació nutricional i lots d’aliments. Dues vegades a la setmana assistien a tallers de cuina i feien visites guiades per fer compra d’aliments.

John Strachan i Natalie Parletta, en el Trevor Parry Centre, sostenent un cistell d’aliments saludables

La intervenció fou avaluada amb entrevistes en profunditat amb els participants i amb el personal del TPC, un total de 20 persones. Alhora, s’hi feren anàlisis de biomarcadors associats amb el risc cardiovascular i els hàbits alimentaris.

Els resultats

La intervenció aconseguí en termes general una millora en el coneixement dels participants dels elements claus de la dieta d’estil mediterrani, alhora que augmentaren el consum de fruites i verdures, d’oli d’oliva, de peix o de llegums. També registraren una reducció en el consum de refrescs, de begudes energètiques o de menjar ràpid. Milloraren també les destreses culinàries i els hàbits de compra (planificació d’àpats) i la interacció social. En paral•lel, s’hi registrà una reducció en els factors de risc de malaltia cardiovascular.

Tot plegat els condueix a defensar la inclusió de l’educació alimentària i culinària en els programes de rehabilitació amb persones amb malalties mentals serioses.

Lligams:

Dietary intervention for people with mental illness in South Australia. Svetlana Bogomolova, Dorota Zarnowiecki, Amy Wilson, Andrea Fielder, Nicholas Procter, Catherine Itsiopoulos, Kerin O’Dea, John Strachan, Matt Ballestrin, Andrew Champion, Natalie Parletta. Health Promotion International (2016). http://dx.doi.org/10.1093/heapro/daw055.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: