La baixa activitat física i l’augment de l’obesitat i la diabetis a Espanya (Epidemiologia mediterrània, 33/2016)

La baixa activitat física o estil de vida sedentari és considerat un factor de risc per al desenvolupament de diverses malalties cròniques i, particularment, de malalties cardiovasculars i metabòliques. Per analitzar aquestes relacions amb un estudi poblacional a Espanya va nàixer el “Di@bet.es Study”, iniciativa conjunta del CIBERDEM (Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas), de la Societat Espanyola de Diabetis i de la Federació Espanyola de Diabetis. Després de fer un estudi pilot sobre la viabilitat del projecte, entre gener i agost del 2008, es va procedir a un treball de camp en cinc regions espanyoles, que conclogué el juliol del 2010. En el 2015 començà una segona fase encarada a l’estudi de la incidència de la diabetis de tipus 2 a Espanya i dels factors de risc associats. Els responsables de l’estudi han publicat aquesta setmana en un article a PLoS One els resultats quant a l’associació entre la baixa activitat física i la diabetis i altres factors de risc cardiovasculars.

L’estudi DI@BET.es

L’estudi de camp es va estructurar en cinc regions:
– Zona Nord, coordinada per Luis Castaño, del Hospital Universitario de Cruces, de Baracaldo. Del Hospital de Cruces també és Sonia Gatzambide. Del Hospital Universitario Central de Asturias, d’Oviedo, és Elias Delgado. De la Fundación Hospital de Jove, de Gijón, és Alfonso López-Alba.
– Zona Nord-est, coordinada per Albert Goday, de l’Hospital del Mar, de Barcelona. De l’Hospital Clínic de Barcelona també participaren Laura Brugnara, Serafín Murillo, Anna Novials, Anna Bosch-Comas, Gemma Pascual-Manich, Ramon Gomis i Emilio Ortega. De l’Equip d’Atenció Primària del Raval Sud, Josep Franch. De Salut Pública de la Generalitat, Conxa Castell. De l’Hospital Universitari Joan XXIII, de Tarragona, Joan Vendrell.
– Zona Est, coordinada per Miguel Catalá, de l’Hospital Clínic de València. De l’Hospital Clínic també és Rafael Carmena. De l’Hospital Arnau de Vilanova de València, Juan Girbés.
– Zona Centre, coordinada per Alfonso Calle-Pascual, del Hospital San Carlos de Madrid. Del San Carlos també és Elena Bordiú i Manuel Serrano-Ríos.
– Zona Sud, coordinada per Gemma Rojo-Martínez, del Hospital Carlos Haya-IMABIS, de Málaga. De l’Hospital Carlos Haya també són Federico Soriguer i Sergio Valdés. Del Servei de Salut de Canàries, és Inmaculada Mora-Peces.

En el recrutament de voluntaris participaren 100 centres d’assistència primària. En total, donaren consentiment informat, un total de 5.072 individus, que havien de respondre un qüestionari. En l’estudi entraren 4991 d’aquests qüestionaris. A més del qüestionari, els voluntaris passaren per un exam físic en els quals els mesuraren directament el pes, l’altura, el perímetre de cintura i de maluc. Posteriorment, en dejuni, se’ls prenia una mostra de sang. Als qui no havien declarat diabetis, se’ls oferia una prova de tolerància oral a la glucosa. Val a dir que 1429 pacients van optar per no fer-se aquesta darrera prova.

Els participants eren classificats, doncs, d’acord amb una sèrie de criteris:
– obesitat central, definida com la ratio entre cintura i maluc (>1 per a homes; >0,8 per a dones).
– categories de metabolisme de la glucosa: 1) diabetis coneguda; 2) pre-diabetis o amb diabetis fins llavors desconeguda; 3) regulació normal de glucosa.
– nivell d’activitat física: alta, moderada i baixa. Eren considerats sedentaris els de baixa activitat física.

La prevalença del sedentarisme

D’acord amb les dades de la mostra de 4991 individus, Brugnara et al., la taxa de sedentarisme a Espanya en el 2009 ja se situava en el 35,7%. Aquesta xifra contrasta amb l’obtinguda per Sjöström et al. (2006), que era del 31,2% per a l’any 2002. També cal remarcar la diferència quant a sexe, ja que la taxa de sedentarisme femenina era del 39%, mentre que la masculina era del 32,3%. Les diferències més grans entre sexe quant a la taxa de sedentarisme es troben en edats joves (18-30) i avançades (>60).

Aquest major sedentarisme femení s’explica per una major proporció de dones que no fan cap activitat física, i pel fet que els que ho fan hi dediquen menys temps i menys energies

L’associació entre el sedentarisme i variables antropomètriques i clíniques

L’estil de vida sedentari s’associa en aquesta mostra amb molts factors de risc cardiovascular: l’obesitat, la circumferència de cintura, la hipertensió, la dislipidèmia, el tabaquisme, la intolerància a la glucosa, la glucèmia, els nivells de triglicèrids i de colesterol-HDL, l’abandonament de la “dieta mediterrània tradicional” i un baix nivell educatiu.

Brugnara et al. procedeixen a elucidar les relacions entre aquestes variables, amb diversos ajustaments. Es tracta de destriar les relacions directes o independents, de les relacions mediades per altres variables. Amb aquesta correcció posen de manifest, que l’estil de vida sedentari s’associa de manera independent a l’edat, al sexe, a l’índex de massa corporal, a l’obesitat central, a l’adhesió a la dieta mediterrània, a la dislipidèmia, a la hipertensió, al tabaquisme, i als nivells de triglicèrids i colesterol-HDL.

Els autors són especialment interessats en la relació entre l’activitat física i el diagnòstic de diabetis. Les persones diagnosticades amb diabetis reben per part dels seus metges recomanacions en favor de l’activitat física, però això no sempre comporta un augment d’aquesta activitat. L’estudi Di@bet.es es fonamenta en qüestionaris estandarditzats, i en aquest sentit Brugnara et al. reconeixen que l’ús d’acceleròmetres podria oferir dades més precises d’activitat física.

Lligams:

Low Physical Activity and Its Association with Diabetes and Other Cardiovascular Risk Factors: A Nationwide, Population-Based Study. Laura Brugnara, Serafín Murillo, Anna Novials, Gemma Rojo-Martínez, Federico Soriguer, Albert Goday, Alfonso Calle-Pascual, Luis Castaño, Sonia Gatzambide, Sergio Valdés, Josep Franch, Conxa Castell, Joan Vendrell, Roger Casamitjana, Anna Bosch-Comas, Elena Bordiú, Rafael Carmena, Miguel Catalá, Elias Delgado, Juan Girbés, Alfonso López-Alba, Maria Teresa Martínez-Larrad, Edelmiro Menéndez, Inmaculada Mora-Peces, Gemma Pascual-Manich, Manuel Serrano-Ríos, Ramon Gomis, Emilio Ortega. PLoS One 11:e0160959 (2016).

Estudio DI@BET.ES.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: